Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
música de Brussel·les
Música
Música desenvolupada a Brussel·les (Bèlgica).
L’època daurada de la música flamenca, als segles XV i XVI, influí poc en la història musical de la ciutat, i no hi ha gaires compositors dignes de menció a la Brusselles d’aquest període Els ducs de Brabant, durant l’Edat Mitjana, acostumaven a canviar molt de residència i els músics seguien la cort Per aquest motiu, Brusselles no tingué oportunitat de consolidar-se com a nucli musical d’importància Alguns ducs de Brabant cultivaren la música, com ara Enric III 1231-1261, que fou un trobador d’anomenada Brusselles començà a ser important des del punt de vista musical quan els arxiducs Albert…
Les belles arts
En el mapa que es presenta s’han cartografiat dues variables d’una banda, el nombre de museus existent a cada país, i, de l’altra, aquells museus que han excellit en l’àmbit de les belles arts Moltes persones solen creure que els museus són com uns grans entreteniments dedicats al turista –si més no al turista culte En l’àmbit polític, sovint els museus s’utilitzen com a mitjans –val a dir que modestos– per a generar vots, i per això es té en compte sobretot el nombre de visitants que tenen Però els museus no són ni una cosa ni l’altra, sinó que es podrien definir com les “cambres del tresor…
Els hospitals de Catalunya
Operació quirúrgica Boletín Clínico de la Casa de la Salud de Nuestra Señora del Pilar , Barcelona, 1893 AHC El desenvolupament de l’assistència hospitalària institucional a la Catalunya del segle XIX va estar presidit pel conflicte que van provocar els intents de desballestar el dispositiu d’assistència de l’antic règim i l’assumpció, per part de l’Estat, de la beneficència, que va deixar de ser una competència local per a esdevenir estatal La industrialització de Catalunya va determinar un procés de mobilitat espacial que modificà la realitat demogràfica del territori i alterà les…
El paper cívic dels col·legis professionals
Joan Miró pintant els vidres de l’edifici del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, FCatalà-Roca, Barcelona, 1970 ACR / CR Si, des de la darreria dels anys cinquanta, la lluita antifranquista s’havia anat estenent entre àmplies capes de la societat civil —des de la classe obrera fins als sectors universitaris, passant pels professionals liberals i els assalariats, entre d’altres—, aquest fenomen havia de quedar reflectit, necessàriament, en les organitzacions professionals, és a dir, en aquelles estructures que agrupaven i, teòricament, representaven diferents grups laborals i…
Via Catalana cap a la Independència

Aspecte de la Via Catalana a la façana marítima de Barcelona
Assemblea.cat
Cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana que tingué lloc l’Onze de Setembre de 2013 per reivindicar la independència de Catalunya.
Amb aquesta iniciativa es pretengué visualitzar l’existència d’una gran massa social de la població catalana favorable a la secessió d’Espanya Vinculada a aquesta reivindicació principal, l’ANC reclamà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació durant el 2014 En la iniciativa, l’ANC tingué també una important collaboració d’altres entitats, com Òmnium Cultural Precedents La Via Catalana s’inspirà en la cadena humana dels països bàltics del 23 d’agost de 1989, en què participaren entre un milió i un milió i mig de persones i que al llarg d’uns 600 km uní les capitals dels actuals estats…
Fibanc, el Banc de Finances i Inversions SA
La constitució Carles Tusquets Fibanc Inversions SA, una societat presidida per Carles Tusquets, va constituir el 1989 el Banc de Finances i Inversions Fibanc El 1983, una colla de professionals que ocupaven càrrecs de direcció a diversos bancs i entitats financeres es reuniren per a crear una empresa que els integrés i donés estructura a la feina que es proposaven fer El 4 de setembre de 1984 constituïren Fibanc Inversions SA, per a la gestió de grans fortunes i de patrimonis El seu president era Carles Tusquets Per a canalitzar aquestes inversions es desenvolupà un projecte de gestió de…
cultura
Antropologia cultural
Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.
Sovint hom ha entès cultura i civilització com a sinònims, però cal subratllar-ne la diferenciació, per tal com el terme “cultura” té unes connotacions molt més àmplies de fet, hom ha dit sovint que la possessió de cultura és el tret diferenciador de l’espècie humana com a tal, en el sentit que engloba un conjunt molt ampli de comportaments apresos, és a dir, transmesos a través del llenguatge, per oposició als comportaments instintius transmesos genèticament, característics dels animals Tot i que aquesta consideració ha estat darrerament posada en dubte per alguns estudiosos dels primats…
Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona (1551-1554)
El 22 de juliol de l’any 1551, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre de Copons i de Vilafranca – 1552, canonge de Tarragona diputat militar Berenguer Arnau de Castre i de Pinós, baró de la Llacuna diputat reial Marc Boix, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Baltasar de Castellbell, canonge de Lleida diputat reial Martí Joan Vilatorta, donzell diputat reial Francesc Osset, doctor en medicina Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona 1515-52 i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, era fill de Berenguer de…
Història 2011
Història
El 2011, es van complir setanta-cinc anys del cop d’estat militar del 18 de juliol de 1936, que desencadenà la Guerra Civil Espanyola Amb relació a aquesta efemèride es van organitzar diverses activitats, per bé que la seva repercussió no va ser l’esperada quant al nombre d’actes commemoratius Aquest any es va poder constatar una sensible disminució general d’aquest tipus d’esdeveniments, fruit de la conjuntura econòmica i les polítiques d’austeritat pel que fa al finançament públic Tampoc es va percebre una inflació, més gran de l’habitual, de títols sobre la Guerra Civil La Filmoteca de…
regne d’Armènia
Història
Estat cristià format a partir del segle XI a la costa sud-est de l’Àsia Menor, a l’antiga Cilícia, per emigració dels armenis de les valls altes de l’Eufrates.
Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei introduí les institucions feudals Assises d’Antioquia i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I cerqués…