Resultats de la cerca
Es mostren 1756 resultats
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…
Josep Ferrater i Móra
Historiografia catalana
Assagista i filòsof, creador del mètode integracionista.
Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…
Pierre Deffontaines
Historiografia catalana
Geògraf francès.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…
Margarida Xirgu i Subirà
Cinematografia
Actriu.
Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà, autor que la…
sodi
Química
Element químic, de nombre atòmic 11, pertanyent al grup Ia de la taula periòdica.
És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26 el 2 4 1 1 Na, amb una vida mitjana de 15 hores, té aplicació com a traçador El sodi és molt difós a la…
latifundi
Geografia agrària
Explotació agrària de grans dimensions.
No existeix, de fet, cap criteri quantitatiu exacte per a determinar el pas de la gran explotació al latifundi pròpiament dit, car cal tenir en compte la productivitat de les terres que inclou, si són conreables o improductives, de secà o de regadiu, etc Tradicionalment hom considera latifundis, a la península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països europeus del Mercat Comú ho són ja les de més de 100 ha Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l’estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic…
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
Ramon Valls i Plana

Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…
Joan Evangelista Vilanova i Bosch

Joan Evangelista Vilanova i Bosch
© Monestir de Montserrat
Cristianisme
Historiografia catalana
Monjo benedictí i teòleg.
Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…
,
Alberto Kenya Fujimori Fujimori
Política
Polític peruà.
Fill d’immigrants japonesos, es llicencià en peritatge agrícola Rector de la Universitat Agrària Nacional i president de l’Associació Nacional de Rectors 1984-89, al capdavant de la coalició centrista Cambio 90 i amb un missatge de regeneració i desenvolupament, vencé en les eleccions del 1990 i accedí a la presidència El 1992, amb el suport de l’exèrcit, protagonitzà un cop d’estat, suspengué la constitució del 1979 i convocà eleccions per a un Congrés Constituent Democràtic, que guanyà, cosa que li permeté elaborar una nova constitució, aprovada en referèndum el 1993, que autoritzava un…