Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies
Església cristiana restauracionista fundada per Joseph Smith el 6 d’abril del 1830 i que té la seu a Salt Lake City, Utah, als Estats Units d’Amèrica.
L’església fou organitzada a Nova York el 1830 a partir de les visions celestials del seu fundador, Joseph Smith , el qual assegurà haver rebut de Déu la missió de restaurar l’església original de Crist i de traduir un antic registre escrit en planxes d’or, el qual esdevingué The Book of Mormon Another Testament of Jesuchrist ‘El Llibre de Mormó Un altre testament de Jesucrist’ La doctrina dels mormons es basa en la Bíblia, el Llibre de Mormó i la revelació contínua de llurs profetes Segons aquesta revelació, era permesa la poligàmia, que fou suprimida al 1890, d’acord amb la…
alimentació
Alimentació
Zootècnia
Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives (aliment).
Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet, carn, llana,…
càrrega
Física
Nom genèric de diversos atributs intrínsecs de les partícules elementals, que caracteritzen pel que fa a les interaccions en què intervenen.
El nom deriva, per extensió, de la càrrega elèctrica, que fou, fora de la massa, la primera característica intrínseca quantificable que hom tractà amb un cert coneixement Un sistema físic és especificat, doncs, per la natura dels seus components és a dir, per les seves càrregues i pel valor de les magnituds mesurables les variables d’estat Els diferents tipus de càrregues palesen l’existència de les diferents interaccions interacció Els trets comuns de les càrregues són els següents són quantificades , és a dir, llurs valors són múltiples enters d’una certa unitat mínima,…
Enghien
Llinatge feudal francès que adquirí importància pel casament de Gautier d’Enghien, senyor d’Enghien, amb Isabel de Brienne, comtessa de Lecce, senyora d’Argos i de Nàuplia i duquessa titular d’Atenes, filla de Gualter I de Brienne, darrer duc franc d'Atenes.
Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i…
Santa Maria de Navarcles
Art romànic
Situada dins l’antic terme de Navarcles Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva La seva església depenia del monestir de Sant Benet de Bages i el seu terme era compartit amb el bisbe de Vic El lloc de Navarcles és documentat des del 940, i l’església apareix citada el 1019 el 1066 es documenta un altar de Sant Pere a Santa Maria de Navarcles El 1050 consta l’existència d’una sagrera entorn de Santa Maria El 1092 es feu una primera donació condicionada de l’església de Santa Maria de Navarcles a Sant Pere de Vic i a Sant Benet de Bages conjuntament la donació…
Castell de Montornès (Montblanc)
Art romànic
El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests…
Sant Joan de Saidí
Art romànic
Des d’un bon principi les esglésies de Çaidin foren adscrites a la diòcesi de Roda 1089, considerada continuadora de la seu visigòtica de Lleida, cosa que confirmà mitjançant butlla pontifícia Pasqual II el 1110 Tanmateix, el castell de Saidí, igual que Fraga i Mequinensa, no caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fins el 1149 Llavors les seves mesquites, amb llurs delmes i primícies, foren atorgades al bisbe de Roda, Guillem Pere, restaurador de la diòcesi de Lleida, que devia procedir a convertir la mesquita major de Saidí en parròquia, dedicant-la a sant Joan…
Flux vaginal o leucorrea
Patologia humana
És anomenada flux vaginal o leucorrea l’emissió de secrecions vaginals més viscoses i en una quantitat superior al que hom considera normal Moltes dones que no pateixen de cap trastorn tenen habitualment una petita pèrdua de secrecions per la vagina, compostes de secrecions de les glàndules del coll cervical i del vestíbul vaginal i de cèllules descarnades de la vagina i el coll uterí En general, aquestes secrecions són fluides i transparents, per bé que en algun moment se’n pot incrementar la densitat i adopten un to blanquinós No és estrany que a meitat del cicle menstrual, en…
Innervació de les estructures oculars
Anatomia humana
Les estructures oculars i llurs annexos són innervats per diferents tipus de nervis motors, sensitius i els pertanyents al sistema neurovegetatiu Els moviments oculars, deguts a la contracció simultània d’alguns dels músculs extrínsecs, es generen per l’estimulació de diversos nervis cranials El nervi motor ocular comú o III parell cranial , innerva els músculs rectes intern, inferior i superior, i l’oblic inferior El nervi patètic o IV parell cranial , l’oblic superior, i el nervi motor ocular extern o VI parell cranial , el recte extern Els nuclis d’aquests nervis…
costumari
Història
Conjunt d’usos, costums, decrets i estatuts, posats en escrit, per tal de regular la manera de viure dels monjos i les observances dels monestirs i que comporten una situació de dret.
L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la…