Resultats de la cerca

El xoriguer Falco tinnunculus és el falcó més abundant al nostre país És fàcil de veure’l sobrevolant les planes obertes i parar-se en vol tot movent les ales d’una manera molt peculiar, o també, parat als cables o als arbres De mida petita no sobrepassa els 34 cm, té el plomatge tacat al mantell i una ampla banda negra a la cua, característica i visible a la fotografia de dalt A la de baix, s’aprecia la cera groga del damunt del bec, típica dels falcons Tony Tilford / Index, i Oriol Alamany És el falcònid més àmpliament representat als Països Catalans i, de ben segur, el rapinyaire diürn…

L’aufrany Neophron percnopterus no és gaire freqüent a les muntanyes del nostre país, d’on procedeixen aquestes fotografies, concretament dels Pirineus Els adults es reconeixen fàcilment en vol pel clar dibuix blanc i negre de sota les ales a dalt El seu aspecte geperut a baix i escabellat, i el bec fi i groc el fan inconfusible Oriol Alamany Aquest petit voltor nia en algunes zones dels Països Catalans A Catalunya ho fa des dels Prepirineus interiors Pallars Jussà i Sobirà, Alt Urgell, Solsonès i Noguera fins a les terres baixes de la Depressió Central catalana Fins a la dècada dels 70…

La cigonya Ciconia ciconia és un ocell ben conegut de tothom i fàcil de veure dalt del niu, just en la imatge de la fotografia, presa a Aitona Segrià, que construeix al capdamunt d’edificacions antigues i aïllades, especialment esglesioles i campanars, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, o fent petar el bec amb un cloqueig característic En vol és clarament identificable per la posició estesa del coll, llarg i prim Xavier Ferrer La cigonya blanca, molt comuna com a nidificant a la major part de la península Ibèrica, manté estabilitzat aquí un petit nucli reproductor de 23-…

Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…

Pel fet que la pirateria neix i es desenvolupa allà on hi ha comerç marítim, els anomenats nius de pirates han estat establerts al llarg de la història en llocs estratègics de les diferents rutes comercials Molt sovint ambdues activitats, el comerç i la pirateria, es confonen en l’Antic Règim, per exemple, l’una no excloïa l’altra, ans, al contrari, es complementaven mútuament Des de l’antiguitat i fins a la descoberta d’Amèrica i de les Índies, amb el corresponent desplaçament de l’activitat comercial, la pirateria se centrà bàsicament a la Mediterrània Protagonistes més antics…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de distribució comprèn les…

El colltort Jynx torquilla és un ocell emparentat amb els picots, però d’aparença i hàbits ben diferents És petit 16 cm, de cos prim i plomatge bru-grisós, ratllat pel dessota Aquest plomatge fa que sigui difícil de veure, pel fet d’ésser un ocell d’arbredes i boscos clars i perquè camina per terra, fent petits saltirons amb la cua dreta, tot cercant les formigues, que constitueixen el plat fort de la seva dieta El nom popular li ve de la seva facultat de girar el cap en un gran angle Nia en forats d’arbres, com el de la fotografia, procedent del Vallès Occidental, però també…

La guatlla Coturnix coturnix té la particularitat d’ésser l’única gallinàcia migradora, cosa ben coneguda dels amants de la caça efectivament, nia i roman tot l’estiu a les nostres terres i baixa després cap a l’Àfrica, quan ve el fred La seva imatge és característica de color terrós, ratllada al dors, petita ateny només 18 cm igualment n’és el cant de reclam del mascle, que descobreix la seva presència dins dels rostolls i els conreus Oriol Alamany Durant l’època de la cria, la guatlla ocupa sense excepció els hàbitats que li són adients arreu dels Països Catalans sempre és un ocell…