Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Sant Pere de Sobrecastell (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Edifici ruïnós que té aterrats els murs del sector nord-est ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere és als afores i davant del dispers nucli de Sobrecastell, a l’altra banda de la Valira de Cornudella, obaga de la serra de Berganui L’ermita de Sant Pere és al peu d’un turó i vora d’un vell camí que menava d’Areny a la vall de la Valira Mapa 32-11 251 Situació 31TCG117822 Passat el km 103 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, s’enfila a l’esquerra una carretera que s’endinsa per la Valira de Cornudella Molt aviat s’arriba a Sobrecastell Des de casa Monge s’agafa un camí que surt a…
Mare de Déu del Cis (Beranui)
Art romànic
Situació Interior d’aquest santuari, avui sense culte, amb la volta de la nau i de l’absis de perfil apuntat Arxiu Gavín Aquest santuari es troba enlairat a llevant de Beranui, al peu de la cinglera que corona la serra del Cis Mapa 32-10 213 Situació 31TCG045916 El lloc, molt allunyat de les modernes vies de comunicació, és de difícil accés Des de Beranui cal salvar més de cinc-cents metres d’altitud i unes dues hores de camí S’ha d’agafar el vell camí de la carrerada del Cis que s’enfila pels esperons de la serra fins a les Bordes de Beranui 1 463 m, i una vegada aquí, gairebé seguint les…
Vila fortificada de Pesillà de la Ribera
Art romànic
Originada segurament a partir d’una villa romana, Pesillà de la Ribera Pidilianum és esmentada per primera vegada el 876, en la donació que feu Anna, neta del comte Berà I, esposa d’Esteve, al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda de la vila de Pesillà amb les seves esglésies Al maig del 898, els comtes Radulf i Ridlinda donaren al monestir de Santa Maria de la Grassa la villa de Pesillà “amb les esglésies que hi són fundades en honor de sant Sadurní i de sant Feliu”, tot reservant-se l’usdefruit per a ells i per al seu fill Oliba exceptuant els delmes La iniciativa era…
Sant Romà o la Mare de Déu del Remei (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior L Prat Al cantó sud-occidental del terme municipal de Pinell, dalt mateix del turonet que abriga la casa de Sant Romà, hi ha l’església que també coneixem per la Mare de Déu del Remei Mapa 329M781 Situació 31TCG625426 Sortint de Solsona per la carretera de Sant Climenç hom arriba, amb 16 km, on s’acaba l’asfalt A uns 300 m de la pista de terra que va a Madrona, uns rètols indiquen el camí de Sanaüja, que cal prendre per continuar als 1 700 m a mà esquerra i arribar, amb 2,500 km, a la casa de Sant Romà, on guarden les claus de l’…
La Mancomunitat de Catalunya. 1914-1925
L’èxit dels gairebé dotze anys de funcionament 1914-1925 de la mancomunitat de serveis –ampliats– de les quatre diputacions provincials en què, des del 1833, s’havia dividit l’antic Principat de Catalunya ha estat un èxit de llarga durada La institució creada, la Mancomunitat de Catalunya, i els presidents del seu consell de govern, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, han esdevingut fites de la modernització de la societat catalana, i un model per a la regionalització de l’estat espanyol i de la Unió Europea La supressió de la Mancomunitat la decidí la dictadura militar espanyola…
La toponímia catalana a l’Europa d’Ultramar. 1857-1929
La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…
Castell de Molig
Art romànic
El poble de Molig és situat a 605 m d’altitud, al raiguer entre la part muntanyosa i l’eixamplament de la vall de la Castellana L’edifici de l’antic castell és a la part alta de la població, vers el seu extrem de ponent, al costat de l’església parroquial de Santa Maria, amb façana principal a la Plaça Major El lloc de Molig havia donat el seu nom des del segle IX a tota la conca mitjana i baixa de la vall de la Castellana així, en una escriptura datada el 9 de novembre de l’any 844, Rotruda, filla del comte Berà I de Barcelona i Rasès, i vídua d’Alaric, comte d’Empúries, vengué…
Sant Marçal, abans Sant Quintí, de Cortvassill (Porta)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat i restaurat, però que guarda l’estructura i els murs del segle XII ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Marçal és situada a la part alta del llogaret de Cortvassill Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 44” N - Long 1° 45’ 55” E El poble de Cortvassill, aigua avall de Querol, és prop del límit municipal de la Tor de Querol, a l’esquerra del riu d’Aravó Cortvassill és al quilòmetre 20 de la carretera N-20 que de la Guingueta d’Ix es dirigeix a Acs-dels-Tèrmes RMAE Història El lloc de Cortvassill és documentat des del 1121, moment en…
Mare de Déu dels Àngels de la Llosa (Lles)
Art romànic
Situació Ermita situada prop del castell de la Llosa, ara en ruïnes, que havia estat l’antiga parròquia del terme ECSA - A Borbonet Aquesta ermita i antiga parròquia, avui en ruïnes, és situada al vessant est del penyal rocallós on s’assenta la fortificació de la Llosa Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de la Llosa JAA Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Història El lloc de la Llosa és esmentat en la documentació el 1244, any en què Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma vengueren a Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell, el castell…
Tomás Marco
Música
Compositor, musicòleg i crític castellà.
Vida Estudià violí i composició a Madrid, i posteriorment amplià estudis amb B Maderna, GM Koenig, P Boulez i G Ligeti als cursos de Darmstadt dels anys 1964 al 1967 Rebé també classes de sociologia musical de Th Adorno El 1967 estigué vinculat al grup de K Stockhausen Crític musical en diferents mitjans de comunicació, el 1967 fundà l’Estudio Nueva Generación i la revista "Sonda" Ha pronunciat conferències sobre temàtiques d’història de la música i ha ocupat importants càrrecs, com ara el de gestor musical al capdavant de l’organisme autònom de l’Orquesta y Coro Nacionales de España OCNE i…