Resultats de la cerca

La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…

Desenvolupament enciclopèdic Als Països Catalans, els estudis musicals s’iniciaren al principi del vuit-cents, quan el lleidatà Josep Teixidor 1750 – 1811 publicà el Discurso sobre la historia universal de la música 1804, i s’arrodoniren al llarg dels s XIX i XX amb l’aportació de biografies dels compositors més destacats, la qual cosa despertà un creixent interès, que ha donat com a resultat la inclusió d’aquesta disciplina en el sistema ordinari de l’ensenyament Es tendeix a dividir en tres etapes l’estudi de la història musical als Països Catalans L’etapa inicial Té els seus orígens en les…

Els Cavaillé foren una família d’orgueners procedents del Llenguadoc, activa des del començament del segle XVIII Alguns dels seus membres, a més de construir orgues, van mostrar un gran interès per les novetats tècniques aplicables a les indústries del moment, les van saber reconèixer, les van experimentar ells mateixos i les van difondre per Catalunya amb el patrocini de la Junta de Comerç, en el període comprès entre el final del XVIII i el principi del XIX Es tracta de Joan Pere Cavaillé i Domènec Cavaillé i Coll, pare i fill, els quals no sols van construir molts dels orgues que encara…

Si bé des de la Restauració fins al 1936 hi hagué un notable desenvolupament industrial a Espanya, des del punt de vista geogràfic no fou gaire homogeni Al costat de regions d’escàs dinamisme –Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa–, n’hi hagué d’altres que experimentaren un fort impuls –Catalunya, Madrid, el País Basc, València– Una de les causes fonamentals d’aquesta diversitat fou el diferent grau de desenvolupament tecnològic d’aquests territoris El nivell tecnològic depèn, bàsicament, de la inversió en educació tècnica i en recerca i desenvolupament R+D Aquestes inversions…

Usos lingüístics de la població catalana 2003 El 1997 es promulgà la reforma de la Llei de normalització lingüística de Catalunya, que entrà en vigor l’any següent amb el nom de Llei de política lingüística Impulsada per Convergència i Unió CiU i consensuada amb els principals partits de l’arc parlamentari català, aquesta llei, ultra confirmar la posició preferent del català dins les institucions autonòmiques, els mitjans de comunicació de titularitat autonòmica i els primers trams del sistema educatiu, pretenia estendre la presència de la llengua en àmbits de la vida civil on a penes hi era…

Taula central, amb la Mare de Déu entronitzada, del retaule dels Goigs de la Mare de Déu de Cabassers Priorat, versemblantment una obra de joventut de Mateu Ortoneda SCRBM – CAymerich Tot i que es coneix l’activitat de Joan Mateu a Tarragona 1383-1414 i que es té notícia d’un retaule encarregat al pintor Nicolau Frecton per a l’església parroquial de la Selva del Camp, pel preu de 60 florins 1383, els dos grans pintors de l’escola tarragonina del primer internacional van ser Ramon de Mur i Mateu Ortoneda Els principals pintors barcelonins d’aquest període també treballaren per a les contrades…

Políptic dedicat a sant Francesc i altres sants del seu orde procedent de l’església del priorat de Santa Maria de Castelló de Farfanya L’estil i la tipologia, amb els sants dempeus, fan pensar que es tracta de l’obra d’un mestre procedent del nord d’Itàlia BL/©MLDC La gran i qualitativament rellevant producció pictòrica que caracteritza Barcelona, Tarragona i els seus voltants durant la segona meitat del segle XIV, no troba una correspondència a altres zones de Catalunya, on el que ha sobreviscut sembla testimoniar una activitat de menys abast Si bé és veritat que els documents palesen l’…

A mig camí entre les obres desaparegudes sense deixar a penes rastre i les construccions encara dretes, el Palau Reial Menor tingué la curiosa fortuna de ser enderrocat just després d’una intensa campanya de documentació, de la qual, però, no sempre és fàcil extreure dades segures per al seu coneixement Com altres grans edificis civils de l’època, aquest tampoc no fou bastit del no-res a partir d’un projecte coherent, sinó que és el resultat d’un conjunt de fases successives, la primera de les quals s’inicià en temps dels romans D’aleshores són el mosaic de temàtica circense descobert durant…

L’escut de la vila en una clau de volta de l’església parroquial BS – GSerra El nucli primigeni A la darreria del segle XII, la vila del castell de Cardona ja era una realitat jurídica, social i econòmica sota el senyoratge dels vescomtes d’Osona-Cardona, senyors del castell Amb una extensió no superior a les 2 ha i una morfologia urbana molt senzilla, presentava una estructura allargassada en direcció est-oest amb dues places juxtaposades, l’anomenada de Cardona actual plaça de Santa Eulàlia o de les Cols i el Mercadal actual plaça del Mercat, enllaçades per dos vials principals que corrien…

Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons, fenomen que no…