Resultats de la cerca
Es mostren 2796 resultats
Triquinosi
Patologia humana
Definició La triquinosi és una malaltia d’origen parasitari deguda a un cuc petit anomenat Trichinella spiralis , habitual en alguns animals —especialment els porcs—, que pel consum de carn poc cuita es pot transmetre a l’ésser humà i generar un trastorn greu o, de vegades, originar complicacions importants Causes La Trichinella spiralis és un cuc petit que pertany al grup dels nematodes Els adults tenen entre 1 mm i 4 mm de longitud L’ hàbitat natural del paràsit és l’organisme de diversos animals, sobretot porcs, senglars i ocasionalment rates, tot i que també pot parasitar l’organisme humà…
Ascariasi
Patologia humana
Definició És anomenada ascariasi o ascaridiasi la parasitosi deguda a la presència del cuc anomenat Ascaris lumbricoides en la llum de l’intestí prim En general és asimptomàtica, per bé que pot originar manifestacions —fonamentalment trastorns gastrointestinals— quan es localitza a l’intestí una quantitat nombrosa de cucs Causes L’ Ascaris lumbricoides és un helmint, és a dir, un cuc sense apèndixs articulats Es classifica dins del grup dels nematodes, ja que és de forma cilíndrica, no és segmentat i l’espècie inclou individus diferenciats del sexe masculí i del sexe femení Els cucs adults, d…
Diftèria
Patologia humana
Definició La diftèria és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que ocasiona una intensa inflamació a la faringe i els teixits propers, la qual cosa, en absència de tractament, pot menar a l’asfíxia del malalt Actualment, gràcies a l’aplicació sistemàtica del vaccí antidiftèric als infants petits, la incidència d’aquest trastorn al nostre medi és gairebé nulla Causes L’ agent etiològic de la diftèria és el Corynebacterium diphteriae , un bacteri grampositiu que pertany al gènere Corynebacterium , que es caracteritza pel fet que elabora i secreta cap a la sang una…
Eduardo Pérez Pujol
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i sociòleg.
Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…
Els pobles asiàtics
Àsia és el continent més extens i poblat del planeta uns 44 milions de km 2 amb més de 3 800 milions d’habitants Divers en els paisatges, els climes i els pobles, el continent asiàtic és, culturalment, d’una gran complexitat, amb civilitzacions i religions, formes d’organització política i de relació amb el medi que enfonsen les seves arrels enllà dels segles i des d’on s’han expandit cap a altres indrets del món En cadascuna de les regions del mapa on fixem la mirada trobarem una variada multiplicitat de grups ètnics, és a dir, de llengües, models culturals i formes de vida Només a l’Índia…
Les grans regions agrícoles
L’observació del mapa, centrada en la producció agrícola, posa en relleu que el percentatge més gran d’aquesta producció es localitza al nord del planeta, i que la màxima se situa al centre i el sud-est asiàtic Cal tenir en compte que alguns països basen la seva producció en la mecanització i altres formes d’aportació de capital, i molts d’altres depenen del treball humà com a contribució bàsica L’agricultura no és l’activitat principal als països desenvolupats, però en canvi continua essent el mitjà de vida principal de la majoria dels habitants dels països del Tercer Món A l’Europa…
L’estat de les poblacions de dos endemismes ibèrics: el fartet i el samaruc
Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…
Protecció i conservació d’artròpodes
La papallona apollo Parnasius apollo va ser el primer invertebrat protegit a Europa Avui dia està catalogada com a vulnerable per la UICN i, si es confirmen les previsions dels experts amb relació a l’escalfament global, moltes poblacions relictes poden desaparèixer definitivament en un futur no gaire llunyà de les muntanyes més meridionals de la península Ibèrica Roger Eritja Tot i que els invertebrats són el grup més nombrós de tots els organismes vius coneguts aproximadament el 65% i representen el 77% de les espècies animals, no va ser fins el 1976 que aparegué a Espanya el primer…
Origen i evolució dels grans grups d’amfibis
Origen i desenvolupament dels grans grups d’amfibis al llarg dels diversos períodes geològics segons Goin, Goin i Zug 1978 La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber La fragilitat dels ossos dels amfibis té com a conseqüència l’existència de poques restes fòssils Els punts més importants en la investigació sobre l’origen del grup rauen en el problema de la sortida de l’aigua i de les causes que la produïren, cosa que probablement mai no es resoldrà de manera completa Malgrat les poques coses que es coneixen…
Introducció al coneixement dels artròpodes i grups afins
Concepte d’artròpode i de parartròpode Els artròpodes, malgrat la seva gran diversitat morfològica, tenen en comú la metamerització del cos i la seva divisió en regions, els apèndixs articulats i la presència al damunt del cos d’un exosquelet fet en gran part de quitina, a més d’altres caràcters d’ordre intern A la fotografia un insecte odonat, Calopterix virgo , hom pot apreciar-hi les tres regions del cos pròpies dels insectes cap, tòrax i abdomen, la situació dels apèndixs en els segments toràcics i la presència dels dos parells d’ales que els caracteritza Enric Curto Malgrat la diversitat…