Resultats de la cerca

Al segle XIX, molts pobles de la zona de la taigà, com els mansis, els khantis, els selkups, els evenkis, els nanais, els negidals, els iacuts i diverses tribus d’indis nord-americans, com els crees, els algonquins o els atapascans, encara construïen les seves canoes amb escorça de bedoll Actualment, a Sibèria ja no queden pràcticament mestres que dominin aquest art de construcció, i no cal dir al Canadà Avui dia, fins i tot és difícil de trobar-ne alguna als museus Les canoes d’escorça de bedoll eren molt lleugeres i sòlides Resultaven resistents a l’aigua i fàcils de governar, i en cas d’…

L’os és reverenciat per tots els pobles de la taigà, d’Escandinàvia al Japó, d’Alaska fins al Quebec Se l’anomena el ‘senyor del bosc’, l’‘animal savi i sagrat’, el ‘vell d’urpes esmolades’, o més familiarment l’‘avi’ o el ‘bru’ Se suposa que l’os tot ho sent i tot ho comprèn Per això, a l’hora de caçar-lo, se’n parla de manera allegòrica i en veu baixa I abans de matar-lo dins del cau, el desperten, per respecte Un especial interès ritual tenen les relacions dels siberians amb els ossos de la taigà Antigament, per exemple, quan els evenkis s’atansaven al cau de l’os, cridaven com si fossin…

“Mar gloriosa, sant Baikal”, així comença una vella cançó russa, popular encara als nostres dies Els primers viatgers que passaren pel Baikal a la segona meitat del segle XVII, sorpresos per la seva immensitat, no dubtaren a qualificar-lo de mar En rigor anaven errats perquè el Baikal, de fet, no és una mar, sinó un llac Però un llac únic en molts sentits El Baikal Bay Köl, nom d’origen turquès que vol dir ‘llac ric’ es formà fa entre 20 i 25 milions d’anys a partir d’una falla S’estén de N a S al llarg de 636 km, té una amplada de 25 a 80 km i una superfície de 31 500 km 2 , que equival…

Gossada per a la caça de la guineu Corel Al so del corn, cavalls, gossos i genets es llencen campanya enllà Lladrucs, crits i ga-lops acompanyen la carrera És l’encalç de la guineu, cacera tradicional al camp britànic i francès Alhora, no pas menys tradicionals protestes de persones contràries a l’encalç cruent dels animals, increpen els genets i miren de despistar els gossos L’estampa es repeteix dotzenes de cops l’any Tot plegat, un espectacle emocionant La caça a cavall, potser més que cap altre esport de camp, està carregada de tradició Ha penetrat a tots els nivells socials a través del…

Filla d’ Aureli Capmany  i neta de Sebastià Farnés Estudià a l’Institut-Escola i cursà estudis universitaris de filosofia Per dificultats econòmiques, es guanyà la vida com a talladora de vidre i es dedicà també a l’ensenyament Els anys quaranta participà en activitats culturals clandestines, i entrà en contacte amb el grup d’intellectuals de la revista Ariel  1946-51 Després d’un any com a directora d’un institut de secundària de Badalona 1951, en 1952-53 cursà estudis, becada per l’Institut Francès, a la Universitat de la Sorbona Inicià la seva trajectòria literària en la novella, gènere…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió…

El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…

Vida Rebé una educació acurada i cresqué envoltat per l’ambient refinat de la seva mare, la comtessa polonesa Josephine Radolinska Quan encara era molt jove la família es traslladà a Venècia El 1853 entrà al Conservatori de Música de Milà, on estudià estètica, piano, violí i composició amb A Mazzucato Sembla que fou un estudiant més aviat mediocre, excepte pel que feia a la literatura, la seva gran passió Al Conservatori de Milà establí amistat amb Franco Faccio , un altre estudiant, amb la collaboració del qual compongué la cantata Le sorelle d’Italia 1861, que obtingué un gran èxit i amb la…

Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és…

Vida Visqué a Anglaterra a cavall entre els regnats d’Isabel I i Jaume I La millor descripció del que Byrd representà per als músics britànics és la d’un contemporani que parla d’ell com a " Brittanicae musicae parens "pare de la música britànica El més probable és que nasqués a Lincoln, on aquest cognom és molt comú Els registres londinencs de mitjan segle XVI, on figuren diversos músics del mateix cognom, entre els quals hi ha Thomas Byrd possiblement el seu pare, reforcen, juntament amb altres testimonis, la idea d’una estada a Londres, que ja aleshores acollia la cort d’Eduard VI 1547-53…