Resultats de la cerca
Es mostren 2081 resultats
Dalmau Costa i Vilanova
Restaurador, mecenes, cap de protocol i activista polític.
Fill d’hostalers, estudià al seminari de Girona, d’on sortí el 1918, després de quatre anys, episodi narrat en la novella All i salobre 1929 de Josep Maria de Sagarra, a qui conegué durant les estades d’aquest al Port de la Selva Adherit al federalisme i al catalanisme i perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià diverses vegades a Bèlgica i a França seguint Francesc Macià Establert a Barcelona, fou cofundador d’ Esquerra Republicana de Catalunya ERC i redactor de L’Opinió Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Josep Tarradellas , amb qui l’uní durant molt de…
Irlanda 2011
Estat
Al final de desembre del 2010, cinc mesos després que el Banc Central d’Irlanda certifiqués que l’Allied Irish Bank havia aprovat l’examen de resistència, el Govern es va veure obligat a nacionalitzar-lo, injectant 3700 milions d’euros Amb aquest, ja eren quatre els bancs nacionalitzats des del 2008, i, per tant, una càrrega més sobre els comptes públics, que salvant la banca privada havien compromès el futur de milions d’irlandesos i provocat la intervenció de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional Al final de gener, després de superar una moció de censura i d’una maniobra fallida…
Jane Fonda
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla d’ Henry Fonda , treballà a Broadway i estudià a l’Actor’s Studio Destacà com a protagonista de Tall Story 1960, de Joshua Logan, però la popularitat li arribà arran del matrimoni amb el director francès Roger Vadim 1965-73, del qual protagonitzà La ronde 1965 i Barbarella 1968 Aquests anys actuà també a les ordres de Sydney Pollack They Shoot Horses, don’t They , 1968 i de Jean-Luc Godard Tout va bien , 1972 El 1972 i el 1978 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Klute 1971, d’Alan J Pakula, i Coming Home 1978, de Hal Ashby, respectivament Altres films seus són A…
Richard Hamilton
Pintura
Pintor anglès.
Es formà a Londres, al Westminster Technical College, la St Martin's School of Art i finalment a la Royal Academy Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, treballà com a dibuixant tècnic Completà els estudis artístics després de la guerra, malgrat ser expulsat de la Royal Academy, i es dedicà en un principi al disseny d’exposicions d’art i a l’ensenyament del disseny gràfic al Central School of Arts and Crafts de Londres i a la Universitat de Durham de Newcastle-on-Tyne Aquests anys féu les seves primeres exposicions a l’Institute of Contemporary Art, on amb altres artistes com ara Eduardo…
El frontal del cardenal Margarit
Art gòtic
Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El frontal d’altar dit del cardenal Margarit, conservat al Museu de la Catedral de Girona, és una obra brodada a Girona a la dècada de 1470 Joan Margarit i de Pau va néixer en aquesta ciutat el 1422 La seva família paterna estava…
Els brodats
Art gòtic
Rei de Judà representat en l’arbre de Jessè, detall del brodat de l’escapulari de la casulla del tern de Sant Vicenç Fou brodat amb la tècnica de l’ opus anglicanum entre el 1340 i el 1360 Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona – ©RManent El brodat que es dugué a terme a Catalunya durant el gòtic és, com a l’època del romànic, el de pintura a l’agulla És a dir, que seguia les mateixes variacions estilístiques i influències artístiques que la pintura, amb una iconografia comuna L’única diferència era que, en el cas del brodat, no es podia assolir el perfeccionisme de la pinzellada, atès que…
Catalunya dins l’Espanya moderna
Historiografia catalana
Obra del geògraf i historiador francès Pierre Vilar publicada a París el 1962 (La Catalogne dans l’Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales) i traduïda al català per Eulàlia Duran (1964-68).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta magna obra està dividida en quatre volums el primer, introductori, tracta sobre el medi natural el segon estudia el medi històric, des de l’Edat Mitjana fins al 1714 el tercer està dedicat a les transformacions agràries del s XVIII català, amb un subtítol força aclaridor “De l’impuls de les forces productives a la formació d’una burgesia nova”, i, finalment, el volum quart tracta de la formació del capital comercial Després d’explicar els fets geogràfics volum primer i d’una ràpida incursió per la prehistòria i l’edat antiga, l’autor se centra en l’estudi…
Centre Democràtic i Social
Partit polític
Partit centrista fundat a l’estiu de 1982 per Adolfo Suárez en separar-se de la Unión de Centro Democrático.
Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…
Clara Segura i Crespo

Clara Segura i Crespo, a l'obra La rosa tatuada (TNC, 2014)
© May/Zircus-TNC
Teatre
Actriu.
Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar Jordi Dandin 1999, de Molière Refugi 2003, de Jessica Goldberg Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles, Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg Conillet 2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 2002, i…
Vitòria
Façana de l’Ajuntament de Vitòria
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital d’Àlaba i capital oficial del País Basc, on ha estat establerta la seu del govern autonòmic.
Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…
