Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
L’escultura decorativa a la catedral de Barcelona
Art gòtic
Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…
Consideracions sobre la fauna de quiròpters
Qualsevol actualització de la informació faunística dels ratpenats dels Països Catalans ha de tenir en compte els darrers canvis en la taxonomia d’aquest grup La classificació admesa dividia l’ordre dels quiròpters en dos subordres els megaquiròpters i els microquiròpters Actualment, acurades anàlisis moleculars i filogenètiques divideixen l’ordre monofilètic dels quiròpters en dos subordres i cinc superfamílies Segons aquests estudis, l’evolució dels microquiròpters ha seguit dues branques paralleles són parafilètics la formada per les superfamílies dels pteropoïdeus Pteropoidea considerats…
Sant Lleïr de Casavella (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana, amb el porxo que cobreix l’actual porta d’entrada L Prat El turó de Sant Lleïr, de 1 642 m d’altitud, es troba situat entre el riu Cardener i el torrent de la Barata A l’inici del turó pel cantó de tramuntana, no lluny de Casavella i vora casa Clots, hi ha Sant Lleïr, dins el terme de la Coma i la Pedra, en un indret des d’on hom pot contemplar Tragines i Pasqüets, a l’altra banda del riu i sota el Port del Comte Mapa 292M781 Situació 31TCG851668 Recorreguts 3,300 km de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha, abans de…
Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere de Vallhonesta, situate da a la banda llevantina del terme, s’enlaira al vessant meridional de la vall que afaiçona el torrent de Rubió, des d’on, amb el seu esvelt campanar, presideix el nucli habitat de Vallhonesta, situat al fondal i a l’ampit oposat de la clotada Long 1°53’16” - Lat 41°40’25” Vista aèria del conjunt medieval amb l’església com a element principal J Pagans-TAVISA Perspectiva exterior de l’edifici des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme i amb l’absis bellament decorat amb arcuacions i bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan S’…
Sant Andreu de Vallestàvia
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme, ara en ruïnes, situada al bell mig del cementiri ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Vallestàvia, en ruïnes, és al mig del cementiri parroquial situat a uns 300 m aigua avall del poble de Vallestàvia, a un nivell molt més baix i també prop del marge esquerre del riu Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 41’ 29” N - Long 2° 30’ 10” E Per a arribar-hi cal seguir la carretera D-13, que s’inicia a la vila de Vinçà Vallestàvia es troba al cap de 14 km Del mateix poble —vora la Plaça Vella— surt el camí que, en forta baixada, porta fins el cementiri, on hi…
Estrabisme
Patologia humana
Definició L’ estrabisme consisteix en la desviació d’un ull, és a dir, la pèrdua del parallelisme que normalment mantenen els eixos visuals d’ambdós ulls gràcies al qual s’adrecen al mateix objecte Segons el cas, es manifesta amb visió doble o amb ambliopia, que consisteix en la pèrdua d’agudesa visual de l’ull desviat La direcció de la mirada d’un ull, l’eix òptic, es pot modificar gràcies a l’acció dels sis músculs extrínsecs que s’insereixen en la superfície externa del globus ocular L’acció coordinada dels músculs extrínsecs d’ambdós ulls permet que llurs eixos òptics s’…
Castell de Gironella
Art romànic
Situació El castell de Gironella, residència temporal dels barons de Pinós i Mataplana, estava situat a la part antiga de la vila, a mà esquerra del riu Llobregat Malgrat tenir una història molt important, en l’actualitat només es conserven restes molt precàries del castell, en concret una part dels murs defensius La seva importància estratègica era remarcable, per tal com dominava la vall del Llobregat i la plana de Casserres Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,8 — y 54,5 31 TDG 078545 Per veure…
Els castells del pla i de la regió de Lleida
Art gòtic
El sector occidental de la Catalunya Nova correspon bàsicament a la regió de Lleida, integrada per aquesta mateixa ciutat i la seva zona d’influència, una gran planúria solcada pel Segre i els seus afluents Aquest territori té, al nord, les primeres elevacions prepirinenques i la vall del Llobregós a l’est, els altiplans segarrencs la vall de l’Ebre, pel sud, i la vall del Cinca per l’oest És a dir, inclou, totalment o parcialment, les actuals comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, així com les del Baix Cinca i la Llitera Sala residencial…
Sant Medir i Sant Celdoni de Romanyà (Pontós)
Art romànic
Una vista de conjunt de l’església, des del costat sud-oriental Tal com hom pot apreciar, es tracta d’un edifici que ha vist força reformada la seva estructura original F Tur L’església de Sant Medir de Romanyà pertany a un poblat de masies escampades per terres properes a la riba esquerra del riu Fluvià, que és el límit meridional del terme municipal de Pontós Mapa 258M781 Situació 31TDG915697 A la carretera N-II s’agafa una pista de terra que és senyalitzada En direcció a Figueres i a la frontera es troba cosa d’1 km després d’haver passat la vila de Bàscara i el pont sobre el Fluvià Aquest…
Ceràmica andalusina de Lleida
Art romànic
Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina