Situació
Interior de l’església, amb l’absis tapat per un retaule barroc del 1714.
ECSA - M.À. Font
L’església de Sant Bartomeu es troba a la part alta del poble d’Erta, el qual, habitat tan sols els mesos d’estiu, és situat a 1 515 m d’altitud a la riba esquerra del riuet del mateix nom.
Mapa: 33-10 (214). Situació: 31TCG228996.
Per a arribar-hi cal agafar la pista que remunta durant 10 km el barranc de Peranera primer, i després, s’ha de passar a la vall d’Erta. Aquesta pista ha estat oberta recentment i enllaça amb la que ve de Sas. (MAF)
Història
El lloc d’Erta, esmentat en la documentació des del segle X, pertanyia al monestir de Santa Maria de Lavaix, tot i que de fet aquesta propietat li fou disputada pels homes de Sas, indret proper a Erta, i també pels senyors feudals locals, tal com reflecteixen nombrosos documents conservats. Malgrat que l’església de Sant Bartomeu no figura consignada fins al segle XII, sembla que ja existia al final del segle XI, ja que en una convinença feta entre el prior Ramon Ramon de Lavaix i els homes de Sas que tenien l’"alou d’Erta”, consta que havien de donar cadascun d’ells al mencionat abat la “decimam directam”.
En l’inventari d’esglésies pertanyents a la mensa del monestir de Lavaix del final del segle XII, figura l’“ecclesia Sancti Bartolomei de Erta” com a església de la qual depenien la de Sant Romà de Massivert i la de Sant Tirs de Sentís; per això era l’abat de Lavaix qui tenia el dret de provisió de rector i de visites. El lloc d’Erta restà sota la senyoria de Santa Maria de Lavaix fins a la desamortització del segle XIX. (JBP)
Església
Planta del temple, en què es reconeix perfectament l’estructura primitiva malgrat l’afegitó de capelles laterals i d’una sagristia.
M.À. Font
Es tracta d’un edifici profundament transformat, d’una sola nau amb absis semicircular sobrealçat, el qual s’obre a la nau a través d’un profund arc presbiteral.
La nau té adossades, a banda i banda, sengles capelles laterals, les quals foren afegides en època tardana; més recentment es construí una sagristia al sector sud-oest de l’absis.
Els murs interiors de l’església són totalment encalcinats, de manera que no es poden veure els paraments; tot i així, encara és visible l’aparell emprat en la part interior de l’absis, fet amb filades de carreus allargassats, els quals resten mig amagats per un retaule barroc datat el 1714. Malgrat totes les reformes obrades en època moderna i la decoració de regust barroquitzant, es pot observar que la conca absidal és coberta amb volta de quart d’esfera, la qual arrenca d’una línia d’impostes de pedra tosca, que ressegueix també els murs laterals de la nau. La nau és coberta amb volta de canó de perfil semicircular; ara, però, la seva pressió ha provocat una acusada i evident deformació, que afecta també la capçalera.
La il·luminació del temple es fa per mitjà d’un ull de bou obert a la façana de ponent, a sobre del cor; de les obertures originàries de l’edifici, no en queda cap vestigi.
L’exterior de l’església és totalment arrebossat i presenta obertures modernes, la qual cosa ha fet que la fàbrica hagi perdut l’aparença que tingué originàriament.
Els murs laterals, d’igual manera que l’absis, foren sobrealçats; aquesta reforma comportà també un canvi en la coberta de l’edifici, la qual actualment presenta un sol vessant. La porta d’entrada s’obre al mur de migjorn, mentre que un campanar d’espadanya de dos ulls corona el mur de ponent.
Malgrat totes les modificacions i reformes que presenta l’església de Sant Bartomeu, hom pot considerar, per les característiques dels elements originaris que han pervingut, que es tracta d’un edifici bastit a la darreria del segle XI o l’inici del segle XII. (MAF)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 185, pàgs. 435-436; Puig, 1984, doc. 18, pàgs. 71-72; doc. 39, pàg. 89; doc. 50, pàgs. 97-98; doc. 53, pàgs. 99-100; doc. 69, pàg. 111, i doc. 70, pàg. 112