Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
Església siríaca
Església formada entorn del patriarcat d'Antioquia.
Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…
Carles Amorós
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Vida i obra Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apellatiu Amorós Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el Vocabulari llatí-català de Nebrija A la collaboració amb Luscher pertany l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos Entre la seva nombrosa producció figuren moltes edicions de llibres de consum, però sobretot fou el tipògraf d’…
,
regal
Música
Antic orgue de taula, proveït només d’un joc de regal i alimentat per dues manxes.
Format per un petita caixa, a voltes plegable per la meitat, tenia a l’interior, o sobre mateix del teclat, el joc de regalies, i al darrere, dues manxes per a ser accionades manualment De dimensions molt reduïdes, podia transportar-se amb gran facilitat En la tessitura de joc de 16', 8’ o 4', té aquesta denominació a partir de la segona meitat del segle XV, tot i que es troben testimonis de la seva existència ja tres segles abans L’etimologia del terme regal és molt incerta i variada Alguns el fan derivar del llatí regula a conseqüència de la funció reguladora d’aquest instrument en l’…
Elionor de Prades
Història
Reina de Xipre.
Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no s’apaivagaren…
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…
, ,
Manuel Martí i Saragossà
Història
Historiografia
Erudit.
Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…
, ,
literatura mallorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Mallorca en català literari o dialectal.
La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els diversos Països Catalans A l’…
l
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dotzena lletra de l’alfabet català, anomenada ela [pl eles].
Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
Contracte de construcció de la reixa de l’altar major de la catedral de Vic
Art gòtic
Data 7 de febrer de 1427 El capítol de la catedral de Vic acorda amb el ferrer de Cervera Joan Despuig que aquest faci una reixa davant l’altar major de Sant Pere, segons la mostra o dibuix que Despuig els presentà En nom de nostre senyor Jesucrist Amén 1 “Capítols concordats entre lo honorable capítol de Vich, de una part, e l’onrat en Johan dez Puyg, mestre de ferre de la vila de Cervera, en e sobre la obra de las rexes de ferre devall scritas, de la altre part Primerament, és concordat que lo dit Johan dez Puyg farà unas rexes de ferra bo e reebedor devant l’altar, e spay qui és de arch a…