Resultats de la cerca

Situació En unes roques localitzades en un bosc de pins i a una altitud d’uns 700 m, en el lloc anomenat Plans de Ferran, podem visitar un conjunt d’habitacle medieval de remarcable interès Mapa 34-15390 Situació 31TCG723039 S’hi arriba per un trencall que surt de la carretera C-241 d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, on arrenca un camí que de Cal Mariano o també de Cal Jan mena a Cal Gotso de Dalt Aquest habitacle és situat al costat dret de l’esmentat camí i abans d’iniciar el pendent que porta a Cal Gotso de Baix Casa En un aflorament de roques envaït totalment pel bosc i els esbarzers…

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…

Biografia Entrà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Sabadell el 8 de setembre de 1856 Un cop acabat, professà allí mateix el 12 de desembre de 1858, anà a Moià i després a Barcelona per dedicar-se a la carrera eclesiàstica El 1862, en acabar els estudis, fou destinat a Mataró, d’on ja no es mogué fins al final de la seva vida S'inicià en l’ensenyament a la classe d’aritmètica superior, donant comptabilitat, dret mercantil, càlcul mercantil, tenidoria de llibres Durant uns quants anys fou director dels interns El 1873 els novicis foren expulsats de Moià i es refugiaren a Mataró El pare…

Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els principals…

Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…

Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…

Vida i obra Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Presidí la Unió Catalanista 1895 i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, i fou membre de l’ABLB Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a La Renaixença , Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Tomasa Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la…

Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362…

Vinculada a la Universitat de Vic des dels inicis com a Estudis Universitaris de Vic , s’ha orientat sobretot cap a temes relacionats amb l’ensenyament i ofereix diverses colleccions amb la voluntat de contribuir també a la normalització lingüística nacional de les publicacions universitàries i assagístiques de didàctica “Didàctica”, pedagogia “Complements”, “Interseccions”, “Textos Pedagògics”, tècnica “Tecnociència” i història i humanitats “Referències”, “Biblioteca d’Història de Catalunya”, “Biblioteca Universitària/Història”, “Jaume Caresmar”, “Escolis” També cultiva un vessant literari…

Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació de l’any de l’…