Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
Brasil

Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada…
La rondalla s’il·lustra
“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…” Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda El llop era a imatge de la por personal o collectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar l’heroi…
El Montsià
Situació i presentació La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km 2 Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre Els límits del Montsià van, pel N, des del tossal del Rei 1 356 m, al NW fins al barranc de Lledó, passant…
La plenitud de la fabricació catalana de cotó (1861-1913)
El triomf de la fàbrica “de riu” Si vol subsistir, el sector cotoner català ha d’inventar-se una alternativa energètica, comprovada la poca importància dels recursos carboners Des del 1860, la força hidràulica, ara més aprofitable per l’adopció de la turbina, recupera el prestigi que la irrupció del vapor li havia fet perdre els trenta anys precedents A dalt, el Llobregat a l'Ametlla de Merola represa a la fàbrica A baix, resclosa en el riu Ter, prop de Ripoll, construïda per la fàbrica cotonera Badia 1904 A França, la indústria cotonera d’Alsacià filats i teixits, un territori mal dotat de…
Pluges minvants, sequeres creixents
L’imprecís concepte de sabana La paraula sabana és un dels primers manlleus d’una llengua ameríndia a una llengua europea Ja apareix en la “ Relació sobre les antiguitats dels indis ” del monjo català fra Ramon Pané, escrita a la Hispaniola el 1498, i Gonzalo Fernández de Oviedo, a “ Historia general y natural de las Indias ” 1535 és el primer de donar-ne una descripció El famós ‘cronista de Indias’ les descriu simplement com una terra sense arbres però amb molta herba, tant alta com baixa Certament, en el context exhuberant de l’Amèrica tropical que es començava a explorar, una…
Catalunya i el circ
Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…
L’arqueologia a Catalunya en els darrers anys
Arqueologia és una paraula grega per designar una disciplina moderna Com a tal va néixer al segle passat, ha anat prenent rigor científic al segle XX, i en els darrers trenta anys s’ha caracteritzat per les reflexions epistemològiques i per una evolució metodològica notable Ha anat adoptant cada cop més préstecs d’altres ciències, per utilitzar-los com a tècniques complementàries de la geologia, la botànica, la química, la física, la biologia, la geografia, les matemàtiques, i també s’ha servit abundosament de la informàtica Tanmateix no ha perdut el seu nord, l’esforç de síntesi històrica,…
La civilització de la imatge
Anàlisi d’una frase feta Vivim en la civilització de la imatge Vet aquí una frase que sovint sentim pronunciar o llegim en els diaris Una expressió que, de vegades, estem temptats de repetir a l’hora de comentar alguns fets diversos o d’intentar explicar determinats fenòmens i modes propis del nostre temps Amb tot, i com passa sovint, aquesta frase tan usual és més aviat vaga Si ens preguntem què significa exactament, haurem de reconèixer que probablement té diversos significats i que cap d’ells no és prou precís ni ben definit Qui parla de “civilització de la imatge” ho fa, en alguns casos,…
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…