Resultats de la cerca

Vida Tot i que de formació bàsicament autodidàctica, rebé algunes lliçons de violí de Julio Francés i de composició d’O Esplà, a més dels consells de M de Falla Parallelament, feu la carrera de dret Membre del Grupo de los Ocho, o Grupo de Madrid, branca musical de la Generació del 27, en creà el manifest, que donà a conèixer en una conferència el 1930 a la Residencia de Estudiantes de Madrid En la seva música intentà manifestar les aspiracions d’aquest grup superar el provincianisme, deslligar-se del folklorisme i incorporar-se als corrents musicals europeus Amb un ajut de la Junta para la…

Vida Germà de Rodolfo Halffter , rebé les primeres lliçons de la seva mare i, més tard, de Francisco Esbrí i Fernando Ember La composició dels Crepúsculos 1908 meresqué l’interès d’Adolfo Salazar, que el posà en contacte amb Manuel de Falla, amb qui estudià a Granada i mantingué una relació que perdurà fins a la mort del mestre El 1925 compongué Sinfonietta , que li valgué el Premio Nacional de música d’aquell any Aquesta obra, a vegades, ha estat considerada el símbol d’una nova generació de compositors coneguda com a Generació del 27, que pren el nom de la generació de poetes equivalent…

És anomenada betzoar la presència d’un cos estrany a l’interior de la cavitat gàstrica El terme betzoar, pel que sembla, procedeix d’Orient Mitjà i correspon al nom d’un tipus de cabra que té per costum de llepar-se el pelatge i ingerir-ne els pèls aquests pèls es van acumulant progressivament a l’estómac i formen un cos estrany Els betzoars humans poden estar formats per diversos tipus de substàncies indigeribles, les quals, per raons desconegudes, romanen a l’interior de l’estómac Els més freqüents es componen de cabells, fibres vegetals o ungles La presència d’aquests cossos estranys a l’…

El determinisme pot ésser establert en relació amb l’ordre de la natura o de la conducta humana en ambdues dimensions apareix lligat al concepte de necessitat, en contraposició al de llibertat La negació de la llibertat que comporta tot determinisme pot ésser absoluta determinisme pròpiament dit o bé atenuada probabilisme En relació amb el determinisme hom troba també el problema de la previsibilitat, en el sentit que, en ésser acceptada l’existència d’una llei determinant, hom ha d’acceptar igualment la possibilitat de predicció de fenòmens futurs L’extracció de lleis universals, pròpia del…

A l’Estat espanyol aparagueren, a la segona meitat del s XIX, diversos centres promoguts per entitats privades o paraoficials que, sota el nom d' institut , impartien un tipus d’ensenyament, en matèries específiques, intermedi entre el primari i el superior Aquest nivell d’ensenyament, impartit també com a primer grau universitari, fou recollit en la seva especificitat per la llei d’ensenyament del 1845, en la qual hom reservava el nom d' institut per a uns nous centres estatals que havien d’ésser els únics amb dret a expedir el títol oficial d’ensenyament mitjà o secundari D’aleshores ençà,…

Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis…

Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol VIII Amb Francesc Fontbona, a més de…

Vida i obra Fou catedràtic de geografia Universitat d’Oviedo, 1955 Universitat de València, 1956-69 Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001 També fou membre de l’Institut JS Elcano CSIC, responsable/director d’ Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH 1988 Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva en la tesi doctoral 1951, sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric La seva ideologia liberal…

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin,…