Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Dominique Strauss-Kahn

Dominique Strauus-Kahn
© Comissió Europea / Charlemagne
Economia
Política
Economista i polític francès.
D’origen jueu i compromès activament en la defensa d’Israel i contra l’antisemitisme, es graduà el 1971 per l’École d’Hautes Études Commerciales de París i el 1972 per l’Institut d’Études Politiques de París Posteriorment es diplomà en dret públic i es doctorà en economia, i el 1977 obtingué una plaça de professor Des d’aquest any ha exercit la docència a les universitats de Nancy, Nanterre, a l’École Nationale d’Administration i a l’Institut d’Études Politiques de París La seva trajectòria política s’inicià als anys d’estudiant en cercles pròxims al Partit Comunista, des d’on…
contaminació radioactiva
Ecologia
Impurificació d’una substància o d’un medi provocada per la presència d’elements radioactius.
La contaminació radioactiva és mesurada mitjançant detectors de radiacions, entre els quals hi ha els comptadors de Geiger-Müller o els d’escintillacions, i és avaluada en becquerels Bq o en curies Ci per m 2 en contaminacions superficials o per m 3 en contaminacions volúmiques Quan els nivells de contaminació són molt baixos, és a dir, pròxims als límits de detecció dels aparells, la contaminació és mesurada en xocs per segon, essent un xoc la detecció pel comptador d’una partícula o radiació ionitzant Quan la contaminació radioactiva es produeix sobre un ésser viu, cal…
Escrot
Anatomia humana
L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit subcutani hi ha…
Udalard II
Història
Vescomte de Barcelona (a 1041-~1077/80), fill del vescomte Bernat i d’Ermengarda.
Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus …
Centre d’Estudis Municipal d’Onda
Historiografia catalana
Iniciativa cultural sorgida a Onda (Plana Baixa) l’any 1988 per promoure els estudis històrics locals.
Un grup de professors, llicenciats i estudiants universitaris d’Onda, dirigits pel professor d’història de secundària Carles Fradejas, fundaren el Centre sota el patrocini de l’Ajuntament Els objectius foren, d’una banda, la catalogació de l’Arxiu Municipal, tasca que inicià Eugeni Varona, i, d’altra banda, la publicació d’una revista anual amb estudis de temàtica local, fonamentalment sobre el passat històric d’Onda i, en general, també dels pobles pròxims De la revista Centre d’Estudis Municipal d’Onda s’editaren tres números 1988-90, però les desavinences amb l’Ajuntament provocaren que el…
Els illots orientals de les Pitiüses
Tagomago, la més oriental de les illes del litoral d’Eivissa, allotja importants poblacions d’aus marines i de falcó de la reina Falco eleonorae Yves Hennechart Els illots orientals de les Pitiüses 26, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La costa oriental d’Eivissa és relativament més pobra d’illes de nord a sud cal esmentar la gran mola de Tagomago, al cornaló nord-est de l’illa les tres illes d’Es Canà i Santa Eulàlia, els illots pròxims a la ciutat d’Eivissa Vila, i les que emergeixen just al sud de la ciutat la de Ses Rates, els Malvins i la de Sa Sal Rossa…
arquianèl·lids
Helmintologia
Grup heterogeni d’anèl·lids, considerat per alguns autors com una classe, que comprèn petits cucs pròxims als poliquets, la majoria dels quals són marins, i alguns, d’aigua dolça.
Poden tenir el cos segmentat o no segmentat Alguns tenen paràpodes i quetes d’altres en són mancats La fase larval comporta una larva trocòfora Hom els considera com a formes simplificades secundàriament, i no com a formes primitives Existeixen pocs gèneres, força diferents entre ells Entre els més importants cal citar el Polygordius , les espècies del qual amiden uns 5 cm, manquen de quetes i de paràpodes i viuen colgades a la sorra són animals marins i freqüents als litorals atlàntic i mediterrani Les espècies de Protodrilus marines o d’aigua dolça s’assemblen molt a les de Polygordius…
Els verms pseudocelomats
Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…
camell

Camells
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, de dimensions grans, de cos robust, amb un o dos geps dorsals, de potes llargues i primes i de coll molt allargat, fort i flexible.
Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se quan s’ajeuen…
dissociació iònica
Química
Reacció d’equilibri entre una substància en solució i els seus ions.
Segons Svante Arrhenius 1887, les propietats especials de les solucions de tots els electròlits són explicades acceptant que s’hi dóna una fracció de l’electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada, equilibri que compleix les lleis generals de les reaccions reversibles Així, hom pot definir una constant de dissociació, determinada a partir del grau de dissociació fracció dissociada, el qual depèn de la concentració i que hom pot avaluar experimentalment a partir de mesures de la conductivitat elèctrica o dels valors de les propietats colligatives La teoria d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina