Resultats de la cerca

Definició Són anomenats limfomes els tumors malignes originats en el teixit limfoide, és a dir, la transformació anormal d’un grup de cèllules limfoides que perden llurs característiques anatòmiques o funcionals normals i es reprodueixen de manera irregular i exagerada, primer en el lloc d’origen i més tard disseminant-se i envaint altres sectors de l’organisme Les manifestacions que poden originar els limfomes són extremament variades, ja que provoquen alteracions en les funcions de tots els òrgans que afecten Si no s’hi aplica un tractament efectiu, causen la mort al cap d’un període de…

L’ anàlisi de sang consisteix en l’examen d’una mostra sanguínia que permet d’obtenir informació, bàsicament, sobre la concentració dels elements constituents, bé dels components habituals o bé dels que es presenten ocasionalment en el curs de diverses alteracions orgàniques Per tal d’efectuar una anàlisi, cal extreure sang del cos i que sigui recollida en unes condicions adequades l’anàlisi en si mateixa és duta a terme en laboratoris que disposen de mitjans tècnics i personal especialitzat D’altra banda, l’ extracció de sang es pot efectuar en el mateix laboratori que després analitzarà la…

Definició L’ endocarditis infecciosa és la infecció de l’endocardi, el teixit que constitueix la capa més interna del cor, que cobreix l’interior de les cavitats cardíaques i comprèn igualment les vàlvules que comuniquen les cambres cardíaques entre si i amb els grans vasos Aquest trastorn pot ésser degut a diversos tipus de gèrmens, com bacteris o fongs, i és molt més freqüent en persones que pateixen de valvulopaties o en portadors de pròtesis valvulars, per bé que també pot afectar persones que no pateixen de cap mena de cardiopatia, com ara s’esdevé en persones que tenen una drogaaddicció…

Definició S’anomena pericarditis la inflamació del pericardi, l’estructura en forma de sac que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos, que es caracteritza per l’aparició de dolor toràcic, símptomes generals, com ara febre, i de vegades alteracions de la funció del cor com a bomba impulsora de sang Anatomia i fisiologia El pericardi és un sac de teixit fibrós i elàstic que cobreix el cor i els trajectes inicials de l’aorta i el tronc arterial pulmonar El sac pericàrdic es compon de dues capes l’externa, de teixit fibrós i dur, anomenada pericardi fibrós , i la interna, que rep el nom de…

Definició L’ aturada cardíaca constitueix un trastorn agut, i sovint mortal, caracteritzat per la manca sobtada de contraccions ventriculars efectives, és a dir, capaces d’impulsar la sang cap a les artèries Aquest trastorn pot constituir una complicació de malalties càrdio-vasculars greus i prolongades, o bé presentar-se inesperadament en persones aparentment sanes L’aturada cardíaca comporta la interrupció de la circulació de la sang, i per tant de l’aportació d’oxigen als teixits orgànics Durant els primers minuts, entre 4 i 6, en una fase anomenada mort clínica , s’atura la funció de…

Definició S’anomena síncope una pèrdua sobtada i passatgera de la consciència deguda a una minva brusca del flux sanguini cerebral que provoca la caiguda de la persona afectada i un estat d’inconsciència que no se sol prolongar més enllà de dos minuts, després dels quals la recuperació, en general, és completa Una altra denominació comuna de la síncope és lipotímia , i popularment és coneguda com a desmai Sovint, la síncope és precedida per un fenomen anomenat presíncope , caracteritzat per una sensació de mareig, visió borrosa, pallidesa, sudació, debilitat muscular accentuada, pèrdua de l’…

L’ ull o globus ocular constitueix l’òrgan receptor del sistema visual Es tracta d’un òrgan doble i simètric, situat a la part anterior i superior del crani, un a cada meitat del rostre Així, hi ha un ull dret i un ull esquerre Els globus oculars es localitzen a l’interior d’unes cavitats simètriques situades a la part anterior del crani, les òrbites oculars L’ull té una forma esfèrica, bé que és una mica aplanat en sentit vertical En l’adult les mides aproximades són de 24,3 mm en sentit anteroposterior, 23,6 mm en sentit vertical i 24,3 mm en sentit transversal El pes és d’uns 7,5 g…

Definició La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi a les cavitats ventriculars encefàliques, la qual cosa produeix un increment de la pressió dins el crani i una compressió de les estructures encefàliques capaços d’originar diverses alteracions neurològiques En els infants més petits, provoca un augment de la grandària del crani Causes i tipus El líquid cèfalo-raquidi LCR és un líquid que ocupa l’interior dels ventricles encefàlics i l’espai comprès entre les meninges, les membranes que envolten l’encèfal i la medulla espinal La funció del LCR és d’…

Definició Són considerades desviacions de la columna vertebral les diverses alteracions que normalment afecten aquesta estructura, anomenades escoliosi, cifosi i lordosi Anatomia La columna vertebral constitueix l’eix de l’esquelet D’una banda, s’uneix al cap i, de l’altra, als ossos de les espatlles i la pelvis, que enllacen amb els altres membres La seva funció és de permetre el moviment del tronc i alhora garantir l’equilibri corporal A més, protegeix la medulla espinal localitzada al seu interior Es tracta d’una estructura molt complexa formada per una sèrie d’ossos, les…

Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…