Resultats de la cerca
Es mostren 1582 resultats
Març 2014
Dissabte 1 Rebellions a les zones orientals d’Ucraïna contra el Govern de Kíev Després de la rebellió de Crimea contra el Govern prooccidental d’Ucraïna que el mes anterior va enderrocar el president, tenen lloc manifestacions de desenes de milers de persones a les zones de població majoritàriament russòfona, sobretot a Odessa i a la conca del Donbass, a Donetsk i Khàrkov La milícia popular d’aquesta regió, liderada per Pàvel Gúbarev, exigeix a les autoritats regionals desobeir el govern de Kíev Després de violents enfrontaments, els manifestants ocupen edificis governamentals L’escalada de…
Juliol 2014
Dimarts 1 Manifestació multitudinària per la democràcia a Hong Kong Unes 100000 persones segons la policia i prop de 500000 segons els organitzadors es manifesten al centre de Hong Kong per les llibertats democràtiques, a favor del sufragi universal i contra la creixent ingerència de Pequín en el règim que es va pactar el 1997 La manifestació és precedida d’un referèndum no oficial i no reconegut pel Govern que va tenir lloc entre els dies 20 i 30 de juny, en el qual es preguntava com s’havia d’elegir el cap de govern La majoria el 42% d’uns 800000 votants, un 25% del cens registrat va optar…
Iran

Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…
Gener 2017
Diumenge 1 Atemptat en una discoteca d’Istanbul El balanç d’un atemptat terrorista a la discoteca Reina d’Istanbul durant la festa de Cap d’Any és de 39 morts El terrorista entra al local amb un fusell, dispara indiscriminadament contra el públic i, posteriorment, aconsegueix fugir Poc després, l’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atac com a represàlia per les accions militars de Turquia contra l’organització El dia 16, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia la captura del principal sospitós, Abdul-Kadir Maixaripov, natural de l’Uzbekistan, que reconeix ser l’autor de l’…
Abril 2017
Dissabte 1 El Tribunal Suprem veneçolà renuncia a retirar els poders al Congrés El Tribunal Suprem de Veneçuela fa marxa enrere a la decisió de retirar els poders a la cambra legislativa, anunciada el 30 de març La mesura havia provocat protestes i enfrontaments al carrer entre manifestants i policia En les eleccions del desembre del 2015, l’oposició va aconseguir majoria a la cambra baixa, i des d’aleshores és constant l’enfrontament amb el president Maduro El dia 20, encapçalats pel líder opositor Henrique Capriles, desenes de milers de manifestants exigeixen el cessament dels jutges del…
Juliol 2017
Dissabte 1 El Canadà celebra el 150è aniversari Pancarta commemorativa, a Òttawa, dels 150 anys de l’existència del Canadà © William Chen El 2017, el Dia del Canadà, que commemora la unió de les quatre colònies el 1867, celebra el 150è aniversari de la fundació del país El 1931, va aconseguir oficialment l’autonomia de la Gran Bretanya i, el 1982, el reconeixement complet de l’autogovern dins del Commonwealth El primer ministre, Justin Trudeau, fa un discurs en francès i anglès a Òttawa, seu del Parlament Una representació dels pobles indígenes pren part en els actes, però d’altres…
Març 2016
Dimarts 1 El Govern canvia el nom de la Conselleria d'Exteriors Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, anuncia la decisió del Govern de modificar el nom de la conselleria pel de Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència La mesura es pren arran de la suspensió de l'organisme 17 de febrer pel Tribunal Constitucional TC en resposta al recurs del Govern espanyol, el qual considera que la Generalitat usurpa competències de representació internacional i que les delegacions de la conselleria estan concebudes com a…
Gener 2015
Dijous 1 Lituània adopta l'euro Lituània és el tercer i últim dels països bàltics que entra a formar part de la zona euro, després d'Estònia 2011 i Letònia 2014 Tot i que havia d'adoptar la moneda única el 2007, la Comissió Europea, en una decisió sense precedents, va ajornar-ne l'entrada a causa de l'elevada inflació Es calcula que menys del 50% dels lituans donen suport a la moneda única Trenta-sis morts en una festa de Cap d'Any a Xangai Una allau humana en una plaça del centre de la ciutat xinesa de Xangai provoca 36 morts i desenes de ferits Segons les autoritats xineses, el desastre fou…
República Centreafricana

Estat
Estat de l’Àfrica central, limitat a l’W pel Camerun, al N pel Txad i el Sudan, a l’E pel Sudan del Sud i al S per la República Democràtica del Congo i el Congo; la capital és Bangui.
La geografia física El país és format per un gran altiplà de materials paleozoics, d’una altitud que oscilla entre 610 i 914 m, que constitueix un interfluvi entre les conques del Congo i del Txad Al NE s’aixequen els massissos dels Mongos i de Tondou, que arriben als 1400 m d’altitud Al NW es troben els monts Karé, on es dreça el cim més elevat del país, el mont Gaou 1420 m El clima és subequatorial a la part meridional del país, amb una temperatura mitjana anual de 26,7°C i una oscillació anual molt petita l’oscillació diària, per contra, és elevada entre 8,3°C i 11,1°C La pluviositat és…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Partit polític
Partit constituït al març de 1969 a partir d’una escissió de la joventut marxista i independentista del Front Nacional de Catalunya, essencialment procedent de la Secció Universitària, que havia adquirit una elevada autonomia els anys precedents.
D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…