Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
Febre botonosa
Patologia humana
Definició La febre botonosa o febre exantemàtica mediterrània és una malaltia infecciosa aguda, en general benigna, provocada per una rickèttsia transmesa a l’home per picades accidentals d’unes paparres determinades El trastorn es manifesta, bàsicament, amb síndrome febril i erupció cutània Causes L’ agent etiològi c de la febre botonosa és un bacteri anomenat Rickettsia conorii , que normalment habita en les glàndules salivals d’unes determinades paparres que parasiten animals domèstics, sobretot el gos, tot alimentant-se de la sang obtinguda en les picades a la zona de la…
Fases i tipus de la síndrome febril
Patologia humana
La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues…
Acalàsia
Patologia humana
Definició L’ acalàsia o cardiospasme és una malaltia caracteritzada per una doble alteració en la funció de l’esòfag D’una banda, hi ha una notable disminució dels moviments propulsors del bol alimentari al segment inferior del conducte esofàgic De l’altra, l’esfínter esofàgic inferior, és a dir, el que regula el pas del bol alimentari des de l’esòfag cap a l’estómac, es troba anormalment contret després de la ingestió d’aliments Com a resultat d’ambdues alteracions, la deglució no es pot efectuar adequadament, i els aliments ingerits tendeixen a acumular-se a l’esòfag A la…
Els fongs ameboides endoparàsits: plasmodioforomicots
Es tracta d’un petit grup d’organismes paràsits endocellulars, holocàrpics és a dir, que intervenen íntegrament en la reproducció Durant el període de creixement vegetatiu, presenten el seu aspecte més característic formant plasmodis sense paret, a l’interior de les cèllules dels vegetals que parasiten no obstant això, les cèllules reproductores s’envolten d’una paret quitinosa Tots els organismes d’aquest grup s’inclouen en un sol ordre, el de les plasmodioforals Plasmodiophorales , i en una sola família, la de les plasmodioforàcies Plasmodiophoraceae , amb els gèneres Plasmodiophora i…
icosanoide
Química
Molècula de senyalització paracrina i autocrina que es forma per l’oxidació dels àcids grassos poliinsaturats de vint àtoms de carboni.
Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid araquidònic…
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol…
Josep M. Vila i Camparol
Cristianisme
Eclesiàstic franciscà i missioner.
Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910…
Pedro Cabrita Reis
Art
Artista portuguès.
La seva obra fa dialogar diferents tècniques, com el dibuix, l’escultura o la pintura, en installacions Presenta simultàniament el caràcter transitori dels materials i una atmosfera de permanència Les obres que realitza són taules, habitacions i màquines, que fan referència a la privacitat, a aspectes personals de l’existència, a la malaltia S'ha destacat la funció alquímica dels seus assamblages i també l’interès per allò “impur”, per la cara més visceral de la construcció Fou un dels artistes seleccionats a la IX Documenta de Kassel, l’any 1992 Aquell mateix any participava a la mostra “Los…
Bobby Robson
Futbol
Nom amb el qual fou conegut el futbolista i entrenador de futbol anglès Robert William Robson.
Jugà en posició de davanter Professional des del 1950, formà part del Fulham 1950-56 i 1962-66 i del West Bromwich 1956-62 Del 1957 al 1962 jugà amb la selecció anglesa El 1968, retirat de jugador, començà una carrera com a entrenador amb el Fulham, que continuà al capdavant de l’Ipswich Town 1969-82, amb el qual guanyà la Copa d’Anglaterra el 1978 i la Copa de la UEFA el 1981 i la selecció anglesa 1982-90 Posteriorment passà a entrenar diversos equips europeus el PSV Eindhoven 1990-92, any que guanyà el Campionat de Lliga, i 1998-99, l’Sporting de Lisboa 1992-93, el FC Porto…
,
Françoise Mallet-Joris
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda l’escriptora francesa d’origen belga Françoise Lilar.
Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’autobiografia literària…