Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
Sant Andreu de Montblanquet (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Situació Aspecte extern del temple des de l’angle sud-oest ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Andreu és dins el petit nucli de Montblanquet, situat al pla del Baró, prop del termenal amb el municipi dels Omells de na Gaia Mapa 33-16 417 Situació 31TCF427955 Per a arribar-hi, cal prendre des de Belianes en direcció sud la carretera L-220 cap a l’Espluga de Francolí i a uns 10 km, en arribar als Omells de na Gaia, s’ha d’agafar un trencall en direcció a llevant, a uns 3,5 km del qual es troba el poble de Montblanquet XSB Història Segons JM Sans i Travé, cal identificar aquest temple amb…
Castell de Montornès de Segarra
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell es troben al capdamunt del tossal allargassat on s’assenta el poble de Montornès, prop de l’església parroquial En el seu origen formava part de la xarxa de castells del comtat de Manresa o marca del comtat d’Osona La primera notícia d’aquesta fortalesa es troba en el testament de Ramon Miró de l’any 1079, on consta que aquest posseïa el castro de Montornès Per un document de l’any 1119 se sap que Ponç Ollemar tenia en aquesta data la quarta part del castell de Montornès L’any 1133 el castell apareix en mans dels Cervera Guillem Dalmau de Cervera el llegà al seu…
Els osteïctis condrostis: esturions
De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els ossos…
El període prepart
Durant les darreres setmanes d’embaràs s’estableix el període prepart , en què l’organisme de la mare experimenta diverses modificacions que anuncien la proximitat del naixement Un dels primers canvis que pot advertir la dona gestant és que ja no s’engreixa, sinó que potser perd una mica de pes Aquest tipus de modificació no sempre s’esdevé i, a més, els canvis de pes poden ésser deguts a d’altres causes, de manera que no es considera un indicador important Una modificació que sí que es presenta sempre és el canvi de situació del fetus , ja que cap a la fi de l’embaràs davalla i es colloca a…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
allotjament
Història
Hostalatge que la població civil estava obligada a proporcionar als soldats en temps de guerra.
Sistema d’aquarterament molt utilitzat per les monarquies europees durant els s XVI i XVII, i que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formades per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats Quan els monarques hispànics començaren d’organitzar els exèrcits mercenaris característics de l’Europa moderna, es produïren les primeres tensions entre les autoritats catalanes i les castellanes a propòsit dels allotjaments A través dels…
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
Les esponges hexactinèl·lides
Esquema simplificat d’una esponja hexactinèllida i tipus d’espicules, amb indicació del lloc on se solen situar 1 pleuràlia, 2-5 parenguimàlia, 6 basàlia, 7 gastràlia, 8-10 microscleres 8 amfidisc, 9 codohexactina, 10 hexàster 11 dictionàlia Biopunt, a partir de fonts diverses Defineixen aquestes esponges la presència en el mesènquima d’espícules silícies de tres eixos i l’existència d’un sistema aqüífer que recorda el del tipus sícon La seva biologia és poc coneguda, i de fet, fins fa ben poc no se n’han sabut alguns aspectes citològics i fisiologics importants cal tenir present que la…
El convent de l’Hospital de Sant Joan (Barcelona)
Art romànic
L’orde de Sant Joan de Jerusalem podria haver tingut casa a Barcelona a mitjan segle XII Amb tot, la manca de documentació no permet afirmar-ho Sembla que la “casa” de Barcelona només era una institució sobre el paper per administrar unes propietats del Vallès L’únic document del segle XII que evidencia una activitat important a la ciutat per part dels hospitalers fa referència a una sèquia del Llobregat que el rei, el 1198, volia prolongar fins a Montjuïc Els hospitalers la van fer í n’explotaren els molins a canvi de donar al rei la quarta part dels rèdits A partir d’aleshores es registra…
Santa Maria la Mar
Art romànic
Situació Magnífic absis poligonal sobrealçat d’aquesta església, amb l’elegant finestra oberta al costat de migdia ECSA - A Roura Santa Maria la Mar es troba al nord de la desembocadura de la Tet L’església parroquial de Santa Maria, que ha donat nom a la població, centra el llogaret Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 43,8” N - Long 3° 1’ 5,94” E El poble de Santa Maria la Mar és a 13 km de Perpinyà per la D-31 i D-34b i a uns 2 km de la platja Història El poble de Pabirans ha pres, des del segle XII, el nom de la seva església, dedicada a santa Maria {Santa Maria , v1150 parrochia Ste Marie…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina