Resultats de la cerca

«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…

En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…

Política internacional Els Estats Units no troben el seu lloc El 2014 va començar amb un fred quasi desconegut a la capital econòmica del país, el responsable del qual, segons les autoritats, convençudes d’això o no, és el canvi climàtic El més difícil va ser explicar que, cinquanta anys després dels plans del president Lyndon B Johnson contra la pobresa, els Estats Units encara són dels països rics que tenen més pobresa En aquest sentit, Barack Obama, prudent, amb un discret augment del salari mínim i un allargament del subsidi d’atur, va aconseguir que els pressupostos es presentessin com a…

El darrer quart del segle XVIII i els primers anys del XIX són els dels triomf de la pintura acadèmica L’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona fixarà una normativa semblant a la de la Real Academia de San Fernando Aquest fet portarà a una uniformitat pictòrica present en l’obra de Pere Pau Muntanya, segon director de l’Escola de Barcelona, després de la mort de Pasqual Pere Moles Una major radicalització de caire neoclàssic la trobem en la proposta de Josep Bernat Flaugier, mentre que la llibertat antinorma és palesa en l’obra de Josep Pla el Vigatà Una nova classe social, la burgesia…

1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…

La Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, com s’apressaren a batejarla els seus impulsors, atià la vocació i la preocupació política d’una part important de la població que, amb la Restauració, va veure com s’esvanien de cop les seves illusions, tot i que, ben aviat, s’havien de començar a articular nous sistemes d’actuació i presència política, a través de fórmules indirectes No és que abans del 1868 la ciutadania hagués viscut sense preocupar-se dels projectes de disseny de la societat, com ho demostren les constants conspiracions polítiques, d’ampli ressò, o les diverses publicacions…

Partida de carlins , RTusquets, sd CG / RM El carlisme, moviment sòcio-polític de signe antiliberal i antirevolucionari sorgit a l’Espanya de la darreria de l’antic règim, ha sorprès sempre els historiadors per la seva capacitat de pervivència Això el diferencià d’opcions europees semblants, com per exemple el legitimisme francès, entre altres, com també la seva capacitat d’aconseguir el suport de sectors socials diversos, tot constituint una formació profundament heterogènia Hi ha contribuït la seva pròpia indefinició ideològica, que descansava damunt de principis generals, fàcilment…

La caiguda de Barcelona i el virregnat de Joan d’Àustria Després de la caiguda de Barcelona 1652 a mans de Joan d’Àustria o Joan Josep d’Àustria, a Catalunya les institucions i les constitucions van restar en peu, però res no va ser el mateix Centenars de catalans van ser condemnats per crim de lesa majestat Don Joan va obligar a separar y quitar de lo público tota la documentació dels anys de rebellia, per a evitar confusión i per a demostrar reprovació política La consulta del Consell d’Aragó 14-IX-1652, elaborada, entre d’altres, per tres valencians —el vicecanceller Cristòfor Crespí de…

Cartell a la façana del Banco Español de Crédito a Barcelona, C Pérez de Rozas, 11-12-1966 AF/AHC Els anys seixanta, la dictadura franquista entrà en la seva maduresa Un cop superada la crisi política provocada pel seu aïllament després de la Segona Guerra Mundial, i dominat, bé que malament, el fracàs de l’economia autàrquica, el règim havia assolit una posició internacional que satisfeia més o menys els seus afanys de perdurar, alhora que havia aconseguit de neutralitzar els seus enemics polítics, derrotats en la Guerra Civil L’empenta del creixement econòmic semblava que podia conduir el…

Els homes i l’energia a la prehistòria i a l’edat antiga Mirarem de descriure, amb l’ajut d’algunes xifres, les condicions energètiques que tenien els homes en els seus orígens Pel que sembla, el nostre organisme ha de disposar diàriament de 2 000 calories cal, o més ben dit kilocalories com a mínim per a sobreviure A la prehistòria, els homes sobrevivien caçant i recollint fruits i podem suposar que, en aquestes condicions, es devien considerar afortunats si aconseguien proveir-se del mínim indispensable de calories El cos humà té un bon rendiment com a transformador d’energia efectivament,…