Resultats de la cerca
Es mostren 1263 resultats
Sant Pere de Camprodon
Art romànic
Situació L’església del monestir de Camprodon, únic element que ens ha pervingut de l’antic cenobi, es troba a la Vila de Dalt, a la dreta del Ritort i al peu de la Costinyola, vers el cantó que dona al coll d’Ares, molt a la vora de l’església parroquial de Santa Maria i dominant el Planet Vista aèria del conjunt de l’església de Santa Maria, a primer terme i del monestir, des de ponent, a segon terme J Pagans-TAVISA Una vista de l’església del monestir de Camprodon des de llevant J Pagans-TAVISA Mapa 256M781 Situació 31TDG479851 JVV Excloem d'aquí l’antic terme municipal de Beget, agregat a…
Ciutat de Tarragona
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…
L’art romànic al Pallars
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars actualment està dividit en dues comarques que realment corresponen, a grans trets, a dues zones ben diferenciades En altres comarques —per exemple l’Alt Urgell o el Solsonès— hem assenyalat l’existència de castells de tradició pre-carolíngia o carolíngia, que trobem sobretot a les terres més de…
El Tarragonès
Situació i presentació El Tarragonès constitueix una de les tres comarques administratives en què es troba dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La capital és Tarragona Amb una extensió de 318,86 km 2 , és la més petita d’aquestes tres comarques Situada al NE de la plana, té la forma aproximada d’un rectangle Al N limita amb l’Alt Camp, a l’E-NE amb el Baix Penedès, al SE amb el Baix Camp i al S-SW amb la mar Mediterrània La costa s’estén del N del promontori de Roda de Berà fins a la platja de Ponent Salou El Tarragonès és el sector del Camp més pròxim a la ciutat de Tarragona i…
El Pallars Jussà
Situació i presentació La comarca del Pallars Jussà, de 1 343,07 km 2 , és formada per un total de catorze municipis i n’és la capital la ciutat de Tremp És una de les comarques catalanes més extenses i una de les menys poblades com a la resta de comarques veïnes el despoblament ha estat un dels principals problemes socioeconòmics Limita al NW amb l’Alta Ribagorça, al N i NE amb el Pallars Sobirà, a l’E amb l’Alt Urgell, al S amb la Noguera i a l’W amb els municipis aragonesos del Pont de Montanyana, Areny de Noguera i Sopeira, tots tres de la comarca de la Ribagorça Hom distingeix diversos…
Santa Maria o catedral de Tarragona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen la catedral, el claustre i les dependències annexes ECSA - J Todó La catedral de Tarragona és l’edifici més notable de la ciutat, el qual destaca per la seva bellesa i magnificència Dedicada a Santa Maria, la catedral és situada a la part més alta del nucli urbà antic, al capdamunt del turó on s’assenta la ciutat, tot dominant-la El seu ampli recinte és delimitat pels carrers de les Coques, el de Sant Pau, la plaça de l’Ensenyança, el pla de Palau, el carrer del Claustre,…
Les arts resplendents
Introducció Aquesta part dedicada a les arts decoratives de la collecció Art de Catalunya comprèn un extens segment cronològic, més d’un miler d’anys, des dels primers temps de l’Edat Mitjana fins al final del segle XVIII o començament del XIX, és a dir, quan es produeix el traspàs del món modern al món contemporani Inclou, per tant, un ampli ventall d’estils —des de la baixa Antiguitat fins al neoclassicisme— com també una gran diversitat de tècniques i d’especialitats artístiques ceràmiques, mobles, brodats, tapissos, vidres,…
Els materials hercinians
Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l'edat en milions d'anys Maber Els terrenys hercinians que afloren als Països Catalans es poden agrupar, a grans trets, en tres grans conjunts, els quals són significatius pel que fa a llur origen i evolució El primer inclou les roques sedimentàries paleozoiques i les roques volcàniques i subvolcàniques que hi són interstratificades, així com llurs derivats metamòrfics El segon grup és integrat pels gneis que provenen majoritàriament de granitoides anteriors a l’orogènia herciniana Els granitoides intrusius hercinians emplaçats en terrenys…
Sant Miquel de Fluvià
Art romànic
Situació Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa L’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és actualment la parroquial del poble del mateix nom El nucli urbà, agrupat a banda i banda del carrer Major, té com a element molt destacat la gran església amb el campanar romànic, emplaçada a l’extrem de migdia, no gaire lluny de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG995691 Hom pot arribar al poble de Sant Miquel de Fluvià des de Bàscara per la N-II, d’on surt la carretera local que hi porta per Vilaür i Sant Mori, i també per la carretera que hi mena des de Sant Pere…
L'agricultura
El significat i la importància de l’agricultura El terme agricultura té un significat restringit i un de més ampli En sentit estricte significa allò que l’etimologia del mot suggereix conreu dels camps del llatí ager, “camp”, i cultura, “conreu” Entesa d’aquesta manera, és l’activitat gràcies a la qual l’home obté de la terra els productes indispensables per a la vida, els aliments En un sentit més ampli, el terme comprèn també altres activitats, en general estretament relacionades amb el conreu de la terra la cria de bestiar i l’explotació dels boscos silvicultura Si prenem el sentit més…