Resultats de la cerca

Consideracions generals La pedra calcària de la catedral de Girona conté una gran quantitat de nummulits, que a cop d’ull apareixen com a petites taquetes blanques, i arriben a apreciar-se a la fotografia Jordi Vidal Si mirem una petita mostra d’una roca sedimentària al microscopi o amb l’ajut d’una lupa, no ens ha de ser difícil de veure un gran nombre de petits objectes de formes diverses que s’assemblen a llanternes xineses, petits caragols, pilotes, pics, etc, uns de colors i d’altres d’aspecte vidriós o aporcellanat Es tracta de microfòssils Hom acostuma a dividir els fòssils en…

Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és gruixut Presenta…

Morfologia La sargantana àgil Lacerta agilis té les dimensions d’un petit llangardaix i es caracteritza pel fet de tenir la part central del dors diferenciada de la resta i dels flancs, tant pel que fa al color és tota ella bruna amb els flancs verdosos com pel tipus d’escates Oriol Alamany Hom pot considerar la sargantana àgil com un llangardaix petit o una sargantana grossa Mesura fins a 10 o 11 cm de cap i tronc, i la cua és aproximadament 1,5 vegades més llarga i pot superar els 20 cm de longitud total, encara que sovint és més petita El seu cap és molt curt i alt, sobretot el del…

La pau de Westfàlia, signada a Münster el 1648, i el tractat dels Pirineus, signat a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bidasoa el 1659, són dos textos que van configurar, durant tres segles, el mapa d’Europa i les relacions internacionals Catalunya escapçada per una frontera artificial 1659 El nou sistema de Westfàlia-Pirineus és un model geopolític amb el qual desapareix la idea –d’origen romanocatòlic– d’Imperi Universal, i sorgeix la idea d’equilibri polític i territorial entre els diferents estats europeus que havien de tenir un pes polític i militar comparable En concret, aquests…

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…

La cultura celta havia quedat arraconada al nord de l’illa i a Irlanda amb la conquesta romana i des d’allí influí en l’art anglosaxó, precedent immediat de l’art anglès Com a conseqüència de la conquesta per Guillem el Conqueridor 1066 hom introduí l’estil normand , que equival a la varietat romànica de Normandia Les esglésies, de naus altes, la central de les quals té la coberta de fusta, es caracteritzen per la monumentalitat i la sobrietat decorativa sobresurten les catedrals de Durham i Peterborough La baixa edat mitjana i àdhuc tot el segle XVI es distingeixen per l’estil gòtic, de gran…

Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…

Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom sol apropar-s’…

Situació Interior de l’església a l’indret de la capçalera E Pablo L’església de Fustanyà, del municipi de Queralbs, es troba al vessant del pic de Roques Blanques, enlairat a mà esquerra del riu Freser, assequible per una costeruda pista, que surt a mà esquerra del punt quilomètric 4,400 de la carretera de Ribes de Freser a Queralbs, i per la pista que surt al darrer revolt de la carretera de Ribes a Queralbs, abans d’iniciar l’ascensió vers aquest poble El petit nucli que centra el veïnat el formen el gran mas Fustanyà, amb diversos annexos, i l’església que té a poca distància, sota seu…

Situació Vista exterior de la capçalera des de l’angle nord-est J M Masagué Al vessant de tramuntana de la serra de Collserola, dintre del parc natural i a la dreta de la riera de Sant Cugat, hi ha l’església de Sant Iscle de les Feixes, que dóna nom al torrent i a la vall on és emplaçada Pertany a la parròquia de Cerdanyola És encerclada per una tanca, dins de la gran propietat de can Catà A tocar de l’església hi havia l’antiga masia de Sant Iscle, que també fou rectoria i que actualment és una residència de monges Mapa 36-16420 Situació 31TDF292913 Per arribar-hi cal seguir, des de la…