Resultats de la cerca
Es mostren 114280 resultats
Jordi Arquer i Saltor
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona CADCI i un dels dirigents de la seva secció de treball en el periòdic Lluita , òrgan d’aquesta secció, combaté els sectors reformistes El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona L’any 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit…
,
Francesc Duran i Cañameras, màquines per a teixits de llana, a Sabadell
Francesc Duran i Cañameras Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952 Francesc Duran i Cañameras va néixer a Martorell l’any 1837 El 1863 obrí a Sabadell un taller mecànic al carrer de Riego Aleshores Sabadell era una ciutat on la indústria anava guanyant terreny a l’agricultura, però aquesta encara hi tenia un bon paper No és d’estranyar que la seva primera dedicació fos la fabricació de premses per al vi i molins de vent per a elevar l’aigua L’ambient industrial guanyà la partida al professional D’aquí l’interès en els telers mecànics que Duran i Cañameras coneixia i…
Pericas i Boixeda, a la Plana de Vic
Filatura de Pericas i Boixeda Barcelona Artística e Industrial , 1916 Josep Pericas i Comellas, natural de Vic, i Ramon Boixeda i Rifà foren els titulars de la societat Pericas i Boixeda, propietària de la fàbrica i la colònia la Coromina, a Torelló, i de la productora d’energia elèctrica que explotarà un salt d’aigua a Sant Quirze de Besora Com a cotoners, la història de Josep Pericas va estretament unida a altres dues grans empreses cotoneres de la comarca d’Osona Llanas i Companyia i Comella, Soler i Companyia L’empresa Llanas és de les més antigues de la Plana de Vic Fou iniciada pels…
Thomas R. Malthus: estabiiltzar la població mundial
Malthus, proclamant que la superpoblació engendra la misèria, la fam i la mort, considera indispensable estabilitzar la població mundial La limitació del nombre de naixements seria, per a ell, la condició per a la felicitat dels humans Allò que la teoria de Malthus deixa per explicar són les fams d’avui, no degudes a la superpoblació ni a la insuficient producció d’aliments, sinó a l’acaparament, a la mala distribució i a la destrucció d’excedents per mantenir els preus De Malthus, també se’n pot treure la idea que la major part dels recursos del planeta són limitats o molt difícilment…
Personatges de l’any 2009
Relació de personatges destacats de l'any 2009 Cada biografia disposa d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Josep Lluís Albiñana i Olmos El 31 d'octubre, el polític i advocat Josep Lluís Albiñana i Olmos va ser guardonat amb el premi honorífic Octubre Catherine Margaret Ashton El 19 de novembre, la política britànica Catherine Margaret Ashton va ser designada alta representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea Catherine Margaret Ashton © Comissió Europea David Attenborough El 4 de juny, el naturalista anglès David Attenborough va ser…
Catàleg dels ocells dels Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…
bisbat d’Elna

Mapa de la diòcesi d’Elna
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Antic bisbat sufragani de Narbona.
Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…
Centre d’Esports Sabadell

Equip del Centre d’Esports Sabadell que ascendí a primera divisió la temporada 1964-65
© CE SABADELL
Futbol
Club de futbol de Sabadell.
Conegut com "els arlequinats" a causa dels quadres blanc i blaus de la seva samarreta, és un dels clubs de futbol més destacats de Catalunya pel seu historial i palmarès Creat l’any 1901 per Joan Saus i altres esportistes assidus al Centre Català, fou legalitzat el 1903, per bé que l’acta fundacional indica que fou fundat el 5 de juny de 1905 El primer president fou Joan Grau Disputà els primers partits al prat de Sant Oleguer i el 1906 es traslladà al camp de la Creu Alta, inaugurat el 3 de juny d’aquell any en un partit contra l’X Sporting Club L’any 1912 disputà el primer partit nocturn d’…
,
Els Llonch, a Sabadell
Els germans Llonch i Matas La família Llonch El cognom Llonch és sabadellenc des del segle XIV, i el trobarem de manera repetida en alguns projectes industrials que s’inicien al segle XIX en el sector de la llana La branca industrial més important serà la formada pels germans Rafael, Feliu i Francesc Llonch i Matas, fills d’una família de pagesos establerts prop de Sabadell que passaren a residir al centre urbà, potser fugint de la inseguretat rural L’hereu, Antoni, es dedicarà a l’agricultura, ja que la família té terres Els altres tres es posaran d’aprenents en un dels nombrosos tallers o…
Sant Joan de la Penya
Claustre del monestir de Sant Joan de la Penya, a Osca, amb capitells del segle XII
© B. Llebaria
Abadia
Important abadia benedictina del municipi de Jaca.
Es troba a la vall d’Atarés, en una balma, sota una gran penya, que li ha donat el nom Era un lloc habitat per eremites quan el 920 el comte Galí III Asnar d’Aragó hi fundà un monestir dedicat a sant Julià i santa Basilissa, que regí l’abat Transiric El nou monestir decaigué molt aviat en resta, però, l’església, de tipus mossàrab, que ara serveix de cripta a l’església superior El 1071 el rei Sanç III Ramires, amb l’ajuda de l’abat Hug de Cluny i amb monjos d’aquesta abadia, hi fundà el monestir actual de Sant Joan, per al qual hom construí l’església superior, consagrada el 1094, i en fou…