Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
Mèxic 2016
Estat
Les eleccions als Estats Units, tant en les primàries com en les presidencials pròpiament dites, van situar Mèxic sota el focus de l’atenció mundial, un fet que, pel que sembla, es mantindrà els propers quatre anys El motiu és que, ja des de la primera setmana del mes de gener, Mèxic es va convertir en un referent de la campanya del nord-americà Donald J Trump, que, entre d’altres, va anunciar la intenció, si sortia elegit, de construir un mur a la frontera que impedís la immigració illegal als Estats Units que les autoritats mexicanes haurien de pagar A més, va posar al mateix…
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Literatura catalana
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei IV de Catalunya-Aragó.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…
,
El monaquisme femení
Làpida funerària de Xixilona, filla de Guifré el Pelós, monja del petit monestir de Santa Maria del Camí, la Garriga, 945 CSMC-ECSA El procés d’institucionalització de la dedicació de les dones a la vida religiosa s’inicià als comtats catalans al final del segle IX i es produí contemporàniament i parallelament a la feudalització de les relacions socials, contribuint-hi amb la creació de dominis monàstics que s’erigiren com a centres de poder feudal Malgrat l’aparent similitud fenomenològica, el monaquisme femení fou conseqüència d’una història i d’unes necessitats socials distintes del…
La desindustrialització
Índex de producció industrial a Catalunya 2002-2007 És una obvietat assenyalar que les economies de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears formen part del món desenvolupat A pesar d’això, les dues primeres, i encara que menys la tercera, sens dubte per la seva major especialització turística, han quedat fora del procés de desindustrialització, és a dir, de les transformacions experimentades pel sector industrial que han conduït a una reducció del pes de la indústria en el Producte Interior Brut PIB Des d’aquesta perspectiva, constitueixen, amb la resta de l’economia espanyola, una…
L’esperança de vida de la població
L’esperança de vida als Països Catalans 1959-1982 AF/AHC L’evolució de la mortalitat als Països Catalans pot ser considerada com un exemple paradigmàtic del procés de fort descens que aquest fenomen demogràfic ha tingut al llarg del segle La població dels Països Catalans va passar de tenir, al començament de la centúria, una mortalitat alta en relació amb la dels països més avançats de l’Europa continental i nòrdica, a una situació que es podria qualificar de privilegiada dins del context europeu Entre els anys 1960 i 1981, l’esperança de vida dels homes va augmentar al voltant de 5,8 anys, i…
Les prasinofícies
Cloròfits continentals de les classes de les prasinofícies 1-6 i clorofícies 7-39 1 Pedinomonas minutissima x 1200 2 Scourfieldia complanata a visió frontal b visió lateral x 1200 3 Pyramimonas octociliata x 1200 4 Nephroselmis olivacea x 600 5 Tetraselmis mediterranea x 1000 6 Prasinocladus marinus a cèllula lliure b fase de cèllula fixa c cèllula en divisió x 1200 7 Collodyction triciliatum x 1200 8 Spermatozopsis exultans x 1200 9 Dunaliella salina x 1200 10 Chlamydomonas gloeophila x 1200 11 Chlamydomonas vernalis x 1200 12 Chlamydomonas tremulans x 1200 13 Brachiomonas submarina x 1000…
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
Els priàpuls
Els priàpuls o priapuloïdeus són organismes vermiformes, de simetria bilateral fonamental, però externament radial Marins, habiten tant les zones costaneres com les grans profunditats Viuen enterrats als fons sorrencs o fangosos, on construeixen galeries mitjançant contraccions de la seva trompa, i només deixen sortir a l’aigua el plomall caudal per a la respiració Es nodreixen de partícules detrítiques i dels microorganismes que viuen al llot No presenten òrgans locomotors i per això es mouen únicament gràcies a les contraccions del cos i, sobretot, a la contractilitat de la trompa En el seu…
Talpó roig
El talpó roig Clethrionomys glareolus es diferencia de la resta d’arvicòlids pel seu pelatge de tonalitats vermelloses a la part dorsal, a part d’altres caràcters que afecten el crani i la dentició Té les potes relativament curtes i la cua quasi tan llarga com la meitat del cap i el cos junts i amb un pinzell de pèls terminals En els mascles, apareixen, encara que d’una manera poc pronunciada, un parell de glàndules odoríferes laterals durant el període reproductor Les mesures del cos són les següents 91-118 mm de cap i cos, 42-60 mm de cua, 16,5-20,5 mm de peu posterior, 11-16 mm d’orella…
La llúdria
La llúdria Lutra lutra experimenta un lent però continuat procés de recolonització Jordi Ruiz-Olmo Cap a mitjan dècada de 1980 s’estimava que la llúdria, o llúdriga Lutra lutra , arribaria a desaparèixer de casa nostra, però entre el 1987 i el 1989 es va produir un punt d’inflexió i un canvi en la tendència de la població catalana Amb els anys, s’ha pogut esbrinar que la causa principal d’aquest canvi de tendència va ser la millora de la qualitat de l’aigua gràcies a l’augment progressiu de la depuració d’aigües i l’abandonament de l’ús de substàncies contaminants bioacumulables que s’…