Resultats de la cerca
Es mostren 1818 resultats
Les relacions amb Aragó
Art gòtic
Per a poder comprendre les connexions entre l’arquitectura gòtica catalana i l’aragonesa en la baixa edat mitjana, cal tenir present el paper de mecenatge cultural dut a terme pels diferents prelats d’origen català que ocuparen seus aragoneses al llarg dels segles XIII, XIV i XV D’altra banda, convé no oblidar que fou precisament durant aquesta època que a la Corona d’Aragó es van implantar els dos grans ordes monàstics dels predicadors i els franciscans, que des del començament gaudiren del suport de l’episcopat i que alguns dels prelats aragonesos, pel fet de ser parents més o menys propers…
Jean-Baptiste Lully
Música
Compositor, ballarí i violinista francès d’origen italià.
Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…
,
Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d'Elna (1560-1563)
El 22 de juliol de l’any 1560, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Gaspar de Meca i d’Oluja, senyor de Vergós diputat reial Jeroni Orater, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Roca, monjo de Sant Pere de Rodes diputat reial Jaume Joan de Vilatorta, donzell de Barcelona diputat reial Guerau Boquet, doctor en medicina de Barcelona Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d’Elna, resultà extret per segona vegada per al càrrec de diputat eclesiàstic,…
Romeu Sescomes, bisbe de Lleida (1363-1365)
En data desconeguda, però segurament al mes de febrer del 1363, foren escollits pels braços vint diputats Els residents a Barcelona i els oïdors foren els següents diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Guillem de Togores, cavaller diputat reial Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona oïdor militar Berenguer de Pontons, cavaller oïdor reial Ramon de Senyecs, mercader de Vilafranca del Penedès Romeu Sescomes, bisbe de Lleida, havia estat membre de la primera Diputació Quan fou elegit en aquesta…
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…
Ses Salines d’Eivissa i Formentera
Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…
La zona volcànica de la Garrotxa
Vista aèria del volcà de Santa Margarida, que deu el seu nom a la petita ermita que pot endevinar-se al fons del seu nítid cràter Ernest Costa La zona volcànica de la Garrotxa 13, entre els principals espais naturals del sistema transversal La plana olotina, dins la comarca de la Garrotxa, acull el paisatge volcànic més important de tota la Península Ibèrica La singularitat de les formes de relleu eruptives i l’abundància dels policromàtics boscos de caducifolis confereixen a aquesta zona una bellesa extraordinària, gairebé màgica Geogràficament aquest espai s’integra dins la Serralada…
Santa Maria d’Ullà
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’antiga canònica de Santa Maria es conserven uns 300 m vers el sud-oest de la vila d’Ullà, a la part inferior del terme i a la riba esquerra del Ter Mapa 296M781 Situació 31TEG085552 Ullà és a 1,5 km vers tramuntana de Torroella de Montgrí, per la carretera comarcal de Palafrugell a Viladamat Un camí a mà esquerra d’aquesta carretera passa pel costat de l’Hort del Capellà, on, també a tocar del camí, hi ha les minses restes subsis-tents JBH-JVV Història La canònica augustiniana de Santa Maria d’Ullà “ Sancte Marie de Ulianus ” fou fundada l’any 1121 pel prevere Pere…
Sant Cugat d’Albons
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera a primer terme, l’absis de la qual, d’estructura força singular, és gairebé de la mateixa amplada que la nau F Baltà L’església parroquial de Sant Cugat d’Albons es troba al bell mig d’aquest poble, a la plaça Major Mapa 296M781 Situació 31TEG072615 Per Albons passa la carretera local que des de Bellcaire d’Empordà enllaça, a l’indret de la Creu d’Albons, amb la comarcal de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres Cal demanar la clau de l’església a la rectoria del mateix poble Història El lloc d’Albons és…
La moneda d’època moderna i contemporània
La disponibilitat d’or i plata, gràcies al descobriment d’Amèrica, i l’embranzida d’una nova estètica, el Renaixement, van originar innovacions monetàries L’aparició de peces més grosses permeté un treball dels artesans més elaborat i reeixit Les efígies convencionals dels reis medievals es van substituir per retrats que van assolir un elevat nivell artístic i tècnic Durant els segles XVI i XVII, la introducció d’innovacions tecnològiques ocasionà un perfeccionament de la fabricació de les monedes i, alhora, influí en l’ús de nous recursos decoratius A més, els continus conflictes bèllics van…