Resultats de la cerca

El segle XX heretà una dinàmica de canvi que tingué una profunditat i una amplitud desiguals Des de mitjan segle XIX, el sector agrari experimentà un procés de transformació constant que es manifestava amb la intensificació i l’especialització dels conreus i amb la substitució parcial de conreus tradicionals per altres de moderns Sobre aquesta transformació se sostingué la industrialització de la perifèria peninsular, i especialment, la catalana Però el procés es va veure interromput, successivament, per polítiques comercials inadequades i per circumstàncies externes que donaren lloc a un…

Com eren els artistes medievals Com pensaven Per què i per a qui feien obres artístiques Probablement mai no s’obtindran unes respostes exactes a les preguntes anteriors, però sí que hom s’hi pot acostar escoltant els mateixos artistes medievals Què diuen, per exemple, segons els documents conservats Escoltem-los El 1472, Joan Reixac, conegut pintor d’origen català documentat entre els anys 1431-84, contractava a València un retaule per a l’església de Sant Antoni Les seves formulacions no diferien gaire del que s’acostumava a fer en tants altres contractes medievals qüestions sobre tècnica,…

A l’hora d’exposar les línies fonamentals del desenvolupament econòmic de les àrees rurals convé diferenciar dues èpoques En un primer moment, aproximadament fins el 950, aquest desenvolupament es va manifestar, sobretot, de forma quantitativa, és a dir, amb l’extensió de les superfícies conreades i una multiplicació dels homes En una segona època, des del 950 al 1050, aproximadament, aquest es manifestà sobretot sota un aspecte qualitatiu es va produir una diversificació de les espècies cultivades, un desenvolupament de les tècniques de conreu, un perfeccionament de l’instrumental agrícola…

Al sector català del marge ibèric hi ha un conjunt de conques neògenes separades per llindars estructurals que corresponen a fosses i «horste», respectivament fosses del Vallès-Penedès, el Camp de Tarragona, el pla de Barcelona, el Baix Llobregat «horste» de Garraf-Montnegre i el Gaià, separats per falles normals d’orientació aproximadament, NE-SW Les falles principals són les que limiten les fosses per la vora NW ja existien anteriorment, i havien actuat com a falles direccionals inverses durant la compressió paleògena i van actuar com a falles normals durant el Neogen, amb un moviment,…

L’activitat cinegètica A la taigà, la caça no ha estat una activitat més dels humans, sinó que ha estat pràcticament la seva vida Tots els recursos veritablement importants per a l’alimentació i el vestit s’han obtingut capturant animals i, històricament, la relació dels pobles de la taigà amb el medi que els envoltava es basava sobretot en un profund coneixement dels costums dels animals i de les èpoques i els sistemes de caça El rol de la caça en els pobles de la taigà Entre els pobles de la taigà siberiana, la importància de la caça es reflectia en el nom d’alguns mesos de l’any per als…

Situació Vista aèria d’aquest famós castell, que fou seu de la comanda templera més important de les terres de l’Ebre ECSA - J Todó Aspecte de la muralla de ponent, amb torres, del recinte sobirà del castell ECSA - J Colomé El castell de Miravet es troba al capdamunt de la població de Miravet, sobre un turó de més de 100 m sobre el nivell de la mar, al marge dret de l’Ebre El monument, que és propietat de la Generalitat de Catalunya, es pot visitar dins l’horari establert Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Podem accedir al castell des de Móra d’Ebre, capital de la comarca Sortirem de la…

Grup, sd IEFC Al segle XIX les relacions entre homes i dones —anomenades de gènere— i el símbol de model femení es basaven en la identificació de la dona amb l’espai domèstic, amb la família i la llar Culturalment, la dona era representada com un “àngel de la llar”, una “perfecta casada” que tenia com a funció social principal la maternitat i la cura de l’espòs i la família L’ideari de la domesticitat i la maternitat fou l’eix que definí el paper social de les dones, l’horitzó de les quals es limitava per força a l’àmbit privat de la llar i la família La maternitat, la capacitat de…

Un dels temes popularment més coneguts de l’art medieval del nostre país és el de les marededéus romàniques Ho justifiquen les nombroses mostres que ens n’han arribat i les peculiars característiques que presenten, com també l’especial preferència per aquest període artístic que ha regit durant anys la revalorització del llegat dels temps pretèrits Tanmateix, durant els segles del gòtic la producció d’imatges de la Mare de Déu amb el Nen no s’aturà, sinó que es mantingué i es manifestà amb l’àmplia varietat de tipus, estils i motius iconogràfics que sovintejaven en diversos espais públics i…

Al llarg del setcents, les transformacions que s’esdevingueren en l’àmbit econòmic i en el món de les idees modificaren la configuració tradicional de la societat catalana, encara que no provocaren canvis profunds De fet, hom experimentà un procés de mutació lent però perceptible, pel qual les diferències basades en la jerarquia econòmica passaren a tenir més força en l’estructura social D’una manera correlativa, les possibilitats de transvasament d’una categoria a l’altra eren més nombroses Per tant, no resulta gaire fàcil donar un concepte precís de la societat catalana de l’època Una…

Plànol de la ciutat i ciutadella de Perpinyà, JAPiganiol de la Force, París, 1754 CEDACC / JLV Entre el tractat dels Pirineus i la guerra de Successió, el Rosselló, província fronterera i país conquerit, fou dotat de noves institucions L’ordre francès imposat per les armes i per les guerres de Lluís XIV va rompre totes les resistències els angelets de la terra 1663-72, la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674, el complot de Perpinyà 1674 i l’oposició del clergat, sobretot del regular, els convents del qual foren assimilats a les províncies franceses Vinculada directament al departament…