Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Setaigües
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Les serres d’El Tejo i de les Cabrelles, a l’W del terme, el separen de la Plana d’Utiel i formen el límit històric entre el País Valencià i Castella Al N, limita amb la comarca dels Serrans i al S, amb la serra de Malacara El 75% del territori, molt muntanyós, era ocupat fins l’incendi del 1994 per 7 900 ha de pinedes i matollar Aquest any l’àrea conreada es limitava a 2 128 ha treballades per uns 40 agricultors 14% dels actius, de les quals 2 020 de secà amb 1 000 ha d’ametllers i 690 ha de vinya i 108 de regadiu horta Una cooperativa vinícola comercialitza el vi de la localitat La…
Sant Llorenç
Riu
Riu del Canadà (3.058 km de llargada i 1.550.000 km2 de conca).
La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario, dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km…
les Paüls
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al qual han estat annexats (1966) els de Nerill i d’Espés; l’antic terme és a la vall alta de l’Isàvena (vall de les Paüls), fins a l’inici del congost d’Ovarra.
El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la tuca d’Urmella 2325 m alt i per la muntanyeta de Denui 2514 m, a la zona axial pirinenca, que separen, respectivament, la conca de l’Isàvena de la de l’Éssera, a l’W, i de la de la Valira de Castanesa vall de Castanesa, a l’E Els conreus es localitzen al sector central, més planer altiplans de les Paüls , prop ja de les serres interiors dels Prepirineus, al S, que formen les parets del congost d’Ovarra Unes 396 ha el 9% del terme són terres ermes, 410 ha el 10% són conreades i a la resta predominen els…
la Torre de les Maçanes
la Torre de les Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en un esquerp sector del prebètic intern valencià.
Travessat de N a S per la rambla de la Torre , que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar 1 252 m alt i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot Comprèn també la vall alta del riu de la Vila, a l’E, i és accidentat, a més, per la serra de la Grana 1 092 m alt, a l’E, la Serratella, al S, i el Montagut 1 078 m alt i contraforts de la serra de la Carrasqueta, a l’W Aquesta configuració justifica una tradició pastoral —molt decandida—, fossilitzada en nombrosos assagadors i canyades La major part del terme…
el Campell
el Campell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera.
És format per tres sectors el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector el pla de la Quadra situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya séquies de la Mola i de la Magdalena, al límit amb la Noguera un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó , a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera Hi ha 4300 ha conreades Al regadiu 700 ha hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters préssecs, peres, albercocs…
Algarve

Penya-segats de Sagres
Aleksandr Zykov (CC BY-SA 2.0)
Divisió administrativa
Antiga regió de l’extrem S de Portugal que correspon a l’actual districte de Faro.
Limitada per l’oceà Atlàntic S i W i el Guadiana E i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique 902 m i Caldeirāo 589 m Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà oliveres, figueres i ametllers La pesca hi té molta importància sardina i tonyina essencialment Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva Muralles de Faro Vitor Oliveira CC BY-SA 20 Aquesta regió tingué…
vall d’Àger

Vall d’Ager (Noguera)
© Fototeca.cat
Depressió tectònica enclavada, al NE de la Noguera, entre el Montsec d’Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la Depressió Central Catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall.
En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a…
Ghats
Serralada
Serralada de l’Índia formada pels confins abruptes del Dècan, separat de la mar d’Aràbia i del golf de Bengala pels Ghats Occidentals i Orientals, respectivament, els quals convergeixen al S de Mysore, on formen un sol massís muntanyós.
Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, parallels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin 1 600 km de longitud Són constituïts per una sèrie de horsten l’altitud mitjana de 1 000 m disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi 2 695 m Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan Godāvari,…
Llaguarres

Vista del poble de Llaguarres
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Sector o indret
Terme de la Ribagorça, incorporat el 1965 al municipi de Capella.
Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu límit septentrional del terme fins a la serra del castell de Llaguarres 1150 m alt i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd tributari de l’Éssera Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres , forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall La zona forestal rouredes, alzinars, boixars i matollars ocupa 2669 ha Hi ha 92 ha de regadiu hortalisses i conreus…
pueblo
Etnologia
Individu d’un grup de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord (EUA), que pertanyen a famílies lingüístiques diferents, però tenen una cultura comuna.
Els pobles pueblos són els hopis hopi de la família xoixon, que viuen al NW de l’estat d’Arizona, entre els rius San Juan i el petit Colorado els queres, que són de la família hokasioux i viuen a l’W de Rio Grande, a l’estat de Nou Mèxic els tanos tano, de la família utoasteca, que viuen a la vall del Rio Grande, a Nou Mèxic i els zunis, de llengua independent, que viuen a la vall del riu Zuni, afluent del petit Colorado Aquests quatre pobles són els que havien desenvolupat una cultura més elevada quan els europeus arribaren al territori dels actuals EUA Coneixien l’…