Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
Joaquim Riera i Bertran
Joaquim Riera i Bertran
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Presidí la Unió Catalanista 1895 i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, i fou membre de l’ABLB Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a La Renaixença , Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Tomasa Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la…
,
Habitacle proper al camí de Cal Gotso de Dalt (Argençola)
Art romànic
Situació En unes roques localitzades en un bosc de pins i a una altitud d’uns 700 m, en el lloc anomenat Plans de Ferran, podem visitar un conjunt d’habitacle medieval de remarcable interès Mapa 34-15390 Situació 31TCG723039 S’hi arriba per un trencall que surt de la carretera C-241 d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, on arrenca un camí que de Cal Mariano o també de Cal Jan mena a Cal Gotso de Dalt Aquest habitacle és situat al costat dret de l’esmentat camí i abans d’iniciar el pendent que porta a Cal Gotso de Baix Casa En un aflorament de roques envaït totalment pel bosc i els esbarzers…
Partit Moderat
Història
Nom que adoptà el corrent liberal partidari del règim iniciat el 1833 amb la regència de Maria Cristina i de mantenir alhora l’ordre social.
Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els principals…
Joan Baptista Solervicens i Pollina
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…
,
La fornícula del camí de Seguers (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362 Situació…
Editorial Eumo
Editorial
Editorial creada a Vic, el 1979, per iniciativa del Patronat de l’Escola de Mestres Balmes i de Ricard Torrents i Bertrana, que en fou el primer director fins el 1987.
Vinculada a la Universitat de Vic des dels inicis com a Estudis Universitaris de Vic , s’ha orientat sobretot cap a temes relacionats amb l’ensenyament i ofereix diverses colleccions amb la voluntat de contribuir també a la normalització lingüística nacional de les publicacions universitàries i assagístiques de didàctica “Didàctica”, pedagogia “Complements”, “Interseccions”, “Textos Pedagògics”, tècnica “Tecnociència” i història i humanitats “Referències”, “Biblioteca d’Història de Catalunya”, “Biblioteca Universitària/Història”, “Jaume Caresmar”, “Escolis” També cultiva un vessant literari…
Dosaigües
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Estès a l’esquerra del Xúquer, límit meridional del terme, al sector muntanyós cretaci serra de Dosaigües o d’El Ave 949 m alt que forma el límit entre la plataforma del Caroig i la mola de Cortes, al sud, i la foia triàsica de Bunyol, al nord Aquesta serra, divisòria d’aigües entre el riu Magre i el Xúquer, de direcció est-oest, és continuada vers l’oest per la mola d’El Oro, i vers el sud-est, per la serra d’El Caballón, al límit amb la vall dels Alcalans El territori, abrupte, és solcat per nombrosos barrancs i rambles hi ha pedreres de pedra calcària i jaciments de lignit La vegetació…
Coves dels Moros (Odèn)
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereixen les coves J Bolòs Les anomenades “coves dels Moros” són situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l’encinglerat vessant del puig Sobirà, conegut amb el nom de la roca de Canalda, a ponent de la riera de Canalda, en un terreny ple de coves, esplugues i avencs Mapa 292M781 Situació 31TCG748648 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morrunys fins a la font de coll de Jou, on cal trencar, a mà esquerra, per seguir la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys Entre els punts quilomètrics 38 i 37 cal deixar l…
Chronicon Rivipullense II
Historiografia catalana
Nom que rep un cronicó localitzat per Jaume Villanueva (Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, p. 70, 191 i 206; vol. XVIII, p. 244-247) al convent dels carmelitans descalços de Barcelona, pertanyent a la família de manuscrits ripollesa i conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 588).
Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació de l’any de l’…
Abreviacions
Abreviatures S’escriuen amb punt final o amb barra inclinada C Charles, J-P Jean-Paul, T Thomas JM, L Lluís, MÀ abreviatura catalana, Mª Á abreviatura castellana Dra , Mn , Sr , Sta av , bda , c , ctra o cra , entl , pta , pral , rbla , rda a/e adreça electrònica, correu-e , núm , tel fra , h habitant antol , coll , ibíd , íd , ob cit , s d , s l, s n , seg, Però 1r , 2a , 3es , 4t , 5è , 9ns Pluralitzem només les abreviatures per contracció, que conserven les darreres lletres del mot admdors , fres , Illms Srs , ptes Però coord coordinador, coordinadors, pàg pàgina, pàgines, s segle, segles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina