Resultats de la cerca
Es mostren 549 resultats
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis,…
Les grossulariàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…
Cuaenlairat
Àrea de distribució del cuaenlairat Cercotrichas galactotes als Països Catalans Maber, original dels autors El cuaenlairat és un ocell estival que nia localment al País Valencià A la Catalunya Nord, la resta del Principat i les Balears, és un migrador rar, sobretot a la primavera Ha niat excepcionalment a la Catalunya Nord i resta del Principat Fora del migjorn valencià, és un ocell que s’observa irregularment en migració per les comarques del litoral Els cuaenlairats arriben a les seves àrees de reproducció durant l’abril, sobretot la segona quinzena, i el maig La cria s’…
Fotja banyuda
Coexistent als mateixos hàbitats de la fotja comuna, i amb una alimentació principalment herbívora relativament similar, la fotja banyuda no ha estat mai una espècie freqüent als nostres marjals, la qual cosa s’explica probablement pel fet que es trobava en el límit nord de la seva distribució i, per tant, en unes condicions ja una mica extremes La fotja banyuda o fotja de cresta és reputada sedentària, però es coneixen també alguns moviments irruptors, generalment hivernals Es reproduïa a l’albufera de València i, probablement, també al delta de l’Ebre i als marjals del Fondo A ponent, a…
Falcó mostatxut
El falcó mostatxut Falco subbuteo és més petit que el falcó pelegrí, ja que ateny fins a 35 cm, i té la bigotera més fina i més marcada És un ocell de presa que caça, sobretot, ocells petits i insectes Són característiques les taques, molt marcades, del plomatge i el color bru de les parts baixes i la cua, ben visibles al dibuix Marisa Bendala Als Països Catalans, el falcó mostatxut és un ocell estival que nidifica localment per tot el territori, llevat d’Andorra i les Illes A Andorra no és citat, però deu presentar-se en migració, i àdhuc podria niar-hi, i a les Illes s’observa regularment…
Oca salvatge
L’oca salvatge és una espècie rara 15 citacions entre el 1912 i el 1985, que apareix entre el novembre i el febrer, amb una freqüència més gran el desembre i el gener, i sempre en estols petits d’una màxima de 10 exemplars De tot el territori, presenta una certa tirada pel sector dels aiguamolls empordanesos, on al final del segle passat deia Vayreda que era més comuna que l’oca vulgar A Catalunya es coneix també de Dosrius Maresme desembre del 1970 i del delta de l’Ebre 220161 Tenint en compte que al baix Aragó apareix amb una relativa regularitat, pot especular-se una freqüència més alta a…
Un peix globus tòxic
La presència de Sphoeroides pachygaster entre les captures d’arrossegament que es fan a les Balears especialment a Mallorca i a Eivissa ja és un fet habitual Francesc Riera El tetraodòntid Sphoeroides pachygaster és un peix globus, amb els caràcters típics de la família dels tetraodòntids, que li donen un aspecte ben diferent de la imatge estandarditzada que normalment es té d’un peix El cos, de secció força cilíndrica, amb el cap gros i el musell arrodonit, es pot inflar quan l’animal es troba en perill A la boca són evidents les quatre plaques òssies, dues al maxillar superior i dues a l’…
Gaig
El gaig Garrulus glandarius és un còrvid boscà, en contrast amb la resta d’ocells del seu grup, relacionats sobretot amb els conreus És un ocell de cos gros ateny 34 cm, fàcilment identificable per les plomes blaves i negres de les ales Quan vola d’un arbre a l’altre, destaca del color bruno-grisós del cos la taca blanca del carpó Nia als arbres i s’alimenta de llavors, fruits i tota mena d’insectes Marisa Bendala Aquesta espècie és sedentària, nidificadora i abundant a les zones boscoses de la Catalunya Nord, d’Andorra, de la resta del Principat i del País Valencià En aquests territoris…
Raspinell comú
Àrea de nidificació del raspinell comú Certhia brachydactyla als Països Catalans Maber, original dels autors A diferència de l’espècie anterior, el raspinell comú ocupa una bona part del marc geogràfic objecte d’estudi, des del nivell de la mar fins al voltant dels 2000 m d’altitud És un ocell sedentari i globalment comú als Països Catalans La seva distribució a Catalunya és força àmplia, ja que només manca en indrets marcadament oberts o desforestats, com ara els aiguamolls empordanesos i el delta de l’Ebre Al País Valencià és, així mateix, ben distribuït a les comarques septentrionals i…
radi
Química
Element químic de nombre atòmic 88, pertanyent al grup IIA de la taula periòdica, el més pesant dels metalls alcalinoterris.
Fou descobert l’any 1898 per P Curie i M Curie, que l’identificaren com a principal causant de la radioactivitat de la uraninita, i fou aïllat pur per M Curie mitjançant electròlisi de solucions de clorur de radi RaCl 2 l’any 1911 És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d’urani, en proporció de 300 mg per tona d’urani, provinent de la desintegració radioactiva del 2 3 8 U El seu isòtop més important és el 2 2 6 Ra, amb una vida mitjana de 1 620 anys, i en són també coneguts 13 isòtops més, amb masses que van de 213 a 230 i que gaudeixen de vides…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina