Resultats de la cerca
Es mostren 1424 resultats
L’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XX
Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…
El Baix Penedès
Situació i presentació La comarca del Baix Penedès és situada a la part sud-occidental del conjunt comarcal del Penedès vegeu l’Alt Penedès Té una extensió territorial de 296,24 km 2 , que es reparteix en 14 termes municipals Limita, a llevant, amb les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, al N amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, a ponent amb l’Alt Camp i el Tarragonès i a migdia amb la Mar Mediterrània La façana litoral fa uns 12,5 km de llargada i de la costa a l’interior la penetració màxima és de 22,5 km Els límits geogràfics no són gaire precisos, sobretot pels costats de llevant i de…
Els embassaments
Els embassaments són sistemes que gaudeixen alhora del flux dels rius i d’una fondària suficient perquè s’hi puguin desenvolupar els processos propis dels llacs L’aigua de l’embassament reflecteix les característiques de la seva conca i, després d’haver-lo passat, és indicadora dels processos que s’hi han donat La construcció d’una presa, sempre en un lloc on el riu s’estreny, fa que s’inundin àmplies valls i es creïn veritables llacs, al nostre país, d’un volum molt més important que qualsevol dels llacs naturals, i d’una extensió considerable La taxa de retenció d’aigua és el paràmetre…
La societat del romànic del Maresme
Art romànic
Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…
Igualada
Vista aèria parcial del centre d’Igualada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca d’Anoia, estès a l’esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà.
Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…
L'aprofitament dels recursos animals a les selves plujoses
La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…
Les sabanes al món
Les sabanes americanes Segurament la disponibilitat de nutrients per a les plantes és, a l’Amèrica tropical, com a la resta dels tròpics, un limitador ecològic tan important com la disponibilitat d’aigua, de manera que aquests factors es conjuguen, juntament amb el foc, per a conformar un marc de condicions ambientals que afavoreix la persistència de formacions obertes D’altra banda, encara que la seva major expressió se situï als tròpics, a l’Amèrica del Sud les sabanes llenyoses i els boscos secs ultrapassen àmpliament les latituds tropicals, tot penetrant a les regions subtropicals i…
Santa Maria de Poblet (Vimbodí)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest excepcional conjunt monàstic, vist des de la banda de ponent ECSA - J Todó El monestir de Santa Maria de Poblet és situat a l’extrem de llevant del terme municipal de Vimbodí, tocant a l’Espluga de Francolí, en un indret pla voltat de conreus, al peu de l’anomenat bosc de Poblet, als darrers contraforts de la serra de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF398831 L’accés més habitual al monestir és des de l’Espluga de Francolí Des d’aquest poble, en un curt recorregut, la carretera local T-700 mena al conjunt monumental CPO Història Els orígens històrics Poblet va…
Els ecosistemes pelàgics
Els vegetals i la producció primària En contrast amb la costa, les aigües d’enfora, especialment les més blaves, semblen particularment desproveïdes de vida El contrast entre masses d’aigua de diferent aspecte més blaves i més verdoses, per exemple, i especialment quan aquest caràcter s’associa amb la presència o, amb l’alternació de les poblacions de peixos com quan les «aigües blaves» amb les tonyines s’apropen a la costa per sant Josep, o bé hi ha anys bons o dolents, amb relació a la sardina, el seitó, o altres peixos, o si hi ha més o menys meduses en certs anys i indrets, etc són coses…
Redistribució de l’hàbitat del Berguedà
Art romànic
Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…