Resultats de la cerca

Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut, i després Ot de Montcada En arribar a la majoritat, mantingué un plet amb el seu padrastre a causa de l’administració dels seus béns Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353 També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor Tingué també dissensions amb els Cardona el 1316 el vescomte Ramon Folc VI…

Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla  Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre  La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —que li dedicà…

El motiu de la fundació fou el creixent allunyament entre les abadies dels diferents països, que dificultava l’obligada assistència anual al Capítol Principal, celebrat a Cîteaux que, a la distància, afegia l’inconvenient d’estar situat en territori sota sobirania del rei de França, en guerra permanent amb el d’Espanya Els monestirs de Poblet i Santes Creus s’oposaren a la fundació perquè s’hi instaurava l’abadiat temporal, se suprimia el sistema de filiació i es creaven nous càrrecs La regla fou establerta al Capítol provincial de Rueda del 1626 Per una butlla del 1634, Urbà VII uní a la…

Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’…

L’esment més antic del lloc de Vilella és del 920, en la donació que els habitants de Baén feren a favor del comte Ramon, de tots els seus alous Entre els límits d’aquests s’esmenta el coll de Vilella En el darrer quart del segle XI, en l’inventari de terres del terme de Balestui que formen l’alou del monestir de Gerri en aquesta vila, és diu “ que sunt ad ipsa Vilella ubi fuit primitus ipsa villa ” de Balestui Vilella es mantenia dins l’òrbita del monestir, però l’any 1144 fou recuperat pel comte Artau III, qui cinc anys més tard, el 1149, en la consagració de l’església del monestir de…

Aquesta església es trobava segurament on avui encara hi ha el mas de Barreda, antiga granja del monestir d’Alaó enlairada a la costa esquerra del torrent del Solà, al nord del terme antic de Sapeira Trobem esment del topònim l’any 1010 com a termenal de Sant Esteve de la Sarga La possessió d’aquesta església fou força disputada entre el monestir d’Alaó i els senyors de Sapeira, castell amb el qual limitava en aquell temps L’any 1078, vers cap d’any, el bisbe Ramon Dalmau de Roda es preocupà de refer el patrimoni alaonès i va trametre llegats a Guiu de Sapeira perquè anés al monestir d’Alaó i…

Una de les primeres mencions documentals de Sant Sadurní, al terme de Gerb, figura en una escriptura de l’any 1082, per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Mir Arnau tot un seguit d’alous i altres béns immobles situats dins la demarcació castral de Gerb una d’aquestes donacions, en concret una almúnia situada a la riba del Segre, confrontava segons el document, “ de una part in alod de Sancti Saturnini ” Amb posterioritat, el mateix comte feia donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles l’any 1091 d’un lloc sota l’edificació més alta del castell de Gerb perquè l’abat…

Aquest antic poblat i castell del terme d’Àger es trobava situat segurament prop del lloc on ara hi ha l’ermita de Santa Maria de Colobor i el casal adjunt, al Montsec d’Ares Des del segle XII, a Colobor es documenta una fortalesa i àdhuc un petit vilatge, que desaparegué arran de la pesta negra del segle XIV La primera referència concreta sobre el lloc apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Nicolau d’Àger del 1101 Gerbert Oseta donà una terra a la dita església propera al camí de Colobor El 1110 s’efectuà la venda d’una casa al llogaret de Colobor per un tal Senfred,…

Possiblement aquest castell estigué emplaçat al lloc on ara hi ha la malmesa masia de Can Porràfols, dalt d’un petit turonet proper a l’església de Sant Pere Al segle X ja existia i estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte Això es confirma quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’església de Sant Pere, aixecada al castell d’Avinyó, entre els anys 973 i 995 En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat de l’any 1002 consta que l’esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger El castell degué passar per força vicissituds al…

L’antic lloc de Llec era situat al sector central del terme municipal d’Estoer, al peu de la part més muntanyosa, vora la vall del riu de Llec Aquest indret, que constituí a l’edat mitjana un vilatge, únicament dona avui dia nom a un mas Tant el lloc com la seva església, dedicada a sant Salvador, són esmentats ja abans dels anys 848-849 consta que abans d’aquesta data el prevere Recosind transmeté al seu germà Ildegern, també prevere, i aquest, al seu torn, a un altre germà que tenien dit Abraham, clergue, l’església de Leco amb les cases, les corts, els horts, les terres conreades i ermes,…