Resultats de la cerca
Es mostren 1247 resultats
La minva de la fecunditat a la Catalunya del segle XIX
Lletra de canvi del 1702 Un dels trets més importants de la dinàmica demogràfica a Catalunya durant el segle XIX és la reducció de la fecunditat matrimonial Aquest capítol gira entorn d’aquest tema i el considera en relació amb els canvis de mortalitat, amb la distribució i la redistribució de la població i amb la transformació de l’estructura social que, hipotèticament, hauria creat les noves condicions per a un canvi dramàtic a la demografia i especialment al comportament reproductor de la població de la regió Per això, l’anàlisi es basa fonamentalment en l’associació entre la producció i…
L’aprofitament dels recursos animals a les formacions esclerofil·les
La recollecció incruenta Una part important de la proteïna animal consumida pels habitants de l’àmbit mediterrani procedeix directament de la natura, ja que és fornida per espècies no domèstiques Això és especialment cert per a la fauna marina —quasi tot el peix consumit és capturat a la mar—, però també ho és per a segons quines espècies o productes animals terrestres, i també per a la fauna aquàtica continental Un primer pas en aquest domini és el de la recollecció incruenta d’animals o dels seus productes L’apicultura Distribució de les varietats o races d’abella Apis mellifera a la…
Els col·lectius de les figures de la festa
Els collectius de les figures de la festa Gegants, nans i bestiari Els gegants moros de Sitges, anomenats Falluch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s XIX Joan Català L’origen documentat dels gegants, els nans i el bestiari que participen en les festes actuals s’ha de buscar en les relacions de les processons de Corpus del segle XV Provinents de mites ancestrals i de l’imaginari popular, l’Església va reutilitzar les imatges que ja formaven part de creences…
La represa carolíngia a l’Empordà
Art romànic
Introducció Mapa del Baix Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia L’any 785, quan els habitants de Girona lliuraren la ciutat al poder franc, a tot el territori del nord-est del Principat hi devia haver, de feia alguns anys, un veritable buit de poder Pels volts del 760 el Rosselló havia caigut sota el poder de Pipí el Breu, després del lliurament de les principals ciutats de la Septimània…
Catedral de Vic
Art romànic
Situació La catedral de Vic, també coneguda com Sant Pere de Vic, es troba dins el nucli de la ciutat, a la part baixa, a l’actual plaça de Santa Maria La catedral figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Planta de la catedral, i el palau episcopal, en el seu estat actual, en la qual han estat indicats, en negre, els edificis i estructures d’època romànica que s’han conservat entre els edificis posteriors, i que han servit de base per a la proposta de restitució que presentem JA Adell,…
L’organització eclesiàstica i cultural sota els visigots
Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…
1959-1975: L’economia catalana en l’època del desenvolupament. Creixement i canvi estructural
L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…
El món a cavall de dos segles: una introducció
El context històric en què van transcórrer la infància i els anys joves de Lluís Companys és el de les últimes dècades del segle XIX i la primera del XX, uns anys marcats per l’aplicació d’uns avenços tècnics i científics que van canviar la manera de viure i les relacions socials Són els anys dels fills de les últimes revolucions europees del segle XIX, la Comuna de París 1871 i la Revolució de Setembre del 1868 espanyola Però Companys fou un home del segle XX, gens provincià i per al qual la religió havia deixat de ser, de facto, l’eix que mou la vida Formà part de la generació d’artistes…
Els oficis artesans
Homes d’ofici Figures d’un temps que no deixem de viure, necessari a cada tombant del dia perquè tinguin sentit, davant dels nostres ulls, entre les nostres mans, els gestos i les coses, les paraules i el pa … Hi penso amb veneració M’afiguro la gratitud perquè m’allunyi de l’enveja rancuniosa Jordi Sarsanedas La producció predominantment manual és una de les característiques que defineixen un producte artesà, com aquestes culleres i forquilles de fusta d’un culleraire de Tortellà, i que fa que cada peça sigui única Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya - Jordi Olavarrieta Els anys…
Hivern i Nadal
La tardor se’n va donant pas a l’hivern, el moment de l’any que significa l’arribada de la neu i el fred “de veritat”, l’estació en què el silenci dels camps es fa sentir dorm la terra sembrada i dorm fins i tot l’ós –ancestral representació de l’Hivernàs, geni de l’hivern en algunes comarques–, que ho farà fins a la Candelera, quan ja s’albira el renaixement de la primavera Cal tenir en compte que el mes de desembre és el darrer de l’any, per això es pot considerar que és el més vell, el que s’acaba En aquest sentit es diu que “El desembre és un vell que fa arrugar la pell” L’hivern, doncs,…