Resultats de la cerca

Estudià a Leningrad i debutà en aquesta mateixa ciutat el 1962, al Teatre Maly Fins l’any 1971 cantà assíduament al Teatre Kirov de Leningrad i més tard passà al Teatre Bol’šoj de Moscou Allí destacà en els principals papers del repertori de baix, especialment el paper titular de Boris Godunov , òpera amb la qual debutà al Teatro alla Scala de Milà 1973, a l’Òpera de Viena 1974 i al Metropolitan de Nova York 1975 També fou notable la seva interpretació de Don Basilio El barber de Sevilla , que representà al Covent Garden de Londres 1978 El 1984 actuà al Gran Teatre del Liceu amb…

Estudià a Rio de Janeiro, on debutà amb La bohème 1948 Posteriorment amplià la seva formació a Florència, fins que es traslladà definitivament a París Estrenà amb gran èxit l’ Òpera d’Aran , de Bécaud, gràcies al qual pogué destacar-se en els grans papers del repertori, especialment de WA Mozart Comte d’Almaviva, Don Giovanni, Don Alfonso, Papageno i G Puccini Scarpia, Sharpless, Gianni Schichi Ha actuat regularment a l’Òpera de París, a la de Gant, a la d’Anvers i al Teatre de la Monnaie de Brusselles, així com al Grand Théatre de Ginebra, on ha excellit en òperes…

Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don…

Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en…

Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes , tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Dony Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892 i  Entremès de ses flassades s d, i, en castellà,  La ciega avaricia 1896, una peça còmica en un acte,  Corona de espinas 1902 i  Viaje a…

Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966, i es perfeccionà a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finlandesa Del 1972 al 1979 fou membre estable de l’Òpera de Colònia Ha actuat assíduament als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica , de Wolfgang Amadeus Mozart al Gran Teatre del Liceu  i tres anys més tard hi tornà amb el paper titular de Borís Godunov , de Modest P Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanščina , obra del mateix compositor…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…

Don Toni és la figura central de la novella, però la tècnica escollida per presentar-lo, fragmentada i amb nombrosos buits, i, també, el seu pensament i aspecte contradictori, aconsegueixen que esdevingui un personatge carregat d’ambigüitat Apareix com l’últim representant d’una classe social de costums i de formes de vida medievals, i per demostrar-ho pega els seus servidors i no pot donar el seu nom als fills illegítims que té i que manté En oposició a aquesta actitud, se sent atret per les novetats de l’època, i, per exemple, puja en globus i profetitza l’existència dels…

El nom fou donat pels grecs a la regió del nord de la mar Negra, entre el Don i els Carpats

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nemo Films, Venus Producción Madrid ARGUMENT Réquiem por un campesino de Ramón JSender GUIÓ Gustau Hernández, FBetriu, RArtigot FOTOGRAFIA Raúl Artigot Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Julio Esteban, Josep Rosell ambientació MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Antón García Abril SO Ricardo Steimberg directe INTERPRETACIÓ Antoni Ferrandis mossèn Millán, Antonio Banderas Paco el del Molí, Fernando Fernán Gómez Don Valeriano, Terele Pávez Jerónima, Simó Andreu Don Cástulo, Emilio Gutiérrez Caba el centurió, Francisco Algora el sabater, María…