Resultats de la cerca
Es mostren 2399 resultats
Dècada Moderada
Gravat representant l’aixecament progressista a Madrid que posà fi a la Dècada Moderada
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la majoria d’edat d’Isabel II (1843) i el pronunciament d’acció de Vicálvaro (1854).
El nom prové del domini continuat del partit moderat, després d’eliminar Espartero i de reprimir la Insurrecció Centralista Els moderats cuitaren a proclamar major d’edat la reina que només tenia tretze anys, dominada per una camarilla reaccionària D’altra banda, l’aliança dels progressistes amb els moderats els havia llevat les simpaties de les classes populars i de molts intellectuals que aviat s’integraren en el nou partit democràtic, i els féu incapaços de trencar l’hegemonia moderada Ramón María Narváez, president del govern 1844, substituí la Constitució del 1837 per la del 1845, molt…
Castell de Vilarig (Cistella)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur El castell de Vilarig, juntament amb l’església i algunes masies, s’alça al cim d’un tossal allargat Vilarig és situat a l’extrem septentrional del terme de Cistella Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal agafar la carretera que va d’Avinyonet de Puigventós fins a Terrades Pocs quilòmetres després de Cistella, surt, a mà esquerra, una carretera asfaltada que s’enfila fins atènyer el nucli del poble, que és presidit pel…
Alfons X de Castella-Lleó
Música
Rei de Castella i Lleó.
Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…
institut
Educació
Centre estatal d’ensenyament secundari.
A l’Estat espanyol aparagueren, a la segona meitat del s XIX, diversos centres promoguts per entitats privades o paraoficials que, sota el nom d' institut , impartien un tipus d’ensenyament, en matèries específiques, intermedi entre el primari i el superior Aquest nivell d’ensenyament, impartit també com a primer grau universitari, fou recollit en la seva especificitat per la llei d’ensenyament del 1845, en la qual hom reservava el nom d' institut per a uns nous centres estatals que havien d’ésser els únics amb dret a expedir el títol oficial d’ensenyament mitjà o secundari D’aleshores ençà,…
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia catalana
Arqueòleg, polític i administrador.
Vida i obra Format artísticament com a gravador a l’Escola de Llotja, en la seva estada a Barcelona fins a la Revolució del 1854 fou company d’estudis de Joaquim Pi i Margall i alumne de Pau Milà i Fontanals, personatges que l’influïren notablement des del punt de vista polític i historiogràfic De tornada a Elx, d’on provenia la seva família, dedicà grans esforços personals i econòmics a defensar i organitzar el partit demòcrata a la província d’Alacant Aquesta activitat li comportà algunes persecucions i, fins i tot, uns mesos de presó Un fort desengany personal feu que deixés aquesta…
Jaume Domènec (o Domenge)
Historiografia catalana
Historiador i frare dominicà.
Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…
Maricarmen Gómez Muntané
Música
Musicòloga catalana, especialitzada en música antiga.
Vida Es formà musicalment al Conservatori del Liceu, i el 1976 obtingué els títols de professora de música i de piano Parallelament estudià art a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1977, estudis que complementà formant-se com a investigadora a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC 1975-78 i 1984 El mateix 1977, la seva tesi doctoral, La música en la casa real catalano-aragonesa durante los años 1336-1432 rebé el Premi Nacional de Musicologia Gràcies a la beca Alexander von Humboldt, amplià la seva formació a la Universitat de Göttingen sota la direcció d’Ursula Günther 1981-…
Joan Serra i Constansó
Literatura catalana
Periodista, polític, escriptor i empresari.
De família humil, hagué de treballar des dels dotze anys i, a través de nombroses lectures, aconseguí una formació totalment autodidàctica La seva activitat periodística, cívica i política es localitzà sobretot a la seva ciutat natal El 1879 ingressà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i s’hi involucrà a fons, iniciant-se en l’activitat periodística, com a escriptor i com a dibuixant als setmanaris manuscrits La Antorcha 1880 i La Colmena de Igualada 1880-82, òrgans de la institució, i posteriorment en El Porvenir de Igualada 1882-83, El Ateneo 1885-98 i 1904-11 i L’Ateneu 1911-34, entre…
,
Àngel Sánchez i Gozalbo
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit i escriptor.
Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…
, ,
Sarcòfag amb figures del difunt i de la tardor, de Barcelona
Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’…