Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Santa Anna de Pinyana, abans Santa Maria (Castellonroi)
Art romànic
El despoblat de Pinyana és situat a llevant de Castellonroi, vora la riba dreta de la Noguera Ribagorçana La seva església, emplaçada sobre un petit puig i dedicada a santa Anna, ha estat reconstruïda modernament amb els carreus de l’antiga església romànica de l’indret, que tenia com a titular Santa Maria L’església de Pinyana fou lliurada l’any 1103 a l’abadia de Sant Pere d’Àger pels vescomtes Guerau II Ponç de Cabrera i Estefania, conqueridors del lloc a la darreria del segle XI aquesta donació fou ratificada el 1107 pels mateixos vescomtes i el 1174 per llur besnét Ponç III Guerau Així…
Santa Maria del Pont de Suert
Art romànic
La vila del Pont de Suert és situada a la banda de ponent del terme municipal, a la vall de la Noguera Ribagorçana El topònim del Pont de Suert és indicador dels orígens de la població en primer terme, en oferir la condició del pas del riu, expressa l’emplaçament estratègic com a cap de pont, i en segon lloc, posa en evidència l’entitat matriu d’on sorgí vers el segle XII, és a dir, l’antic castell de Suert pertanyent al monestir de Lavaix des del 1018 La seva església parroquial és esmentada per primera vegada en l’inventari d’esglésies pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de…
Sant Martí de Viver (Rubió)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Inicialment tingué funcions parroquials, les quals perdé molt aviat Les primeres notícies d’aquesta església es troben en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual entre les parròquies de Sant Pere de Vim i de Sant Salvador de Miralles figura la de Viver Així mateix figura en una altra llista parroquial de mitjan segle XII Aquesta parròquia ha de correspondre a una església dedicada a sant Martí situada al castell de Rubió, si bé actualment se’n desconeix l’emplaçament…
Sant Jaume de Rocamora (Argençola)
Art romànic
Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rocamora Inicialment tingué funcions parroquials, però més endavant les perdé i esdevingué sufragània El lloc de Rocamora es troba documentat a partir de l’any 1031 en el testament sagramental de Maier de Clariana, el qual tenia drets a Roca Mora L’església amb les seves funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, amb la grafia de Rocha Maura L’advocació del temple apareix l’any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual feu una deixa…
Banc del Penedès SA (Vilafranca) (1921-1943)
Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que tenia el seu…
Sant Llorenç de Das
Art romànic
El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li ratificà l’…
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…
Santa Eulàlia d’Alós (Alt Àneu)
Art romànic
No hem trobat referències directes d’aquesta església, de la qual només queden alguns fragments de murs, amb un aparell de còdols irregulars, que no permeten fer precisions sobre la seva estructura o datació Per la seva situació resulta versemblant plantejar la hipòtesi que l’església de Santa Eulàlia correspongui a l’església del poble d’Alós Sobirà, que només coneixem per diverses notícies, de les quals la més antiga és del 1090 Aquest any el comte Artau II, amb la seva muller Eslonça, i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de…
Sant Joan de Burgo (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
La vila de Burgo, jurisdiccionalment integrada a la Vall d’Àneu, i pertant, possessió dels comtes del Pallars Sobirà, fou durant un període de temps desconegut possessió del llunyà monestir de Sant Miquel de Cuixà L’any 1036, el comte Bernat I de Pallars Sobirà i la seva mare Estefania vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina L’any 1046, els fills d’un Miró, que devia ser l’anterior Miró Bardina, en compliment de les disposicions testamentàries del seu pare, feren donació al monestir de Cuixà de tota la vila de Burgos , situada a la Vall d’Àneu, al comtat de Pallars, amb totes les cases,…
Berenguer de Vilaragut i de Sarrià
Història
Cavaller.
Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca…