Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Castell de la Maçana o de la Figuereta (Camarasa)
Art romànic
Situació Torre de planta quadrada que s’alça al centre del sector est del recinte J Giralt El castell de la Maçana és situat al terme homònim, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa La fortificació es dreça dalt d’un cim prop del poble vell de la Maçana, conegut popularment com “el Vilot” Mapa 33-13328 Situació 31TCG249443 Per a accedir-hi cal prendre la carretera C-147 de Balaguer-Camarasa-Tremp, més coneguda com a carretera del Doll, i a 10, 6 km del nucli de Camarasa, havent passat la presa de l’embassament, hi ha la desviació a mà dreta senyalitzada amb el rètol “La Maçana” Per aquesta…
El frontal de l’Epifania
Art gòtic
Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…
Talpó dels prats
El talpó dels prats Microtus arvalis és un arvicòlid de dimensions mitjanes, de coloració gris fosc o marró el dors pot arribar a ser gris groguenc, però mai no presenta els tons vermellosos que pot mostrar el talpó muntanyenc M agrestis , amb qui es confon sovint Les orelles sobresurten àmpliament del pelatge i tenen pèls curts i esparsos a les vores internes Les mesures corporals són les següents 90,5-122 mm de cap i cos, 27-42 mm de cua, 14,5-17,5 mm de peu posterior, 10,5-13,5 mm d’orella el pes és de 1741 g Javier Andrada Presenta un cos globós i massís, el cap arrodonit i…
Les bangiofícies
Rodòfits dels ordres de les porfiridials 1, 2, bangials 3, 4 i compsopogonals 5 1 Chroodactylon ornatum a aspecte general dels epífits sobre Enteromorpha x 2 b detall dels filaments x 160 c detall de les cèllules x 1000 2 Porphyridium cruentum a detall de les cèllules x 3300 3 Goniotrichum alsidii a aspecte general x 7 b aspecte general al microscopi x 70 c detall de les cèllules i de la ramificació x 800 4 Erythrotrichia carnea a aspecte general de diversos tallus epifitics sobre Corallina x 7 b detall d’un feix de filaments x 50 c detall de les cèllules i dels filaments x 400 5 Compsopogon…
Sant Martí (Caçà de la Selva)
Art romànic
Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…
Sant Joan de Vilatenim (Figueres)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església, a la part de llevant, amb l’absis, els murs del qual han estat ornamentats amb grups de dues arcuacions cegues, separades per unes lesenes, d’acord amb els esquemes llombards F Tur Vilatenim, municipi agregat, l’any 1975, al de Figueres, es troba a mà esquerra del riu Manol, poc abans de la seva confluència amb la Muga, a la plana L’església parroquial de Sant Joan de Vilatenim centra el nucli de la població, que és poc consolidat per tal com és format per masies situades al llarg dels vells camins que hi arribaven Mapa 258M781 Situació…
Santa Maria del Castelló Sobirà (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta església, situades al recinte inferior del conjunt arqueològic Arxiu A Bastardes A l’extrem oposat del castell, en el recinte inferior i ran de muralla de migdia i de l’antic accés al poblat, hi ha les restes excavades d’aquesta església MRR Mapa 33-12290 Situació 31TCG323598 Història La història d’aquesta església va lligada a l’evolució del Castelló Sobirà, del qual n’era l’església parroquial La primera notícia del Castelló Sobirà apareix en el document de la suposada donació del comte Isarn de diversos béns a favor de l’abat i del monestir…
Domus de Canet o castell de Santa Florentina (Canet de Mar)
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquest fantasiós castell neomedieval ECSA - Rambol El castell de Santa Florentina, antiga domus de Canet, és situat a la part alta de la vall de Canet, uns 2 km al N de la població Mapa 38-15394 Situació 31TDG648057 Per accedir-hi des de la carretera N-II cal desviar-se uns 2 km endins de la població seguint una pista asfaltada que corre parallela a la riera de Canet els darrers 800 m són per camí de terra MLIR Història Fotografia de la fortalesa al final del segle passat, abans de la seva transformació radical al començament d’aquest segle Arxiu Mas El casal o…
Els cinorincs
Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall dels anells del mateix…
Els gastròtrics
Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…