Resultats de la cerca
Es mostren 1486 resultats
L’escultura entre el segle XII i el segle XIII: el romànic més tardà
Les manifestacions artístiques del final del segle XII i del començament del XIII es poden incloure en part dins l’anomenat estil 1200 un moment de transició entre l’art romànic i l’art gòtic, d’acord amb una noció que en regions més septentrionals està plenament arrelada Aquesta transició va ser fruit de tendències elaborades en tallers de la segona meitat del segle XII en els quals l’activitat escultòrica va integrar diverses influències exteriors, sobretot italianes La filiació amb el món italià, concretament amb determinats trets classicistes, pot percebre’s en la figura historiogràfica…
El Priorat
Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…
Proletaris i camperols organitzats
Els nous idearis revolucionaris europeus, el bakuninista, l’anarco-comunista i el socialista marxista, es propagaren als Països Catalans a partir de la revolució del 1868 i es van desenvolupar inicialment vinculats al republicanisme radical i al sindicalisme A aquests corrents se’ls feia difícil de convertir-se en moviments que poguessin estructurar amb èxit una pràctica revolucionària de masses al marge del republicanisme i, sobretot, del sindicalisme obrer De tota manera, a partir del 1870 passaren per alguns moments molt concrets d’hegemonia sobre el moviment i sorgiren organitzacions…
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…
L’estat de la llengua i de la cultura
El context Des de fa una cinquantena llarga d’anys, es disposa d’una abundant acumulació de dades referents a la llengua catalana durant el segle XVIII Fins ara han funcionat dos intents d’interpretació global d’aquest ric conjunt de testimonis El primer és aquell que, calcant la història de la llengua sobre la història de la literatura, cobreix tot el període que va del segle XVI al XIX amb l’etiqueta de la “decadència” El segon redueix fonamentalment la història de la llengua catalana al llarg del set-cents al joc oposat de dues forces la persecució política i la resistència defensiva La…
L’aixecament del Principat i la pèrdua del Rosselló
El període 1639-59 representa la crisi més forta que patí el cos polític català des de les reformes posteriors a la guerra civil del segle XV L’aixecament popular contra els tercios de la monarquia hispànica, el 1640, la revolució protagonitzada per les institucions catalanes que culminà, al gener del 1641, amb el traspàs de sobirania al monarca francès, i la definitiva segregació del territori català l’any 1659, foren fites prou importants per a poder parlar d’un abans i un després d’aquest període Mai, des del segle XV, el xoc entre el cos polític i social català i la pràctica absolutista d…
Els catalans i les guerres del rei
Combat allusiu a la presa de Mersel-Kébir, sepulcre de RFolch de Cardona, M da Nola, Bellpuig d’Urgell, segle XVI RM Arreu d’Europa, el període comprès entre el 1500 i el 1700 assenyala el sorgiment dels exèrcits moderns Aquest procés és indeslligable d’un altre de parallel el de la naixença dels estats moderns Fet i fet, no manquen autors que defineixen l’Estat modern com una magnífica maquinària de guerra La centralització política al voltant dels monarques —cas de França o de Castella— o dels parlaments —cas d’Anglaterra o dels Països Baixos—, la consolidació d’unes rendes fiscals…
Manufactura urbana i indústria rural
La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o marginal d’aquest…
Les dificultats polítiques a la baixa edat mitjana
Al final del segle XIII, fins i tot abans en algunes regions, va cessar abruptament el procés expansiu que de manera sostinguda havia afectat tot Europa durant els dos segles anteriors Era el primer símptoma de l’esgotament del sistema feudal, d’un model de desenrotllament Des d’aleshores, les grans fams i epidèmies dels segles XIV i XV van posar en evidència els desequilibris d’un sistema obsolet Era la crisi del feudalisme Es tractava d’una crisi generalitzada que afectà totes les estructures materials, socials i mentals Fams i epidèmies determinaren reajustaments dels sistemes d’explotació…
Consolidació i diferenciació de l’Església
Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…