Resultats de la cerca

El vestuari de la dona s’ha d’adaptar també a les transformacions que experimenta el seu cos durant l’embaràs A mesura que la gestació avança, la forma del cos de la dona es modifica, especialment en la part de l’abdomen, els pits i els malucs, de manera que probablement no podrà utilitzar la mateixa roba que abans de l’embaràs També canvia la distribució del pes del cos, sostingut pels peus, de manera que les sabates han d’ésser adequades a aquesta situació A més, durant l’embaràs solen aparèixer alguns trastorns en determinades parts del cos, com les mames o les cames, que es poden reduir…

Els controls mèdics que s’efectuen habitualment durant l’embaràs són necessaris per a prevenir els trastorns que puguin presentar-se durant l’embaràs i diagnosticar-los precoçment, per tal que siguin tractats com més aviat millor i poder programar així el part de la manera més adequada en cada cas Entre dues i quatre setmanes després de la falta de menstruació, la dona presumptament embarassada ha d’anar al metge, encara que ja s’hagi fet una prova d’embaràs i hagi resultat positiva, per a confirmar-ne la diagnosi en cas positiu, caldrà efectuar els exàmens necessaris per tal d’avaluar el seu…

Nombroses malalties infeccioses evolucionen amb erupcions cutànies i mucoses , és a dir, amb l’aparició de lesions de diversos tipus en la pell i les mucoses Si bé ambdós teixits solen presentar erupcions conjuntament, s’anomenen exantemes quan les lesions tenen una localització cutània i enantemes quan es presenten en les mucoses Aquestes lesions cutaneomucoses poden ésser originades per diversos mecanismes Els més importants són la disseminació dels microorganismes responsables cap a aquests teixits, l’impacte que hi produeix la presència de toxines que secreten diversos gèrmens des d’…

És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…

És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme  un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot ésser variat La…

És anomenat tumor de pròstata el desenvolupament d’una massa de teixit sense funció en el gruix de la glàndula, que en créixer arriba a comprimir la uretra que transcorre per l’interior de la pròstata i n’altera l’evacuació de l’orina El tipus de tumor de pròstata més habitual és la hipertròfia benigna de pròstata, o adenoma de pròstata, que consisteix en un desenvolupament excessiu d’algunes de les estructures normals d’aquesta glàndula La hipertròfia benigna de pròstata és un procés gairebé normal que presenten tots els homes a partir dels 50 anys, per bé que només en el 10% o…

Els tumors de mama són trastorns caracteritzats pel creixement anòmal d’un grup de cèllules dels teixits de la mama, que origina la formació d’una massa a l’interior de l’òrgan Hi ha molts tumors de mama que són benignes, formats per cèllules similars a les que componen els teixits normals de les mames, que no s’infiltren pels teixits veïns ni es disseminen per d’altres òrgans, de manera que en molts casos no provoquen molèsties i no causen complicacions El trastorn que més sovint origina la formació d’engrossiments en les mames és la malaltia fibroquística de la mama, una malaltia amb…

Els canvis en l’aspecte de l’orina constitueixen un altre grup de signes característics de les malalties de l’aparell urinari Generalment, l’orina acabada d’emetre és clara, transparent, de color groguenc i no s’hi observen partícules De totes maneres, en algunes circumstàncies se’n pot modificar l’aspecte sense que això impliqui l’existència d’una alteració urinària Així, si es deixa reposar l’orina en un recipient, aquestes característiques poden canviar al cap d’alguns minuts a causa de la cristallització i el dipòsit d’algunes de les substàncies que conté, sense que això sigui signe de…

La limfangièctasi intestinal és un trastorn poc freqüent caracteritzat per tres circumstàncies En primer lloc, per una alteració en l’estructura anatòmica dels vasos limfàtics que es troben a l’interior de la paret de l’intestí prim En segon lloc, per una pèrdua de proteïnes considerable, que des de la paret intestinal es projecten cap a la llum de l’intestí prim i són expulsades amb les matèries fecals I en darrer lloc, per un defecte en l’absorció de quilomicrons, unes partícules grasses que s’obtenen a partir de l’acció de les secrecions digestives sobre els aliments i que en aquests casos…

Definició És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge Aquesta alteració es presenta a causa d’una infecció del teixit hepàtic deguda a diversos tipus de bacteris que solen atènyer aquest òrgan a través de la circulació sanguínia o bé que procedeixen dels teixits adjacents Els abscessos hepàtics, que poden ésser únics o múltiples, se solen formar en uns quants dies o algunes setmanes, i en general es manifesten amb febre, esgarrifances, pèrdua de la gana i dolor a la part superior i dreta de l’abdomen Igualment, és habitual que més endavant…