Resultats de la cerca
Es mostren 132497 resultats
Associació Wagneriana
Música
Entitat creada a Barcelona l’any 1901 per a promoure l’estudi i la divulgació de l’obra de Richard Wagner.
Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena, i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera, Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments wagnerians en català a…
Societat Coral Colón

Obert Internacional d’Escacs de Sabadell del 2013 organitzat per la Societat Coral Colón
SOCIETAT CORAL COLÓN
Esport general
Entitat cultural i esportiva del barri de la Creu Alta de Sabadell.
Fundada el 1896, en el seu inici era una societat bàsicament lírica, però amb el pas dels anys introduí el vessant esportiu A la dècada de 1940 es creà la secció d’escacs, que guanyà diversos campionats locals, i el 1954 la de tennis de taula En aquella època, al seu teatre també es feren vetllades de boxa, organitzades pel Club de Boxa Sabadell de Educación y Descanso, el secretari del qual, Enric Ramoneda, rebé la medalla d’or al mèrit pugilístic 1954 L’any 1952, la secció d’escacs començà a organitzar anualment la Copa Pedro Balsach El 1963 s’introduí el billar El 1976 absorbí el Club d’…
Amena
Marca comercial de telefonia mòbil del grup Auna de telecomunicacions, amb seu a Barcelona Retevisión Móvil.
Al juny del 1998 guanyà el concurs per a la tercera llicència de telefonia mòbil d’àmbit estatal i inicià els seus serveis com a tercer operador espanyol de telefonia mòbil el 25 de gener de 1999 amb xarxa pròpia en deu ciutats i abastant la resta del territori amb sistemes d’accés itinerant Abans d’un any ja havia assolit el milió de clients, havia installat més de 2 400 antenes i proporcionava cobertura al 76% del territori L’any 2000 obtingué una llicència d’UMTS i aconseguí més de tres milions i mig de clients i cobertura amb xarxa pròpia del 96% del territori Al final del 2001 incrementà…
Marduix
Companyia de titelles formada l’any 1976 per Joana Clusellas (Barcelona, 1941) i Jordi Pujol (Barcelona, 1946).
Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults Actuen a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol i han participat en festivals nacionals i internacionals Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena 1980, Interludi per a un laberíntic amor 1981, De com sant Francesc va amansir el llop 1986, A l’ombra del Canigó sobre el poema de Jacint Verdaguer, 1987, Tirant lo…
Els Rocamora

Escena d' Oliu, el Petit Llenyataire , espectacle de Rocamora Teatre
© Rocamora Teatre
Companyia de titellaires de fil creada l’any 1982 per Carles Cañellas (Barcelona 1954), alumne de Pepe Otal.
Cañellas havia cofundat el collectiu artístic TIZ Teatre Independent Zuric, 1974-76, que, connectat amb el moviment provo, organitzà happenings , creacions públiques de poemes i altres activitats Cañellas fou membre del Grupo-Taller de Marionetas 1976-78, cofundà el Collectiu d’Animació 1978-80 i participà activament en la creació i direcció del Circ Cric com a dissenyador d’estructures, director tècnic i cap de manteniment 1980-81 Joan Miró, Joan Brossa i Harry VTozer li admiraren la utilització del titella de fil a la pista de circ Per la companyia Els Rocamora han passat…
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc després de la…
baptisteri

Planta del baptisteri de Sant’Ambrogio al subsòl de la catedral de Milà
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Lloc destinat a l’administració del baptisme.
Als primers segles del cristianisme, a causa de les persecucions, hom efectuava bateigs als llocs on hi havia aigua natural o bé a les cases particulars, i possiblement a les catacumbes Els baptisteris més antics daten del final del segle III i del començament del IV, i deuen llur tipus arquitectònic a la pràctica del ritu d’immersió Eren construccions romanes aprofitades Sant Joan del Laterà Roma, segle IV o bé sales annexes a les esglésies Més tard es generalitzaren els baptisteris autònoms de planta comunament circular, quadrada o poligonal, amb piscina centrada, proveïts en certs casos de…
Sant Pere de Salselles (Borredà)
Art romànic
L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà Pago Luzane , n’esmenta els límits les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació el precepte del rei Lotari del 982 i la butlla del…
Antonio Font i Arellano
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB 1968, i es doctorà el 1977 Fou membre del Taller d’Arquitectura i Urbanisme TAU, amb els arquitectes Juli Esteban i Joan Montero Madariaga 1973-2003 És catedràtic d’urbanística del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV, departament que dirigí, com també la mateixa Escola d’Arquitectura ETSAV És un dels membres fundadors del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona LUB, juntament amb l’arquitecte…
Jordi Borja i Sebastià
Urbanisme
Geografia
Geògraf i urbanista.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya 1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84,…