Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
Torre de la Guàrdia (Prats de Molló i la Presta)
Situació Vista aèria de la torre medieval de la Guàrdia i del fort que va fer bastir al seu voltant, entre el 1677 i el 1682, el marquès de Vauban ECSA - Camara JP Joffre Al centre del fort de la Guàrdia, situat al damunt de Prats de Molló, hi ha una torre de planta circular Des d’aquesta torre hi ha una bona panoràmica sobre la població, sobre el castell de Perella i sobre el riberal del Tec Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 29″ N - Long 2° 28′ 56″ E Del costat del portal que hi ha al darrere de l’església de Prats de Molló, surten un camí cobert i també un corriol que porten fins a la…
Castell de Miravet (Camporrells)
Art romànic
Situació Mur oest d’aquest castell totalment arruïnat que es dreça al costat de les restes de l’antic despoblat del mateix nom ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són a l’actual despoblat de Miravet, emplaçat a llevant del Molar, aprofitant un esperó de la serra 730 m d’altitud que fa de partió d’aigües entre els barrancs de Fontcoberta i el de Miravet, on desguassa finalment Mapa 32-13 327 Situació 31TBG965495 Miravet es troba a uns 300 m de la carretera local que va d’Estopanyà a Camporrells, 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població Des d’aquesta carretera es veu perfectament…
Sant Bartomeu d’Erta (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb l’absis tapat per un retaule barroc del 1714 ECSA - MÀ Font L’església de Sant Bartomeu es troba a la part alta del poble d’Erta, el qual, habitat tan sols els mesos d’estiu, és situat a 1 515 m d’altitud a la riba esquerra del riuet del mateix nom Mapa 33-10 214 Situació 31TCG228996 Per a arribar-hi cal agafar la pista que remunta durant 10 km el barranc de Peranera primer, i després, s’ha de passar a la vall d’Erta Aquesta pista ha estat oberta recentment i enllaça amb la que ve de Sas MAF Història El lloc d’Erta, esmentat en la documentació des del…
Els set cims del món. 1982-1995
L’excursionisme és un producte de les revolucions liberals i romàntiques del segle XIX Els nous mitjans tècnics, per exemple les màscares d’oxigen, i els materials més moderns faran possible les seves diverses variants l’escalada, l’espeleologia, les marxes de regularitat, el senderisme, l’acampada a alta muntanya, el ràfting, l’esquí Els excursionistes poden esdevenir fàcilment naturalistes, etnòlegs, cartògrafs, historiadors o filòlegs, amateurs Els sostres del món L’excursionisme català En l’excursionisme català conflueixen com a mínim tres factors En primer lloc, l’interès pel coneixement…
Santa Eugènia de la Móra Condal (Odèn)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Al límit de ponent del terme municipal d’Odèn, prop de la comarca de l’Alt Urgell, hi ha el despoblat de la Móra Comdal, situat en una de les valls tributàries del Segre, vora el congost d’Oliana, a migjorn del barranc de la Móra Comdal i al nord-oest del tossal de la Creu Mapa 291M781 Situació 31TCG632638 S’hi arriba per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell Passat el punt quilomètric 88, hi ha, a l’indret de cal Giralt, un trencall, a mà dreta Recorreguts uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà…
Una nova política de museus
Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902 AFM El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi…
Glossari del moble i del treball de la fusta
Art gòtic
Arqueta Moble contenidor, usualment de planta rectangular, de petites dimensions, amb tapa superior que es pot tancar mitjançant un pany Arquibanc Caixa de buc allargat, la part superior la tapa de la qual serveix com a seient i porta respatller i braços laterals Bastiment Muntura dels mobles constituïda pel conjunt de muntants i travessers Buc Carcassa o armadura d’un moble Caixa Moble contenidor de grans dimensions, format per un buc parallelepipèdic resultat de la unió de quatre posts més la fonadura És tancat per una tapa plana superior, un xic volada, unida al buc mitjançant anelles A…
Càlcul de la data probable del part
Fisiologia humana
Una vegada que ha estat confirmat l’embaràs ja es pot calcular el temps que es porta de gestació i en conseqüència, la data en què probablement s’esdevindrà el part La determinació del temps de gestació és important, perquè permet de controlar si el desenvolupament del fetus es produeix amb normalitat segons la seva edat en cada moment A més, si es coneix el temps de gestació, pot determinar-se el moment en què el fetus es troba ja prou madur per a néixer El temps mitjà necessari perquè el fetus es desenvolupi adequadament, des de la fecundació fins al part, és de 266 dies Aquest període…
Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia (Sagvntvm-PLAV)
Historiografia catalana
Revista de divulgació científica del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, fundada el 1962 per Miquel Tarradell i Mateu, catedràtic d’arqueologia, epigrafia i numismàtica d’aquesta universitat.
Desenvolupament enciclopèdic El títol de capçalera de la revista, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia ,fou canviat, el 1977, pel de Sagvntvm , i passà el títol original al lloc de subtítol Entre els anys 1962 i 2001, se n’han editat 33 volums, amb una periodicitat pràcticament anual des del 1977 Se n’han publicat també quatre volums extraordinaris del 1998 al 2001, dedicats a aplegar les actes de diversos congressos i reunions temàtics i estudis monogràfics La revista recull estudis i investigacions relatius al camp general de l’arqueologia arqueologia prehistòrica, clàssica,…
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Historiografia catalana
Heraldista i arxiver.
Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta corporació es…