Resultats de la cerca
Es mostren 1716 resultats
La crisi baix-medieval
“La gent moria de fam pels carrers i per les places…” 1314-17 “Una terrible mortaldat es va difondre per quasi tota la superfície del globus Res de semblant no s’havia conegut fins aleshores Els vius amb prou feines eren suficients per a enterrar els morts…” 1348 “El testimoni va declarar que durant tota la seva vida no ha vist res més que guerra al país… i va afegir que les terres que envolten la ciutat, tot i que eren bones i fèrtils, actualment estaven deshabitades…” final del segle XIV De sobte, tanmateix sense la cruesa cridanera d’aquests paràgrafs documentals, deliberadament…
Les lluites socials
El context Com a arreu d’Europa, en els països de la Corona d’Aragó la freqüència dels conflictes socials va fornir un dels aspectes més visibles de l’anomenada crisi baix-medieval o crisi del feudalisme Al llarg del segle XIII, i especialment durant el darrer terç, es començà a notar que l’expansió comportava greus contradiccions Es podria destacar, entre altres factors que cal considerar, la precarietat en què vivia una població que havia crescut considerablement i que, a la llarga, no comptà amb un nivell de producció ni de recursos tècnics suficients, a causa del caràcter extensiu d’…
Lituània

Estat
Estat de l’Europa septentrional que limita amb Letònia al N, amb Bielorússia a l’E i S, amb Polònia al S i amb Rússia i la mar Bàltica a l’W; la capital és Vílnius.
La geografia El relleu és pla, amb petites elevacions a l’E i a l’W, típiques del relleu glacial El clima és de transició, de marítim a continental la temperatura mitjana al gener és de -4,8°C i al juliol de 7,2°C les precipitacions són de 630 mm anuals Els sòls són de podzol, i quasi un 6% són pantanosos El riu més important és el Nemunas Neman, amb els seus afluents el Neris, el Nevézis, el Dubisa, el Merkys, el Minia i el Šešupe a l’hivern tots es glacen tres mesos El Nemunas és navegable des de Kaunas fins a la desembocadura A Lituània hi ha uns 3000 llacs, quasi tots d’origen glacial,…
burgesia
Interior, obra del pintor holandès Pieter de Hooch (1629-1684), que fou un gran retratista de la burgesia del seu país
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…
Sant Salvador de Mata (Capolat)
Art romànic
Situació Les ruïnes del monestir són encinglerades dalt el serrat de Sant Salvador, que termeneja amb els municipis d’Avià i d’Espunyola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,3 — y 57,5 31 TCG 993575 Vista de les ruïnes tal com eren al començament del segle XX Un aspecte de les ruines del monestir F Junyent-A Mazcuñan S’hi va des de Berga bo i emprenent la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys Després d’haver passat la fita del quilòmetre 11, just abans de la Mina, cal desviar-se, a mà…
Santa Maria de Rubió
Art romànic
Situació Aquesta església, un dels pocs edificis del gòtic rural, amb elements de tradició romànica, presideix juntament amb el castell el petit nucli de Rubió ECSA - M Sagarra Tant la seva situació com l’itinerari que cal seguir per arribar-hi són els mateixos que hem descrit anteriorment en l’apartat referent al castell de Rubió FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG809115 Història Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rubió Inicialment tingué funcions parroquials, i encara les conserva en l’actualitat El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069 en la…
Sant Marçal de Terrasola (Terrasola i Lavit)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, on s’aprecia perfectament la seva capçalera trebolada ECSA - J Todó És situada dins el poble de Terrassola, a la plaça de Pau Vidal, a uns 7 km de Sant Sadurní, a la dreta de la carretera que va a Sant Pere de Riudebitlles JCR-LICS-SLIS Mapa 35-16419 Situació 31TCF937895 Història Aquesta església es va alçar en un indret que s’havia ocupat des del segle IV aC Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l’emplaçament es tornà a poblar al segle X Damunt d’una església anterior, entre els anys 1043 i 1053, el bisbe de Barcelona, Guislabert, consagrà l’…
L’esgotament i la regeneració dels italianismes
Art gòtic
Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…
La vila de Montblanc
Art gòtic
L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…
Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Pere de Besalú (1701-1704)
El 22 de juliol de l’any 1701, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Pere de Magarola i de Llupià diputat reial Jaume Oliva, advocat, resident a Barcelona oïdor eclesiàstic Rafael de Padellàs i de Casamitjana, paborde de Palau, del monestir de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jaume d’Eva i Malla, domiciliat a Barcelona oïdor reial Pere Màrtir Cerdà, ciutadà de Puigcerdà Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des…