Resultats de la cerca
Es mostren 11540 resultats
Paracentesi
Patologia humana
És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’…
Mètode d’abandó individual del tabaquisme
La majoria de persones que deixen de fumar ho fan mitjançant el seu propi esforç individual, sense cap ajut professional Això no significa que l’abandó individual del tabac s’hagi de fer sense seguir cap procediment Per la dificultat que pot representar l’abandó del tabac per a una persona fumadora, no és recomanable que prengui aquesta decisió precipitadament Ans al contrari, per tal que el seu propòsit tingui èxit és important que reflexioni prèviament, que prepari bé el seu pla d’acció i que s’imposi una autodisciplina rigorosa per a seguir-lo En realitat, no es pot dir que hi hagi un…
dominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en dominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics i sintàctics propis de la dominant.
La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són…
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera, com el de…
aïllament tèrmic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a frenar el pas de calories a través dels tancaments d’un edifici per tal de facilitar la conservació de la seva temperatura interior; l’eficàcia d’aquest aïllament suposa un estalvi de l’energia que cal per a absorbir o produir calories.
Per a aconseguir un aïllament cal protegir els paraments que tanquen el local que hom vol isolar amb materials de característiques poroses, és a dir, formats per una unió de celles de parets primes plenes d’aire en algun cas a l’interior hi ha un altre gas L’aire és un bon aïllant, però, en canvi, el fet d’ésser un gas fa que presenti fenòmens de convecció que faciliten el transport de calories Quan aquest aire queda molt compartimentat, presoner dins les celles d’un material porós, els fenòmens de convecció només poden presentar-se a l’interior de cada cella, i per això els…
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…
El turó
El turó Mustela putorius és present al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, encara que molt escàs CENEAM / Fernando Cámara El turó, també anomenat furó, fura boscana, pudenta i espucnaix Mustela putorius , ha patit un procés de desaparició als Països Catalans A Catalunya, durant la dècada de 1990 era present sobretot a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya, i se’n tenien poques dades en altres comarques Al començament de la primera dècada del segle XXI es van obtenir les darreres dades segures de les quals hom té coneixement Només se’n va poder…
Tipus de dietes
Poden diferenciar-se diversos tipus de dietes, segons els objectius terapèutics de cada règim alimentari i atenent a diferents paràmetres En primer lloc, de manera generalitzada, s’atén al fet que la dieta incideixi especialment en la qualitat dels aliments o bé en la quantitat en què són consumits En les dietes qualitatives , es tracta de reduir o d’eliminar al màxim el consum d’uns pocs aliments en concret, com succeeix, per exemple, en la dieta hiposòdica, on bàsicament es restringeix la ingesta de sal, o també en la dieta sense gluten que és indicada en cas de malaltia…
Dieta hiposòdica
La dieta hiposòdica , és a dir, de baix contingut en sodi, forma part del tractament de diversos trastorns en els quals es pot produir un augment en la retenció d’aigua en l’organisme, sia en el líquid extracellular —com s’esdevé en cas d’insuficiència cardíaca, d’infart agut de miocardi, de glomerulonefritis, d’insuficiència renal crònica o de cirrosi hepàtica—, o bé, concretament, en el líquid que circula dins de l’aparell cardiovascular —com s’esdevé en cas d’hipertensió arterial— Segons dades estadístiques, en el nostre medi es consumeixen per terme mitjà de 4000…