Resultats de la cerca

Des de l’any 1977 viu a Wuppertal Alemanya La seva obra se centra en treballs escultòrics i installacions realitzades amb volums Treballa amb materials diversos com ceràmica, fusta, vidre, poliestirè, objectes prefabricats, bronze o pedra, i incorpora objectes i imatges de la vida quotidiana i objectes de rebuig creats pel mateix cicle de consumisme Durant la dècada dels vuitanta fou inclòs amb altres escultors britànics en l’anomenada “New British Sculpture” Al final dels anys vuitanta amplià el seu repertori i les referències a la ciència Al principi dels noranta féu “paisatges…

Fou fundada el 1891 com a filial de l’empresa alemanya actualment registrada com a Merck KGaA sota la direcció de George Merck El 1889 i el 1899 publicà la primera edició de The Merck Index i The Merck Manual of Diagnosis and Therapy , respectivament, l’inventari descriptiu de medicaments i el manual mèdic més utilitzats pels professionals sanitaris Amb l’entrada dels EUA en la Primera Guerra Mundial, el 1917 fou confiscat pel govern nord-americà i, després del conflicte bèllic, s’establí com a empresa independent El 1927, en fusionar-se amb Powers-Weightman-Rosengarten rebé la…

El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus No es coneix cap referència…

Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava…

Creà un important arxiu de fotografies d’esglésies complementat amb un ampli arxiu de documentació Arxiu Gavín Publicà i exposà part del material, que, recopilat, constitueix l’ Inventari d’esglésies publicat entre el 1977 i el 1997, que abasta vint-i-nou volums Aquest corpus ofereix informació sobre uns 26000 edificis catòlics de totes les comarques catalanes i d’Andorra A partir del 1972 publicà els fascicles Les comarques catalanes , i és coautor de Les esglésies romàniques de planta circular i triangular a Catalunya 1974 i de Columbaris, colomers o palomers Collaborà en…

Pàgina d’un exemplar manuscrit de la Lex Visigothorum , segle VII BNM / Aisa Què calia pagar per a adquirir la propietat d’un instrumentum vocalem , és a dir, una eina parlant com deien els juristes romans, en època carolíngia Què era més car, l’ instrumentum vocalem esclaus, l’ instrumentum semivocalem bestiar o l’ instrumentum mutum eines Depenia de la qualitat de l’ instrumentum , dels serveis que se’n podien obtenir La modalitat esclavista de producció devia entrar en crisi al final del segle VII, i, després, la invasió musulmana segle VIII i les posteriors lluites entre cristians i…

Es conserven fragments d’aquest teixit al Cooper Hewitt National Design Museum de Nova York, al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona L’estat de tots els fragments és força malmès Estan molt trossejats, presenten moltes llacunes i han perdut gran quantitat de fils d’ordit i de passades de trama Segons el colleccionista Macari Golferichs així consta en la fitxa del fragment del Museu Tèxtil i d’Indumentària, aquest teixit andalusí, fabricat al final del segle XIV o a l’inici del XV, al regne nassarita de Granada, procedeix del…

Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s XIII, i sèries documentals des del s XIV La collecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia…

Ainaud, J Gudiol J Verrié F R Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , vol II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya , Collecció «Dolça Catalunya», vol I, Barcelona, Ediciones Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art Català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Barraquer Roviralta, C Las casas de religiosos en Cataluña…

El primer esment del lloc de Capafonts s’ha de cercar en la carta de poblament que el comte Ramon Berenguer IV va atorgar als habitants de Prades el 1159 Segons aquest document, el terme de Prades afrontava a migdia, en part, amb el terme de Capafonts La notícia més antiga sobre l’església parroquial de Capafonts és del final del segle XIII L’any 1279, el rector de Capafonz pagà 24 sous i 10 diners en concepte de dècima papal, i l’any següent 19 sous i 4 diners L’església de Capafonts, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe Fou església sufragània de Capafonts la de Sant…