Resultats de la cerca

La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…

Els usos socials de la llengua Els canvis polítics, econòmics i culturals produïts als territoris catalans en el pas del quatre-cents al cinc-cents també es van deixar sentir en els usos lingüístics Només cal valorar la intrusió de la llengua castellana en diversos àmbits del país, insòlita fins llavors, per copsar l’abast de la nova situació S’ha considerat generalment que, per a aquest lapse, es pot parlar de l’existència d’un “conflicte lingüístic” a l’espai català Així, aquest capítol decisiu no sols tindria importància per si mateix, sinó sobretot pel seu valor de precedent històric El…

Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…

Una de les característiques que distingeix l’home dels animals és la capacitat per articular un llenguatge complex per comunicar-se Cada comunitat humana ha desenvolupat al llarg dels segles un codi propi, que sens dubte avui és un dels seus principals distintius respecte d’altres grups La llengua ha arribat a ser un element simbòlic tan potent que, per als pobles que lluiten per la seva autodeterminació, és el factor de reivindicació més important Les llengües, doncs, són potser el patrimoni més preuat de la Humanitat Des d’aquest punt de vista, però, no podem oblidar que gairebé diàriament…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…

Què sap fer un bon lector Llegir és una activitat complexa, demana moltes habilitats, des de reconèixer tots els signes gràfics les lletres, els signes de puntuació, etc fins a diferenciar les idees principals de les secundàries Un bon lector és aquella persona que té un bon domini de totes i cada una d’aquestes habilitats i sap posar-les al servei de la comprensió total del text Aquí tens la llista d’aquestes habilitats Coneixement del codi Domini mecànic Identificació de l’estructura del text Coneixement del vocabulari Diferenciació entre idees principals i secundàries Analitzem una per una…

RLlull, mestre de Sant Francesc, segle XV BC Nascut a Ciutat de Mallorca 1235, Ramon Llull, de sobrenom el doctor illuminat, fou la viva encarnació de l’autodidacte que assimilà gran part de la cultura de la seva època Coneixedor de la cultura cristiana, se situà dins les tesis fonamentals de l’augustinisme medieval, més deutor de Plató que d’Aristòtil, amb influències dels victorins, però també ho feu voluntàriament en les tradicions hebraico-cabalística i islàmica En parlar de Llull no es pot oblidar que el missioner precedí el pensador i l’escriptor, a judici d’Eusebi Colomer…

És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…

Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…