Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
Fotja
La fotja Fulica atra és inconfusible pel color negre del plomatge i pel color blanc del bec i la placa frontal Les potes, verdoses i amb els dits gruixuts i lobulats, com s’aprecia a la fotografia de dalt, sobresurten darrere el cos durant el vol Diferent de la polla d’aigua, la fotja neda en grups nombrosos per les aigües obertes, lluny de la vegetació litoral i, malgrat la distància, es pot reconèixer per la forma arrodonida del dors i el color blanc de les plaques frontals a baix Xavier Ferrer i Ramon Torres Amb una distribució relativament àmplia absent d’Andorra, la fotja és present…
Catxalot
El catxalot Physeter macrocephalus és un cetaci gregari que basa la seva estructura social en l’harem, regit sovint per un únic mascle reproductor Un 70 % dels mascles sexualment madurs queden exclosos cada any de les manades reproductores i neden en solitari o formant petits grups Per alimentar-se, el catxalot fa capbussades de fins 45 minuts de durada i arriba a baixar a profunditats superiors als 1500 m Aquesta extraordinària capacitat d’immersió no ha estat ben explicada, però se suposa que l’òrgan d’espermaceti deu tenir una funció reguladora de la flotabilitat, de manera que permet al…
Granota comuna o verda
Morfologia La granota verda Rana perezi , molt esvelta i àgil, i força aquàtica es troba sempre dins o ran d’aigua, presenta una gran variabilitat de coloració pot ser bruna, com l’exemplar de la fotografia de la dreta, o intensament verda, com el de la fotografia de l’esquerra, i fins i tot pot presentar una línia vertebral groga Javier Andrada i Ramon Torres Les granotes verdes europees constitueixen com les granotes roges un particular trencaclosques sistemàtic, encara no ben resolt Les investigacions més recents han precisat, però, que la forma present al nostre país pot ésser…
Dos per un
N’hi ha de dos geps, originaris dels deserts freds asiàtics, i n’hi ha d’un sol gep, originaris dels deserts aràbics I també n’hi ha d’un sol gep que són híbrids dels uns i dels altres, com els que es troben a l’Anatòlia i al Caucas Són els camells, els quatre per quatre del desert Freds o càlids dos tipus de deserts i un camell per a cada necessitat Tant el camell comú o dromedari Camelus dromedarius , propi dels deserts càlids del N d’Àfrica i de l’Àsia occidental i que té un sol gep, com el camell bactrià C bactrianus , que en té dos i habita els deserts freds asiàtics, han estat…
Els poblaments hivernals d’anàtids
Les migracions anuals dels ànecs Les formacions d’anàtids es compten entre les més populars dels ocells migradors, identificables per les siluetes inconfusibles dels ànecs, panxuts i llargs de coll, amb les ales d’implantació reculada La fotografia recull el moment en què un d’aquests estols, integrat per ànecs coll-verd Anas platyrhynchos , emprèn el vol en una llacuna de l’interior prepirinenc Oriol Alamany Els principals quarters de reproducció de la major part dels ànecs paleàrtics se situen molt al N, en zones que resten cobertes per la neu i el glaç durant l’hivern, cosa que n’impedeix…
existencialisme
Filosofia
Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura J-P Sartre, A Camus el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu Fou expressió d’un cansament davant l’essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d’un desengany davant l’optimisme científic i humanista de la darreria del s XIX i principi del s XX, i hom en pot trobar les arrels en la filosofia antihegeliana de S Kierkegaard Bé que…
Richard Dawkins

Richard Dawkins
© RichardDawkins.net/Mike Cornwell
Biologia
Nom amb el qual és conegut el biòleg britànic Clinton Richard Dawkins.
Fill d’un oficial de l’exèrcit, a vuit anys anà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià biologia al Balliol College d’Oxford, on es graduà el 1962 i tingué com a mestre Nikolaas Tinbergen , el qual exercí una gran influència sobre el seu pensament Doctorat el 1966, s’especialitzà en etologia Del 1967 al 1969 fou professor adjunt a la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA Des del 1970 exerceix la docència a la Universitat d’Oxford, on del 1995 al 2008 fou Simonyi Professor for the Public Understanding of Science, càtedra dedicada especialment a la divulgació de la ciència Ha publicat…
bilingüisme
Sociologia
Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
Alguns autors contemporanis prefereixen el terme de multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d’interferència La psicologia i la pedagogia s’interessen, per contra, per les conseqüències del bilingüisme en la formació de l’individu Modernament la sociologia s’ha ocupat també del bilingüisme com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha contribuït a la naixença de la sociolingüística En matèria de política…
Calàbria petita
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica per l’aspecte ratllat del pit i la…
Els escàrids: peix lloro
La família dels escàrids és força rica en espècies pròpies dels esculls corallins de les mars tropicals Hom els anomena peixos lloro perquè tenen les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro Les maxilles, curtes i fortes, tenen gran part dels ossos bucals units D’altra banda, els ossos faringis són grossos i dotats d’algunes dents molariformes, les superiors de les quals són mòbils en sentit antero-posterior Les escates cicloides, grans, també es distribueixen per les galtes Presenten una aleta dorsal única i…