Resultats de la cerca
Es mostren 1917 resultats
El marc geogràfic del romànic del Ripollès
Art romànic
Presentació geogràfica Situació de la comarca del Ripollès dins el conjunt de les comarques de Catalunya La Ponència per la Divisió Territorial de la Generalitat, establí l’any 1936 la comarca del Ripollès, fonamentant-se en una base geogràfica, és a dir, tenint en compte la seva coherència geogràfica Excepte als extrems de llevant i de ponent de la zona rieres de Merlès i de Bolòs, respectivament, la divisòria entre el Ripollès i les comarques del seu entorn, se situa a les carenes muntanyoses que l’envolten El Ripollès, amb una superfície de 984,02 km 2 , ocupa, per la seva extensió, que…
El paisatge vegetal de l’illa de Menorca (territori menorquí)
L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt modestes Muntanya del Toro 358 m, s’Enclusa 274 m i Santa…
Els manuscrits de Vic, Girona i la Catalunya Nord (segles XI i XII)
La diòcesi de Vic, dependent de Narbona, consolidà la seva restauració entre el final del segle IX i l’inici del X, quan assolí la seva emancipació i es convertí en una seu amb més autonomia 907 El seu creixement general en aquesta etapa suposa també l’ampliació dels seus arxius i biblioteca, que posen les bases d’una futura escola catedralícia i d’un escriptori propi, que se suposa en funcionament ja abans que s’acabés el segle IX Sembla que les atribucions del primer obrador degueren de ser força limitades i dependents de la tutela narbonesa Aquest fet no és obstacle per considerar que, amb…
Dalmau i Xifra, els pioners de la segona Revolució Industrial
Les primeres passes a Catalunya del gran conjunt de transformacions que es coneix com a segona Revolució Industrial van ésser protagonitzades en molt bona part per Tomàs J Dalmau i Narcís Xifra Aquests personatges, Dalmau i Xifra, constitueixen un dels exemples més remarcables d’anticipació tecnològica que mai s’hagi donat al territori de l’Estat espanyol Tots dos van compartir els assaigs inicials i els primers desenvolupaments industrials en els àmbits, perfectament decisius, de l’electricitat i de la telefonia Amb tot això començaven a produir-se canvis importants en el terreny de l’…
Patents i innovació tecnològica al segle XIX
Des que a la segona meitat del segle XVIII i les primeres dècades del segle XIX es van començar a estendre els primers processos d’industrialització al continent europeu es va accentuar de manera parallela la preocupació pels sistemes de protecció de les noves idees i tecnologies Les innovacions se succeïen amb relativa rapidesa respecte al que havia estat habitual als segles anteriors, sobretot en alguns sectors, i es feia palpable la relació més que evident entre la proliferació d’invencions i el creixement sostingut en el qual estaven entrant algunes economies Aparell per a…
Els licopodis, selaginel·les i isòets o licopodiates
Les licopodiates, també anomenades licòpsides, constitueixen un grup de pteridòfits semblantment molt antic, amb un passat gloriós, ja que dominaren la vegetació terrestre durant el Devonià superior i el Carbonífer Però totes les espècies arbòries s’han extingit i només en resten alguns gèneres herbacis, que bé podem qualificar, com el gènere Psilotum , que acabem de veure, de fòssils vivents Però algunes de les seves espècies no són pas rares als Països Catalans, sobretot als llocs prou humits, a les muntanyes, etc Els principals caràcters en comú són la presència d’arrels dicotòmiques i de…
història de l’art
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets artístics.
Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…
L’art romànic a la Vall d’Aran
Art romànic
L’arquitectura civil i militar En el moment actual, els nostres coneixements sobre l’arquitectura civil i militar de la Vall d’Aran encara són molt reduïts D’una banda, no coneixem gairebé cap edifici de l’època pre-romànica o romànica de l’altra, no s’han realitzat encara gaires estudis sobre el tema Tenint present les poques restes que s’han conservat a l’aire lliure i també la pobresa de la documentació de l’època carolíngia i, així mateix, fins i tot dels mateixos segles del romànic, l’única via que hi ha per a aproximar-nos al passat passa per les excavacions arqueològiques i també per…
televisió

Esquema d’un sistema de televisió, i el senyal codificat
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.
A l’emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l’ exploració de la imatge El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo , és transmès juntament amb el de so o senyal d’àudio , dins un canal determinat, mitjançant dues portadores d’imatge i de so, respectivament d’una freqüència molt elevada VHF o UHF Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s’encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats Hi ha diversos sistemes de…
Els Viladomiu, a Gironella. El Viladomiu Vell i el Nou
Tomàs Viladomiu i Bertran Cal Rei de Sallent La família Viladomiu Els Viladomiu són originaris de Berga En parlar de les berguedanes —les màquines de filar de fusta— ja hem esmentat aquest nom com un dels més repetits en les relacions de filadors de la ciutat i la seva rodalia Tomàs Viladomiu i Obiols va aprendre l’ofici de teixidor a Berga, on havia nascut Estem encara al segle XVIII A la seva família hi havia paraires —que treballaven la llana—, teixidors de lli i espardenyers Ell es casà amb una sallentina —Antònia Bertran i Martí— i anà a viure a la població del Bages Sallent tenia també…