Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…
L’estructura eclesiàstica als segles IX-X del Gironès
Art romànic
Els bisbes de Girona en època carolíngia El primer bisbe de la restauració carolíngia fou Adaülf 778-788, que era d’origen got Havia obtingut de l’emperador Carlemany un precepte que li atorgava la possessió de la vila de Bàscara El seu successor Valaric n’obtingué investidura en el judici presidit pel comte palatí Ragonfred i per l’arquebisbe de Narbona Nifridi Aquests dos personatges i el seu seguici havien vingut al comtat de Girona en qualitat de missi dominici , enviats senyorials, en virtut dels quals s’establia el capitular referent al regiment del regne franc Una mala transcripció i…
Castell de Milany (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell, amb molt pocs elements que encara resten dempeus M Anglada El castell de Milany és situat a 1 535 m d’altitud, al cim d’un turó, a la carena de la serra del mateix nom, que separa la vall de Vallfogona de les valls de Llaés i de Vidrà Mapa 294M781 Situació 31TDG413678 El camí que mena al castell surt cap a mà esquerra del carrer d’entrada del poble de Vallfogona de Ripollès La pista baixa fins al fons de la vall, i entre pastures i fagedes s’enfila per l’obaga Havent fet poc més de 6 km, quan arribem al trencall de can Sargatal i can Quillet, en…
Santa Maria de Lillet (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació Situada en un lloc solitari, mig enlairada i des d’un indret que divisa la vall del riu, hi ha les ruïnes d’aquest monestir Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17,1 — y 77,5 31 TDG 171775 Una vista aèria del monestir des del costat nord-oriental Hom hi pot veure el conjunt i, a mà esquerra, l’església circular romànica de Sant Miquel de Lillet J Pagans-TAVISA Una vista del monestir des de l’angle sud-oriental A desgrat de la seva ruïna, és ben apreciable la planta de l’edifici i el bloc d’…
La ciutat medieval de Barcelona
Art romànic
Arqueologia urbana medieval Vista general de les excavacions de l’antic barri de Ribera, a la plaça Comercial ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat Els estudis de Barcelona a l’època medieval han estat basats, fins fa poc temps, en treballs de recerca sobre fonts documentals escrites La recerca arqueològica ha estat reservada gairebé exclusivament al coneixement de l’antiguitat romana o bé a la reconstrucció de períodes anteriors mancats d’altres fonts d’informació Qualsevol de les excavacions que han estat fetes a la ciutat discriminava les etapes i produïa forts greuges comparatius vers…
Pere Oller
Art gòtic
La formació en el taller de Pere Sanglada Detall de la figura jacent del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola, a la catedral de Girona 1409-10 Aquesta peça és l’obra més important de l’etapa de joventut de Pere Oller, imprescindible per a conèixer el seu estil i la seva formació BG – JMOliveras La importància del taller que elaborava el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, dirigit per Pere Sanglada, no només rau en l’elevada qualificació dels seus escultors, sinó també en el fet d’haver esdevingut un centre de formació de nous imatgers D’entre els aprenents, fou Pere Oller el…
L'escenografia durant el modernisme
Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…
Canvi institucional i canvi social
La intitulació d’una obra històrica de caràcter panoràmic pot semblar, potser, una mera formalitat, un requisit gairebé banal o fàcil de resoldre Fem-ho avinent, doncs, de bon començament la tria i la justificació del títol particular d’aquest treball no ha estat pas senzilla D’una banda, per les dificultats pròpies de tota periodització, que són més grans, encara, quan cal conjuminar i sintetitzar en uns pocs mots l’evolució d’àmbits d’activitats prou diferents, amb la seva seqüència específica i fins contradictòria i tot, de vegades Altrament, si la sincronia dels fets no és mai perfecta,…
Els ambients marins rics en algues
El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir, utilitzen l’…
Els processos edafogènics als Països Catalans
Processos formadors dominants i propietats dels sòls de les Garrigues Alguns processos suposen una limitació important per a determinats usos edàfics, mentre que d’altres en milloren la potencialitat Taula elaborada pels autors L’acció interactiva dels diferents factors de formació, clima, vegetació, litologia, temps, etc, condiciona totalment l’evolució del sòl Les formes o vies per les quals aquesta evolució es duu a terme s’anomenen processos formadors o edafogènics i poden ésser agrupats o classificats segons diversos criteris Considerant la natura dels fenòmens i dels components…