Resultats de la cerca

La ubicació d’aquest castell s’ha perdut, puix que tampoc no n’han estat trobades les restes L’únic nom que s’hi relaciona és l’església parroquial, dedicada a santa Cecília El castell de Fígols apareix ja documentat a mitjan segle XI En un document datat el 7 de juny de l’any 1062 l’arxipreste Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d’un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols i que afrontava a llevant amb un alou, possessió de Sant Llorenç a migdia amb Sant Salvador, prop del riu Llobregat i a tramuntana amb la muntanya Cija Encija…

Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a petició del bisbe…

Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Figuerola, fins que al segle XVII es transformà en vicaria perpètua dependent de la parròquia de Fontllonga Encara que no formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, més tard passà a estar-hi unida fins a la desamortització eclesiàstica Les primeres notícies del lloc de Figuerola són de l’any 1040, quan Company, castlà del castell de Meià, i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre els quals hi havia els de Figuerola L’església degué passar a dependre del…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església de Santa…

Situació Les escasses restes que s’han conservat del castell de Solterra es troben a 1 204 m d’altitud sobre el nivell del mar, en el punt més alt de les Guilleries, al límit entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i Osor La seva vista panoràmica de 360° en dies clars és realment impressionant, però té un control més directe sobre el territori comprès pels municipis d’Osor i Sant Hilari Mapa L38-13333 Situació 31TDG614415 L’accés més fàcil i més ben senyalitzat és el que, sortint de Sant Hilari per una pista que va a Santa Creu d’Horta, arriba fins a la “font dels Abeuradors”, un cop passat…

Situació Façana de migdia de la capella F Baltà És situada al recinte jussà del castell, a la banda de ponent Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història La baselica de Sant Miquel d’Eramprunyà és esmentada el 981, quan s’hi jurà el testament sagramental de Galí, vicari comtal a Eramprunyà El testament, que havia estat dictat per Galí quatre anys abans, documenta aleshores l’existència del temple, al qual fa un petit llegat El 1074, en la infeudació de la castlania que feu el vicari Ramon Isimbert a Ramon Guillem, el primer donava al seu vassall tres vuitenes parts de la parròquia de Sant…

L’any 1052, segons apareix en el Cartoral de Carlemany , Amat Vives, fill de Tragonça, jurà fidelitat al bisbe Berenguer de Girona per la seva casa i la seva fortalesa fortedam de Sant Sadurní de Saldet L’any 1103, s’esmenta una convinença o pacte feudal entre el capítol de Girona i Ramon Arnau, amb relació al castell de Sant Sadurní castro Sancti Saturnini Per un document de l’any 1122, sabem que aquest Ramon Arnau era senyor d’Anglès En aquest document, el bisbe Berenguer encomanà a aquest senyor i al seu fill Ramon aquest castell de Sant Sadurní, que havien de tenir com a feu Per un…

El primer esment de la parròquia de Sant Pere de Puigverd és dels anys 1080-1100, període dintre del qual féu testament Adelaida, muller de Ponç Dalmau, que llegà als clergues de Puigverd 2 mancusos perquè hi diguessin misses Segons el seu testament sacramental de l’any 1119, Bernat Pere de Ponts, anomenat Vidià, volia que, de la tercera part dels béns mobles que tenia amb la seva muller, se’n fessin quatre parts, de les quals dues s’havien de repartir entre les esglésies i els clergues de Santa Maria de Gualter, Sant Tirs d’Oliola, Sant Pere de Puigverd i Santa Maria d’Agramunt A més, volia…

Aquest castell es trobava on ara hi ha la casa de la vila de Sitges Es mantingué en la seva forma romànica fins al segle XVI, data en la qual fou enderrocat i al seu lloc es construí un edifici d’estil gòtic tardà conservat fins al 1869 L’edifici fou enderrocat parcialment i el seu lloc fou cedit a l’Ajuntament, el qual hi construí la casa de la vila El 1883 es descobrí la base d’una torre soterrada í darrerament s’hi ha trobat finestres gòtiques cegues a la part baixa de l’edifici hi ha també arcades gòtiques El topònim Sitges s’esmenta per primera vegada els anys 987 i 992 El castell fou…

La primera referència de Tresserra és de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, d’acord amb els seus fills, va donar a la catedral d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní Al final del segle XII el domini del terme estava en mans del rei El 1172 Bernat de Tresserra jurà fidelitat al rei Alfons I de Catalunya-Aragó per tot el que en tenia Jaume III de Mallorca concedí l’any 1341 a Joan de So, vescomte d’Évol, els seus drets sobre Tresserra Tanmateix el rei Joan I apareix com a posseïdor dels drets jurisdiccionals de Tresserra al…