Resultats de la cerca

A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…

La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment mort després del 1292, que comprà el 1249 a Guillem de Cardona el castell d’Alcarràs Segrià i rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell Urgell Al segle XIV els Santcliment residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma Ribera d’Ebre, aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el…

Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…

Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…

Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus És un petit ocell rapinyaire excepcional a les nostres contrades, ja que tan sols ha estat citat 3 cops un exemplar vist a Cotlliure Vallespir el 180469, un altre de fotografiat al Collsacabra Osona el 290962 i una tercera citació, sense data, efectuada al Baix Cinca, a la dècada dels seixanta A Europa existeix una petita població sedentària i en expansió, que ocupa el centre i l’W de la península Ibèrica Àguila marina Haliaeetus albicilia Aquest és un ocell rapinyaire raríssim als Països Catalans, on existeixen molt…

Situació L’església i el castell, tal com eren a mitjan segle passat, segons un dibuix de C Langlais En un turó a l’esquerra de la ribera Salada, al peu de la carretera de Solsona a Basella, hi ha l’església de Sant Pere i, enganxada a aquesta, cal Jalmar, on en guarden les claus En aquest mateix indret encara hi ha vestigis de l’antic castell Mapa 291M781 Situació 31TCG689537 S’hi arriba per la carretera de Solsona a Basella Vora la carretera, i a mà dreta, queda el poble de Castellar, format per la rectoria, la casa del comú i un parell de cases de pagès, edificis presidits per l’església…

Situació Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de llevant, amb la capçalera F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella es dreça darrere l’edifici anomenat Era Baronia, situat a l’extrem septentrional de la població, a l’indret on actualment hi ha el càmping de Lés Mapa 148M781 Situació 31TCH133428 Situats a la població de Lés, cal dirigir-se al nucli antic, que és presidit per l’església parroquial Un cop arribats en aquest punt, hom pot veure el camí, degudament senyalitzat, que mena al càmping, darrere el qual s’alça la capella Església Es tracta d’una petita construcció,…

Situació Detall del mur exterior de l’absis Hom pot constatar fàcilment el sobrealçament de què fou objecte l’edifici F Junyent-A Mazcuñan Aquest edifici es troba a l’extrem de llevant de l’únic carrer planer que té la població, la qual és als 225 m d’altitud, en un terreny menys accidentat que el nucli d’Arres de Sus Mapa 148M781 Situació 31TCH128365 L’accés a Arres de Jos o de Baish es fa a través de la carretera N-230 Poc després d’haver passat el trencall que va a Arròs, se’n troba un altre, situat a mà dreta, el qual s’enfila vers Vilamòs, on s’inicia la carretera que porta als nuclis d’…

Morfologia L’escurçó europeu Vipera aspis presenta el cap triangular típic dels vipèrids, però el perfil del musell el té pràcticament en angle recte, cosa que és un tret distintiu de l’espècie Té el cos curt i gruixut compareu-lo amb serps d’altres famílies i la coloració variable Javier Andrada És una serp curta i gruixuda, que arriba als 60 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és ample i triangular, el coll és prim i el tronc proporcionalment gruixut, amb cua curta i afilada El musell presenta la part anterior molt lleugerament aixecada, amb la part davantera aplatada…

El Pallars és una de les regions naturals de Catalunya més ben definides, tant des del punt de vista geogràfic com històric El criteri geogràfic predominant per a precisar-ne l’àmbit és l’hidrogràfic el Pallars és la conca de la Noguera Pallaresa, amb les estretes valls secundàries que conflueixen a aquest riu, des de la zona axial dels Pirineus, a la partió de les aigües vers els vessants atlàntic i mediterrani, fins a la gran alineació muntanyosa de la serra de Montsec, la més destacada de les Serres Exteriors Pre-pirinenques, que forma el seu límit meridional És una comarca allargassada en…