Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Tercera assemblea de Ciutadans (octubre del 2011)
© Ciutadans
Política
Partit polític d’origen català i àmbit espanyol.
Orígens i ideari Té l’origen en diverses plataformes d’intellectuals d’esquerra contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre les quals destacà el Foro Babel, creat el 1996 amb motiu de les discussions sobre la nova llei de política lingüística aprovada el 1997 La constitució de Ciutadans - Partit de la Ciutadania com a partit polític s’accelerà amb l’accés de partits d’esquerra al govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 i, especialment, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual retreien no haver modificat la política lingüística…
La qüestió aragonesa de Jaume Huguet
Art gòtic
A la ciutat de Saragossa la influència d’artistes catalans va ser notable durant la prelatura de Dalmau de Mur 1431-56, a la iniciativa del qual es deu la realització de nombroses obres d’art amb les quals es van guarnir la catedral de Sant Salvador i altres temples propietat de la mitra saragossana, dutes a terme per artistes de prestigi indiscutible que procedien, en gran part, de Catalunya Lacarra, 1993 Per això, alguns investigadors peninsulars van pensar que entre els artistes que Dalmau portà amb ell a Saragossa durant el seu govern hi havia el pintor Jaume Huguet, atesa, d’una banda,…
Vint-i-tres de febrer
Militar
Denominació amb què hom coneix la rebel·lió militar que tingué lloc a l’Estat espanyol el 23 de febrer de 1981.
Per bé que la disconformitat de determinats sectors de les forces armades amb el desmantellament del franquisme i amb l’evolució democràtica del país es palesà ocasionalment des del 1977, i àdhuc hom havia desarticulat temptatives colpistes concretes “operació Galàxia”, novembre del 1978, sembla que fou al començament del 1980 quan s’inicià el procés conspiratiu que, amb el suport moral i material de la ultradreta civil, tingué com a caps visibles els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i, com a braç executor, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina Intent de…
Llucareta
La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part del Sistema…
Àguila calçada
L’àguila calçada Hieraetus pennatus és la més petita de les nostres àguiles, atès que no supera els 53 cm d’envergadura, i té la particularitat d’ésser un ocell de bosc Té el plomatge gris brunenc al dors i més clar al pit, però allò que l’identifica i li dona nom és el fet que les plomes li arriben ben bé fins als dits de la pota, i li fan com una mena de mitjons de ploma Xavier Palaus Als Països Catalans, l’àguila calçada és una rapinyaire nidificadora estival molt escassa i localitzada, si bé en direcció W, entrant a Aragó, esdevé menys rara És també una migradora rara en ambdós passos,…
Els pobles de l’Europa central. 1910
Els editors JM Dent de Londres i Toronto i EP Dutton & Co de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe Un atles, dirigit per JG Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa A Literary and Historical Atlas of Europe Un dels mapes clau de l’obra A Literary and Historical Atlas of Europe és el que presenta els pobles de l’Europa central, és a dir, en el llenguatge anglosaxó d’aquell moment, l’ Ethnographical Central…
Sarcòfag de Leucadius (Tarragona)
Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…
Motivació per l’abandó del tabaquisme
Un dels arguments adduïts amb més freqüència per a no deixar de fumar és la manca de voluntat Molts fumadors assumeixen els efectes nocius del tabac, però justifiquen el manteniment de l’hàbit allegant una impossibilitat personal per a controlar els impulsos que involuntàriament els impelleixen a fumar Generalment, aquest argument es basa en la idea que la força de voluntat és una característica individual pròpia de cada persona, i que ella mateixa, pels seus propis mitjans, no la pot modificar Tanmateix, les teories psicològiques actuals refusen l’existència d’una suposada força…
Santa Magdalena de Caseres
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt emmarcat per un guardapols ECSA - J Colomé Aquesta església és la parròquia del poble de Caseres, situat a l’extrem ponentí de la comarca Mapa 31-18 470 Situació 31BF689469 El poble de Caseres és a tocar de la carretera N-420, entre Gandesa i Calaceit CPO Història El lloc de Caseres pertanyia al terme de la comanda d’Horta És esmentat per primera vegada en la donació del castell de Miravet del 1153 La seva església fou visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paolac, el 1314 JME Església És un edifici d’una nau,…
Sant Germà de Pernui (Sort)
Art romànic
Situació Església molt transformada que conserva alguns sectors de murs i l’absis d’època romànica ECSA - A Roig L’església parroquial de Sant Germà s’alça al capdamunt del poble de Pernui, avui totalment abandonat i situat a 1 027 m d’altitud, graonat en un pendent, per sobre de la riba esquerra de la Noguera, i la confluència del barranc de Santa Anna, just en el carener dels vessants de ponent del tossal de l’Orri Mapa 33-10214 Situació 31TCG472977 No hi ha cap pista d’accés, perquè mai no en va tenir tan sols queda el traçat, molt malmès, de l’antic camí de bast que s’enfila des del pont…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina